El Blog de Pere Según

LA GOVERNABILITAT A EUSKADI

2009-04-01T05:38:00.000-07:00

Es confirmarà, ben aviat un canvi polític històric a Euskadi, i per primera vegada des que regeix l’Estatut, el govern basc, tindrà un president socialista.

És absolutament legítim que el company Patxi López a la seva investidura com a lehendakari es recolzi en els seus propis vots del PSE i també en els vots del PP, per poder sumar els 38 escons, just per aconseguir la majoria al parlament Basc i poder formar Govern, que significarà el canvi i un nou model d’entendre la política al país Basc.

Però és ben cert que sembla un acord “cosit” amb pinces, un pacte una mica esbojarrat, no només des del punt aritmètic, sinó també de l’ideològic. Ja que tots coneixem la nefasta política del PP al país Basc, interposant sempre el seu interès partidista, per damunt de la majoria de la societat basca, la clara utilització que han fet del terrorisme i de les malaurades víctimes i dels seus familiars, són un exemple de la seva política .

Personalment dubto que sigui positiu a llarg termini compartir les nostres polítiques amb les del PP, desitjo que aquest fet, sigui un acord només d’investidura. Accepten a canvi la proposta del PP a la presidència del parlament, a una candidata, Arantza Quiroga incapaç d’expressar-se en eusquera. Segurament, aquesta no és la millor forma d’inici de la legislatura, ni tampoc, expressa una voluntat del PP de reconeixement de la realitat Basca, i les seves institucions, però, esperem que el document que avui es signarà “ BASES PEL CANVI DEMOCRÀTIC”, sigui un autèntic compromís del PP amb tota la societat, i voluntat real per facilitar aquet canvi democràtic, tan necessari.-

De cara al futur i per la governabilitat d’Euskadi, la possible suma d’un front constitucionalista ha de servir per fer reflexionar al PNB i sobre tot a la seva actual direcció, ja que s’han cregut que l’única representativitat d’Euskadi, només la tenen els nacionalistes. Bé, això, pel PSC no ens és gens desconegut, ja que hem viscut durant molt de temps amb aquest concepte similar que CIU tenia de Catalunya.

Per tant, crec que la governabilitat d’Euskadi no pot estar únicament en mans dels acords amb la dreta més dura i que representa l’espanyolisme més excloent tal com ha vingut representant el PP.

No obstant, seria un gravíssim error cenyir a l’aritmètica l’alternança que es viurà al parlament basc de la mà del company Patxi López, ja que sobre les seves espatlles pesarà la responsabilitat de governar el País Basc, un territori encara castigat pel terrorisme i les seves seqüeles i que, també pateix la severa crisi econòmica general.

Per tant, estic ben segur que el futur lehendakari sabrà buscar les polítiques transversals més adients en cada moment i per descomptat evitar la fractura social que pretén el PP entre constitucionalistes i nacionalistes.

És clar, per tot això també haurem de tenir present l’evolució del PNB davant la pèrdua del poder institucional i si això els farà prendre les reflexions més correctes i abandonar aquest sobiranisme més radical. I no podem, tampoc, oblidar els més de cent mil vots en blanc que, per descomptat, representen a una part important de la societat basca.

Però als socialistes ens agraden els reptes i serem capaços de convèncer a la resta dels grups parlamentaris que tots hem de sumar els esforços necessaris per la governabilitat.

Per tant, i és per això que el company Patxi López serà en un futur immediat, un magnífic lehendakari.-

L'ACTUACIÓ A CAN TRABAL

2008-12-04T00:57:00.000-08:00

El passat 17 de novembre, un titular del diari “El Periódico de Catalunya”, publicava el següent :

“UN PLAN URBANÍSTICO DE L’HOSPITALET SUPRIMIRÁ SU ÚLTIMA ZONA AGRÍCOLA“

PERE SEGÚN I COLL

Regidor Districte II

Crec que és una desafortundada notícia, i m'atreveixo a dir que, també, mal intencionada i molt explisiva que espanta a qualsevol ciutadà que estimi i se senti compromès amb la seva ciutat.

La notícia recull les opinions d’una plataforma creada al respecte a la que s’han adherit diferents entitats representatives de la ciutat: Asociación de Vecinos de Bellvitge, Federación de las Asociaciones de Vecinos de L’Hospitalet, l’ entitat ecologista “La Saboga” i els grups polítics de ERC i EUiA (aquests en l’actualitat socis del Govern Municipal), posant en evidència la disconformitat respecte de l’actuació municipal a Can Trabal.

Aquesta plataforma ha editat un manifest que pretén exposar la necessitat de preservar, conservar i defensar de forma íntegra la zona agrícola de l’Hospitalet, en un espai, segons els signants, singular en l’àmbit del terme municipal per les seves característiques patrimonials, històriques, ecològiques i naturals.

L‘ecologia, la sostenibilitat, el patrimoni ciutadà, el civisme, la convivència, són evidentment valors progressistes i que, per descomptat, el socialisme té molt presents, no només en tots els documents, i manifestos polítics, sinó que, es manifesta en totes les actuacions institucionals, arreu on es governa, en els municipis més grans de Catalunya, la Diputació i la Generalitat de Catalunya.

Per tant, jo crec que en qüestions tant serioses no es pot afegir la demagògia, tant com s’exposa a través de l’indicat manifest on la plataforma defineix incorrectament la realitat de la zona indicada.

Tampoc crec que sigui adequat, ni correcte, que els socis del nostre govern municipal, qüestionin aquesta magnífica proposta d’actuació municipal, això és una contradicció política que evidentment no em toca analitzar ja que parlem d’una altra formació política que, des de sempre a mi m’ha merescut tot el respecte, però sí que evidencia en el seu posicionament actual molt poc sentit de govern i una forta contradicció interna.

Segurament, per aquestes raons i també de moltes altres, desitjo fer algunes reflexions a favor de l’actuació del Govern Municipal a Can Trabal:

Avui la transformació urbanística de la nostra ciutat és referent arreu de Catalunya, i jo crec molt sincerament que això ha permès a tots els ciutadans i ciutadanes millorar la seva qualitat de vida.

La zona de la Masia de Can Trabal té una extensió de 43 hectàrees, zona molt propera al riu Llobregat, uns terrenys que antigament es denominaven la Marina i que ja fa molt anys els pocs pagesos en la seva majoria varen vendre els seus camps a diferents propietaris i els que hi queden mantenen el territori en absoluta degradació.

A l’actualitat hi ha una zona verda de 18 hectàrees que correspon a una sèrie de finques de titularitat privada. Hi ha horts i descampats sense ordre ni concert i que fan una profunda barrera del riu Llobregat a la nostra ciutat. No es tracta doncs del darrer racó verge de la ciutat, referent de l’ecologia i la sostenibilitat, tal com s’està publicant per part de la plataforma i alguns partits polítics (CIU i PP) sinó que realment avui es tracta només d’una zona absolutament degradada.

El fet que les finques siguin de titularitat privada fa que amb llicències en precari, degut a una sentència del tribunal suprem, en algun cas concret, però que els propietaris podrien vendre la terra per a la construcció d’aparcaments (com el que ara ja hi és), dipòsit de containers o un minigolf, en un únic benefici privat.

Hi ha una zona industrial
Hi ha la deixalleria
Hi ha un aparcament de camions.
Hi ha la substació de transformació elèctrica FECSA.
Hi ha una zona de protecció d’infraestructures, (on s’estan fent les obres del metro L-1)

L’actuació de CAN TRABAL NO VA CONTRA NINGÚ, SINÓ A FAVOR DE TOTA LA CIUTAT, I QUE NO ÉS NOMÉS UNA ACTUACIÓ PUNTUAL I ARBITRÀRIA, sinó que s’emmarca dins de la reforma i reordenació de tot l’espai molt més ampli, juntament lligat amb la futura construcció del complex Biopol, el cobriment de la segona fase de la Gran Via i el desplaçament de la Ronda Litoral uns 100 metres. És a dir, es tracta d’un GRAN PROJECTE DE CIUTAT.

Un dels grans objectius de l’actuació és rescatar de la titularitat privada els terrenys per a RETORNAR-LOS a la titularitat pública per tal de que que en gaudeixin tots els ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet de forma GRATUÏTA.

Aquesta proposta de planificació que actualment està en fase primerenca, una vegada aprovada, i en un termini de 2 anys tindríem un parc de 21,8 hectàrees acabat, i la resta del planejament urbanístic s’acabaria més tard, és a dir, es prioritza en primer lloc, l’interès general de la ciutat, per damunt del privat, encara que aquest aporti el finançament del projecte.

Es pretén transformar tota la zona verda en un immens parc de 21,8 hectàrees (ja que es guanya la zona de protecció de les obres del metro.). En l’actualitat es compta amb 18 hectàrees de zona verda, per la qual cosa amb el projecte es guanyen gairebé 4 hectàrees de parc que es convertirà en el PULMÓ de la ciutat de L’Hospitalet i en un referent de la sostenibilitat arreu de Catalunya .

El parc tindria un disseny sostenible on es farien itineraris per a que la gent pugui fer esport, passejar, passar el dia, en una magnífica zona amb un llac i picnic.

Les actuals 3 masies seran rehabilitades i recuperades per a la ciutat com a edificis municipals (quedaria pendent de determinar el seu ús ciutadà) on la participació dels ciutadans definiria l’ús en concret i es recordaria la història agrària de l’antiga Marina, amb espai per horts, recuperació dels canals de rec i la vessant agrícola.

La proposta recupera en bona part l’antiga reivindicació d’acostar la ciutat al riu, tots recordem, sobre tot els de la meva generació, ben segur que encara més, que a la nostra infantesa, el riu no ens era estrany , els canyissos i les excursions són records de moments entranyables, que en un futur proper tornaran gràcies al que preveu aquesta actuació.

En definitiva, de nou la nostra ciutat es reconcilia amb el riu, la ciutat i el riu Llobregat s’agermanen com anys ençà.

Tot el projecte s’autofinancia igual que d’altres projectes , referents de la transformació de la nostra ciutat; tal com ha de ser en una ciutat moderna i dinàmica, a partir de la construcció dels blocs d’oficines, d’un hotel, dels concessionaris i d’ equipaments diversos.

La necessitat de dotar d’eines de desenvolupament a aquesta zona, integrada ben a prop del complex Biopol, un complex que comporta l’assentament de laboratoris i empreses privades dins l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit de la medicina, amb la qual cosa s’aporten llocs de treball, a part de les noves tecnologies de R+D+i.

L’hotel també és necessari per donar cobertura a la zona, així com l’activitat comercial dels concessionaris que a més a més poden garantir que la zona tingui vida les 24 h al dia sense que esdevingui un lloc aïllat i/o marginal i per tant sense seguretat per als ciutadans, i sense vida ciutadana. Per tant, la conclusió és ben senzilla . S’edifiquen immobles, creixement econòmic i empreses lligades al sector sanitari i la biotecnologia.

Per acabar les reflexions, la proposta s’ha de convertir breument en un projecte participatiu i de consens, per tots els ciutadans, on la demagògia no hi té cabuda i amb perspectiva de futur, que els nostres fills i néts puguin gaudir de la sostenibilitat, l’ecologia i d’un bon futur laboral , i també al igual que ho varem fer nosaltres, els de la generació del 51, CONÈIXER EL RIU COM UN ESPAI CIUTADÀ en un entorn amable - AIXÒ ÉS EL QUE VOLEM- i això és possible amb l’actuació que el govern de la ciutat preveu per l’entorn de la masia de Can Trabal.-

11è CONGRÉS DE FEDERACIÓ, "CONTINUEM AVANÇANT"

2008-10-28T06:34:00.000-07:00

El passat dissabte dia 4 d’octubre es va celebrar a la Farga, sota el lema “Continuem Avançant”, 11è Congrés de la Federació VII de l’Hospitalet, on van ser nomenats 1ª Secretària dels socialistes de l’Hospitalet, l’Alcaldessa de la ciutat, Núria Marin, i com a president del partit en Celestino Corbacho, actual -Ministro de Trabajo e Inmigración.-

En primer lloc, em complau donar la meva més sincera enhorabona a la nova Comissió Executiva i als diferents òrgans de direcció escollits a l’11è Congrés. Estic ben segur de la il·lusió i l’orgull, així com del compromís, de tots els companys que formant part del nou projecte liderat per la 1ª Secretària, Núria Marin.

Han estat aquests darrers quatre anys molt intensos sobretot a nivell de política en general. Quasi a tot arreu, el nostre partit, el PSC, ha guanyat les eleccions autonòmiques, municipals i generals, i per descomptat a la Federació de l’Hospitalet els resultats electorals s’han mantingut amb excel·lència.

Crec que la conclusió és ben fàcil; en Celestino Corbacho, ha “brodat” la gestió política de tota la seva trajectòria, però especialment a l’anterior legislatura, amb matrícula d’honor. Però, cal dir tanmateix que els esdeveniments han estat cabdals, derivats en clau sobretot de les eleccions generals, on es va obtenir un magnífic resultat a Catalunya, amb 25 Diputats.

Això ha permès que per primera vegada a la història de la Federació VII s’obtingui un Diputat a Madrid. Però més enllà encara, suposo que degut també al magnífic resultat que he esmentat, el President del Govern, en José Luis Rodríguez Zapatero, nomena Ministre el primer secretari i Alcalde de la ciutat en aquell moment, en Celestino Corbacho.

Per tant, es configura un nou cartipàs municipal, on per primera vegada una dona ocupa la responsabilitat d’Alcaldessa de la ciutat, i tanmateix a partir de l’esmentat 11è Congrés, també com a 1ª secretària de la Federació.

Llògicament, l’informe polític és aprovat per unanimitat, no podia ser d’altra manera, val a dir que aquesta unanimitat s’ha de considerar com un reconeixement del magnífic lideratge del primer secretari , més enllà de la pròpia legislatura.

Sincerament, crec que aquest XIè Congrés de l’Hospitalet , ha tancat un magnífic recorregut que es va iniciar fa catorze anys en el VII Congrés de Federació del març de 1994, on en Celestino Corbacho va ser nomenat primer secretari de la Federació VII, i es va començar a dissenyar un nou projecte polític ple d’esperança, i així s’ha demostrat en el decurs d’aquets anys.-

A nivell personal la veritat és que m’agrada comentar i reflexionar envers l’esmentat Congrés de Federació del 94, recordant-lo amb profund respecte , ja que vaig tenir l’oportunitat i l’honor de formar part de l’equip que va acompanyar el primer secretari en el seu projecte inicial ocupant la responsabilitat a la Secretaria de Política Sectorial.

Molt lluny queden aquells inicis, però considero que el camí recorregut ha estat molt important i intens; veritablement s’ha de dir amb tota claredat, que aquell encert polític, és el que ha permès que avui es pugui dur a terme aquest magnífic relleu tant en les responsabilitats orgàniques com en les institucionals.

Però no sempre ha estat la nostra Federació tan plena d’estabilitat política necessària, alguns moments de tensió i contradicció s’han produït en un passat no molt llunyà. Avui, és bo recordar-ho des de la reflexió i des de la pròpia memòria política. Afortunadament, en el present, es ben cert que tothom ha subscrit el nou projecte i el nou lideratge sorgits de l’ XI CONGRÉS.

Personalment, i de molt bon grat, subscric amb profunda coherència, respecte i compromís l’oportunitat de seguir col·laborant on calgui i continuar apostant per aquest projecte que des de la continuïtat obrirà aquest futur ple de reptes i estic ben segur que serà molt “engrescador”.

Així doncs, endavant que encara “continuem avançant”.............. cada vegada més i més….......................

PERE SEGÚN
REGIDOR DISTRICTE II (Collblanc-la Torrassa)

A PROPÒSIT DE L’11è CONGRÉS DEL PSC: COMENTARIS

2008-07-24T10:14:00.000-07:00

Amb la clausura de l’11è Congrés del PSC s’acaba una llarga tanda de celebracions congressuals dels diferents partits.

Sobretot, en el nostre Congrés, hem sabut posar amb valor l’alta cohesió de la nostra organització i reafirmar el lideratge del primer Secretari, José Montilla, President de la Generalitat.

Hem tingut present prioritàriament els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans; s’ha remarcat clarament la nostra concepció territorial de l’estat i l’aposta decidida pel federalisme, encara que això comporti, si cal, la reforma de la Constitució i sobretot la clara exigència del compliment de l’estatut com a Llei Orgànica que pertany al bloc constitucional.

“La Catalunya que sap on va”, precisament sap on va, perquè el PSC ha sabut definir les polítiques a seguir .

Doncs vaig, en primer lloc, a la part més organitzativa de l’11è Congrés, l’elecció dels 41 membres de la CEN, dels quals 9 són Alcaldes; això expressa la representació territorial i que, com no podia ser d’una altra manera, defineix un continuat suport al municipalisme.

L’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu surt reforçat dins de l’organització en la seva elecció com a Secretari de Política Municipal, en el meu anterior article alguna referència hi feia i ha estat encertada. També s’incorpora l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ocupava en l’anterior legislatura la vicepresidència de la Mesa del Consell Nacional; segurament, aquesta responsabilitat permet el camí d’aprenentatge per ocupar una responsabilitat en la CEN. Per tant, seria bo, i aquí torno a fer una previsió, que en el moment que es constitueixi el Consell Nacional, la responsabilitat de la vicepresidència de la mesa recaigués en algun/a representant de la Federació de l’Hospitalet, evidentment em refereixo a l’Alcaldessa de la ciutat, Núria Marin.

La continuïtat d’en Josep Maria Sala i la seva ampliació de competències amb la incorporació de les responsabilitats de Ciutadania amb les de Formació, ha estat molt encertada, la seva
nova tasca serà cabdal en el futur vot dels nouvinguts.

S’ha encarregat a Raimon Obiols l’organització, dinamització i execució d’una conferència oberta a col·lectius aliens al partit, un possible recull d’opinions, debats, en definitiva, un laboratori d’idees per definir marc futur del catalanisme social.

Tres dècades després de ser un referent essencial en la fundació del PSC, el catedràtic de Dret i vicepresident del Senat, en Isidre Molas, ha estat escollit President del PSC; em sembla un gest i un important reconeixement a un gran líder històric.

Jo crec que, en línies generals, ha estat escollida una executiva molt sòlida que respon a la pluralitat del partit, amb gent nova i amb una forta implantació territorial, un Congrés al que han assistit 1229 delegats, del quals 431 han estat dones i 798 homes.

M’ha semblat també molt interessant la resolució d’una declaració de principis que crec que és un document que defineix clarament el projecte socialista amb forts continguts ideològics, una resolució compromesa i clara i que permet que s’identifiquin amb nosaltres tots els ciutadans que volen ajudar a construir una societat millor.

Continuant amb els estatuts, m’ha agradat molt que es recuperi de nou el concepte de militant (en substitució de la d’afiliat) i que continuem amb el simpatitzant i que el conjunt dels mateixos siguin tots els afiliats. Hem donat un pas endavant en la proposta, encara que sigui només com a prova del vot electrònic; però s’haurà d’esperar un temps per veure la seva autèntica viabilitat.

A nivell de l’Hospitalet, vull destacar el treball desenvolupat per David Pérez, Diputat del Parlament, que ha presidit la comissió d’estatuts; també felicitar a les companyes Silvia i Rocío, que exerciran responsabilitats a nivell nacional a les comissions de control financer i registre d’interessos.

També vull destacar que a aquest Congrés, el nostre primer Secretari, Celestino Corbacho, en la seva qualitat de Ministro de Trabajo e Inmigración, quasi s’ha vist obligat ha improvisar un autèntic consultori per despatxar temes relacionats amb les seves pròpies competències, crec que ha estat el líder mes sol·licitat de tots els assistents del Palau de Congressos.

Menció apart mereix la intervenció en la clausura del Congrés del primer Secretari, en José Montilla: ha estat un discurs ple de matisos, però brillant, clar i concís. Ha recordat d’una forma molt explícita que la prioritat del PSC és la defensa dels interessos de Catalunya, que el PSC som un partit amb veu pròpia i autònoma de identitat nacional.

També ha fet alguna referència molt subtil a les darreres declaracions d’alguns dirigents de CIU, fent-li referència a que lliçons de català, les que calgui, però deixant-li ben clar que lliçons de catalanisme, cap ni una.

Ha quedat palesa a la seva intervenció la ferma voluntat de liderar la centralitat del catalanisme social i la defensa d’una Espanya plural i que aquesta és una responsabilitat irrenunciable de tothom, en referència a la intervenció del president José Luis Rodríguez Zapatero; tanmateix, el propi Zapatero en la mencionada intervenció proclamava el destí del PSOE i PSC de “toda la vida juntos”, jo m’atreveixo a declarar junts sempre, però no barrejats...

I per acabar en quedo en la següent frase d’en Jose Montilla “els socialistes t’estimen bé (en referència a Jose Luis Rodríguez Zapatero), però encara estimen més a Catalunya”

A TOMB DE L´11 CONGRÉS DEL PSC:

2008-07-17T10:07:00.000-07:00

S´apropa el cap de setmana... al Palau de Congressos de Catalunya tot estarà al seu lloc, previst i a punt perquè el PSC celebri el seu 11è Congrés, amb el lema “LA CATALUNYA QUE SAP ON VA”. Divendres, dissabte i diumenge seran dies molt intensos per al socialisme català.

Com a preàmbul d´aquest esdeveniment, totes les federacions del PSC s´han posat en marxa; a la nostra federació de l´Hospitalet aquest dijous dia 17 s´ ha convocat a tots els delegats i delegades, conjuntament amb l´executiva de la CEF, per acabar de perfilar les darreres qüestions: comissions de treball, horaris, invitacions…L´Agrupació Sud ens varem avançar i la setmana passada, també dijous, la CEA va convocar a tots els delegats escollits perl ´Agrupació, conjuntament amb el convidats, per fer una explicació detallada del funcionament del Congres del PSC. Prèviament, la CEA ja havia tramitat un gran nombre d´esmenes que van ser fruit d´un intens treball dels militants en les comissions que es van constituir per debatre i millorar la ponència marc.

La participació en un Congrés del PSC, almenys per a mi, és un fet molt important i transcendent. Per tant, vull fer un breu recordatori, a títol personal, dels anteriors Congressos, fins arribar avui a aquest 11è Congrés, amb una situació del PSC immillorable i com a millor referent a tota Catalunya, amb la continuïtat d´un President de la Generalitat, en José Montilla.L´any 90 a Girona es va celebrar el 6è Congres del PSC, al qual vaig assistir com a convidat, va ser el primer Congrés al que assistia i això permet viure la política en directe. En el mateix es va incloure, ja en la ponència marc, el tema del federalisme, la necessitat de l´enfortiment de la democràcia, el municipalisme i també es va començar a debatre quin model de partit volíem.Més endavant, el novembre de l´any 93, es va celebrar el 7è Congrés a Sitges.

A l´Hospitalet ens trobàvem en aquell moment en una forta crisi institucional i política. Vaig assistir, de nou com a convidat; vaig tenir l´oportunitat de compartir l´experiència d´aquells dies de Congrés amb un excel•lent grup de companys de l´Agrupació, en Pepe Torres, l´Àngel García, en Roc Según, en Carles Sala i en Ramon Trullols, el qual va estar col•laborant amb el Servei d´organització. A pesar de tot vam poder seguir tots els esdeveniments que van ser molts i sobtosos

A Sitges es va donar un gir decisiu, crec que es va produir un abans i un després, un nou model organitzatiu i, sobretot, un reconeixement real de la representativitat del partit i del territori; els municipis estaven representats, en la majoria dels casos, pels seus alcaldes. Als “capitans” aleshores se´ls va nomenar, els autèntics referents del municipalisme, van ser capaços de “posar les coses al seu lloc”. Bé, això ja és història, però recordo que en aquell Congrés tots els delegats van fer veritables esforços perquè el partit sortís enfortit i la direcció, que va ser compartida, fos capaç de tirar endavant el projecte socialista a Catalunya.El 8è Congrés es va celebrar el juny del 96.

Les coses havien canviat ja molt; el municipalisme començava a ser la corrent majoritària dins del PSC i sobretot a l´Hospitalet hi havia un nou projecte polític encapçalat pel Celestino Corbacho, que era l´Alcalde de la ciutat i primer Secretari de la Federació. El 8è Congrés es va celebrar a la nostra ciutat, a la Farga i en va ser en aquell Congrés que en Celestino Corbacho es va consolidar com a líder polític a la ciutat i va començar a ser un clar referent de tot el PSC. A nivell personal, vaig viure molt intensament el Congrés; evidentment, vaig ser per primera vegada escollit com a delegat, fruit de les meves responsabilitats com a Secretari d´Organització de l´Agrupació Sud. A més, vaig tenir la responsabilitat d´estar a la taula de credencials del Congrés i vaig ser el cap de la delegació de l´Agrupació Sud (i prèviament vaig tenir la complicació política que sempre representa haver de fer una proposta de delegació a la comissió executiva, però crec que es va presentar una delegació que va ser el més representativa de la pròpia Agrupació).

Altrament, la Federació de l´Hospitalet i la pròpia Agrupació varem ser responsables de l´organització del mateix, ja que la Farga està ubicada al propi territori de l´Agrupació. Companys com en Josep Maria García Mompel, avui primer Secretari de l´Agrupació, va estar de delegat, així com també algunes dones que avui continuen tenint un pes específic en la nostra Agrupació: Maria Freiria, Maite Revilla, Begoña Iñurria. La presidència del 8è Congrés va recaure en l´Alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho.

La ubicació de la Delegació a la Farga, precisament per raó de territorialitat, ens va atorgar una posició privilegiada, les primeres files del Congrés de l´AUDITORI DE LA FARGA, zones, tant en els plenaris com els discursos d´obertura i clausura, reservades per als líders del nostre partit. Jo recordo de bon grat l´oportunitat que vaig tenir de conversar i compartir la proximitat amb en Felipe González i d´altres líders.El 8è Congrés a l´Hospitalet va ser la consolidació del municipalisme al socialisme català i crec que es va començar a dissenyar els camins perquè el PSC es convertís en el gran partit que avui és.

L´any 2000 es celebrà el 9è Congrés, per primera vegada al Palau de Congressos de Catalunya, amb el lema “PREPARATS PER GUANYAR EL FUTUR”. En Pasqual Maragall va ser escollit per a exercir la presidència del partit i en José Montilla la primera Secretaria. I sobretot, com a dada jo crec que molt important, el primer Secretari i Alcalde de l´Hospitalet va ocupar a nivell nacional la Secretaria de Política Municipal, situant-se a l´élite dels líders del PSC de Catalunya.El 10e Congrés del PSC es va tornar a celebrar, com ja és habitual al Palau de Congressos de Catalunya, sota el lema “PER LA JUSTÍCIA SOCIAL, PER CATALUNYA”; estem ja a l´any 2004. Anys de recuperació del poder institucional a la Generalitat i de l´Estatut de Catalunya, en el 9è i 10è Congrés nous líders s´encarreguen de la direcció del PSC; em refereixo a Miquel Iceta, Daniel Fernández, Pepe Zaragoza, evidents referents del socialisme als territoris.

Ara ens trobem a les portes de la celebració de l´11è Congrés; jo crec que és el Congrés que ha de consolidar el projecte del PSC, encapçalat per José Montilla. Un Congrés que jo preveig, a nivell personal, que hauria de tenir una forta dosi de renovació en els membres de l´executiva que s´esculli, però la cúpula de direcció s´hauria de mantenir. El nostre primer Secretari i Ministro de Trabajo e Inmigración, en la seva qualitat de Ministre, és membre nat de la comissió executiva nacional. El dubte està en qui serà l´escollit per ocupar la seva vacant a la Secretaria de Política Municipal? Encara que parli a nivell personal, no m´aventuro a dir qui crec que hauria de ser el substitut .......................................queda en el meu pensament, però ben segur que encertaré. Cap la possibilitat també que els alcaldes de les capitals de Catalunya hagin de tenir representació en aquesta executiva, almenys és el que s´està parlant aquests darrers dies.

També seria correcta que la nostra ciutat, , com a segona ciutat de Catalunya, hauria d´estar representada en aquesta comissió executiva que s´escollirà a l´11è Congrés, en la persona de la nostra alcaldessa, Nuria Marín. Opino, també, que políticament seria el més adequat que líders històrics que han tingut des de fa molts anys molta representació política al PSC, en aquest cas m´estic referint a Josep Maria Sala, la renovació no l´ha d´afectar, sinó que en aquesta nova direcció ha de continuar tenint un paper cabdal, no només per la seva dedicació exemplar a la política, sinó, sobretot, pel seu gran coneixement del partit; crec que s´ha convertit en un referent de tota la militància del PSC.L´Agrupació Sud de l´Hospitalet, que encapçala Josep Maria García Mompel, presenta en aquest Congrés una molt bona delegació, una delegació que, evidentment, el primer Secretari ha fet en funció de les valoracions polítiques adients, i com en tots els casos en què s´escullen persones, mai tots els noms són del grat de tothom, però aquesta és la llista que representa l´Agrupació i, per tant, és la millor llista Com sempre, l´Agrupació ha estat hàbil i la delegació de 25 delegats s´ha convertit en 29 delegats, ja que 2 membres nats del Congrés, que són els consellers nacionals, el José Antonio Alcaide i jo mateix no hem ocupat plaça de delegats, cosa que ha permès la incorporació d´altres companys de l´Agrupació. I també Mercè Perea, que ha estat delegada per la sectorial de Justícia i Sònia Fernández, que ha estat delegada per la sectorial d´Educació.

Això fa que, una vegada més, la nostra Agrupació tingui la màxima representació quantitativa al Congrés. Això reflecteix la bona feina de la comissió executiva i del primer Secretari, en Josep Maria García Mompel.Cal dir, per acabar, que aquesta delegació està encapçalada, com a cap de delegació, pel Secretari d´Organització, Rafael Gómez Viñas.

A més dels delegats, un bon nombre de convidats de la nostra Agrupació assistiran al Congrés.“Serà un Congrés que parlarà de problemes reals de la gent”, aquesta frase d´en Miquel Iceta, Vicesecretari del PSC, defineix molt clarament que serà un Congrés per treballar amb la ciutadania amb un projecte clar, sòlid i coherent, deixant palès que Catalunya sap cap a on va. I sap cap a on va, amb prosperitat econòmica, igualtat d´oportunitats, creixement del país i, sobretot, un projecte nacional basat en el desenvolupament de l´Estatut com a eix de la transformació federal d´Espanya.Estem tots molt il•lusionats amb la celebració d´aquest Congrés, per tant, aquest cap de setmana, amb responsabilitat i coherència, tots farem els debats pertinents per a que el projecte del PSC continuï sent la referència arreu de Catalunya.

ACTE CELEBRACIÓ 30è ANIVERSARI DEL PSC

2008-07-15T04:11:00.000-07:00

El passat dissabte dia 12 de juliol el PSC va commemorar el seu 30è aniversari amb un emotiu acte celebrat a l’Auditori Nacional, a la sala “Oriol Martorell” (precisament sala que rep el nom d’un emblemàtic músic intel·lectual, històric militant i Diputat del nostre partit, que va ser l’amic Oriol Martorell).

En dates passades el PSC també va fer un reconeixement de caire més individual i personalitzat a tots els seus militants que feia 30 anys que militaven al PSC, o sigui des de la seva fundació. En aquest acte inicial, es va polemitzar sobre el tema que en Pasqual Maragall no fos convidat , o si, pel contrari, hauria d’haver estat convidat. Jo no vull entrar en aquest tema…

El dissabte jo crec que va ser una retrobada de l’ex president del partit PSC i de la Generalitat en el seu ex partit. Per primera vegada, va acudir a un acte del PSC des de que va deixar la seva militància al PSC; podríem dir que en Pasqual Maragall es reconcilià amb el PSC en aquesta celebració de la seva fundació.

En primer lloc, vull destacar unes sinceres i emotives paraules de l’actual primer Secretari i President de la Generalitat, José Montilla, fent referència a l’ex president “Pasqual, amb carnet o sense, aquest serà sempre el teu partit i nosaltres els teus amics”. I va continuar comentant “ha encarnat la millor força i l’ambició del socialisme català: generant la il·lusió necessària perquè fos assumida pel conjunt del país”.

Com sempre el Pepe Montilla, el nostre primer Secretari, ha estat a l’alçada de les circumstàncies, el que el dignifica com a un gran home d’estat i millor polític.

Bé, parlant d’en Pasqual, aquest ens va “delectar” amb algunes “maragallades”, algunes de les quals van tenir un fort aplaudiment i també algun xiulet, i d’altres van provocar el mutisme de l’auditori. De totes maneres, jo crec que no va dir res que no sabéssim i que ell en anteriors intervencions havia ja expressat: les primàries per l’elecció del candidat a la Generalitat, sobredimensionar el paper de la plataforma “Ciutadans pel Canvi”, la defensa d’un gran model socialdemòcrata de partit europeu i el típic recordatori del grup parlamentari del PSC al Congreso de los Diputados. La seva sempre ha estat una visió molt global de la política i, d’altra banda, jo també crec que no expressa res que estigui en contradicció amb els principis més essencials del nostre partit.

Respecte el grup parlamentari del PSC al Congreso, jo sóc de l’opinió que s’ha d’esperar el moment que calgui per constituir-lo. De fet, el document de protocol signat entre PSC i PSOE ja contempla aquesta possibilitat. Per tant, recullo les paraules del Secretari d’Organització del partit, en Pepe Zaragoza “el grup propi el farem quan considerem que convé”.

Aquesta commemoració ha estat perfectament organitzada, amb moments de grata nostàlgia i bons records respecte els líders històrics del nostre partit, sobretot els que avui ja no es troben entre nosaltres. Molt emotiva va estar la projecció del vídeo en que es recordava aquests dirigents històrics i que es va simbolitzar molt bé a l’escenari, amb la ubicació d’una butaca blanca buida i per la posterior ofrena d’un ram de flors. Com he dit, detalls molt emotius i molt ben cuidats.

Es va convidar en diferents tandes als diferents líders històrics que havien participat en les diferents èpoques d’aquests 30 anys d’història. Crec que hi van estar presents tots els que havien d’estar…A part dels que, com ja he dit abans, ja no es troben entre nosaltres.

Em ve de gust comentar alguns trets de diferents intervencions que es van produir al llarg de la celebració de l’acte; en Raimon Obiols, al que feia força temps que no sentia en una intervenció al PSC, va estar brillant, històric i amb una perspectiva clara del que representa el futur del PSC. Va fer la reflexió del PSC com un partit federal, però em va agradar la seva definició i reflexió que el PSC també és un partit “federador”, en el seu propi entorn i, com no, amb les persones i els territoris.

Manuela de Madre, com sempre, va donar aquest toc de proximitat, sinceritat i emotivitat en el seu discurs arribant molt bé a la gent; va utilitzar amb molt d’encert el concepte de “intel·ligència emocional” quan es va referir als dirigents històrics que fa 30 anys van promoure l’acció fundacional del PSC. Però també, en un gran acte de sinceritat i referint-se a ella mateixa, i com agraïment del que ha estat el PSC durant aquests 30 anys, es va referir al fet que una persona ordinària com ella, gràcies al PSC, ha pogut fer a nivell individual alguna aportació extraordinària. Això és simplement magnífic i crec que ens ho hauríem de saber aplicar tots i totes els/les militants del PSC.

El municipalisme, que ha estat una de les claus del PSC, es va recordar en les projeccions visuals també en les intervencions, jo em centraré en la del primer Secretari de la Federació de l’Hospitalet i Ministro de Trabajo e Inmigración, Celestino Corbacho, que com sempre, va saber posar l’accent més polític en la seva intervenció, demostrant que sap molt bé les polítiques que s’han de recolzar i aplicar en cada moment. Comparteixo la seva expressió, quan va qualificar de valenta la nova iniciativa del Departament d’educació pel que respecte als alumnes immigrants, que consisteix en posar en marxa els espais de benvinguda educatius; segons les seves paraules, “una vegada més, Catalunya és valenta per donar resposta a la realitat de l’emigració”, felicitant públicament el Conseller Ernest Maragall per aquesta iniciativa.

Ha passat molt de temps, però en democràcia és poc. Avui el PSC, tal com indica el primer Secretari és l’únic partit capaç de prendre decisions i d’assumir riscos necessaris perquè en definitiva el PSC és l’únic partit que té un projecte clar, però al mateix temps es l’únic capaç de dur-lo a terme. A més, jo crec que és l’únic partit que representa la Catalunya real i que és capaç d’expressar en tot el seu context el catalanisme més social.

Aquest mateix cap de setmana s’ha celebrat al Palau de Congressos de Barcelona el Congres de Convergència; una altra vegada han posat èmfasi en la casa comuna del catalanisme. La veritat és que no n’aprenen…han tancat un Congrés per fer-se la foto, però en cap moment han donat respostes a la societat i només s’han limitat a intentar arreglar les seves contradiccions internes.

Han passat esdeveniments com el Congrés del PSOE i aquesta celebració del 30è aniversari del PSC; ara, el proper cap de setmana, ens retrobarem tots els delegats en representació de tots i totes els i les militants a l’11è Congrés del PSC. Hi haurà un fort debat i, com sempre, el PSC expressarà en les esmenes en els documents del seu Congrés, que és el partit que millor representa a la Catalunya real.

VALORACIÓ 37 CONGRÉS DEL PSOE

2008-07-14T11:43:00.000-07:00

El PSOE ha tancat el 37è Congrés explicitant a la ciutadania i als seus militants els veritables continguts socials i de valors. Aquestes demandes que la societat ha sol·licitat, el PSOE les ha sabut recollir amb més de 6000 esmenes, precisament tot això defineix els valors de l’esquerra.

El 98.5% dels delegats han donat el suport de renovació de lideratge a José Luis Rodríguez Zapatero i el 98.8% ha donat suport a la seva nova executiva. Això s’ha aconseguit amb una sèrie de proclames que han agradat molt a les bases del partit i com deia al paràgraf anterior, són demandes de la societat. La immigració, l’avortament, l’eutanàsia o la laïcitat han estat presents en el passat cap de setmana en la celebració del 37è Congrés.

Respecte la immigració, el PSOE recull la participació política dels estrangers com una via de integració; la proposta defineix que els extracomunitaris podran votar a les eleccions del 2011, esmena que recull aquest dret, que explica que els estrangers de residència legal i estable al nostre país durant 2 o 3 anys, podran exercir el seu dret de sufragi als comicis municipals. En aquest aspecte, a més del recull d’aquest tipus d’esmenes considero un important gest que la dominicana Fernanda Jiménez hagi estat escollida secretària de Polítiques d’Integració i Convivència.

El partit ha entès també, i així s’ha expressat en el recull de diferents esmenes que existeix una demanda social per la regulació d’una mort digna. Això obre les portes a l’eutanàsia i a l’extinció de les sedacions pal·liatives. És cert que aquest és un tema polèmic socialment, però també és evident que des de les perspectives d’esquerra s’ha d’oferir respostes al dret de morir amb dignitat i també és clar que les postures més dretanes o neolliberals apliquen molta hipocresia en aquest tema tan cabdal.

El president del PP, Mariano Rajoy, aquests darrers dies definia que l’economia no és de dretes ni d’esquerres. Des d’una perspectiva progressista, això és clarament mentida i així ho ha expressat José Luis Rodríguez Zapatero en el seu discurs de clausura. També és cert que en aquest mateix discurs reconeixia la magnitud de les dificultats econòmiques. En definitiva, s’ha parlat de crisi, però això s’ha reconegut i es comparteix aquest sentiment de preocupació respecte als més desfavorits. Els que han perdut el seu lloc de treball, l’encariment de les hipoteques, problemes dels petits empresaris, el preu de la benzina, simplement el fet de no poder arribar a fi de mes. Hem sabut posar en aquest Congrés els valors ideològics com a punt de referència, però sense oblidar la gestió diària de l’economia.

Un altre punt per mi cabdal que s’ha remarcat en aquest Congrés ha estat donar un nou impuls al concepte de federalisme; el propi Jesús Caldera, secretari d’Idees i Programes, declarava: “Nosotros, desde el PSOE, sí que defendemos el federalismo”. Això ha estat a un recull d’esmenes expressades pel PSC, esmenes que, amb molt bon criteri, el PSOE ha sabut recollir, però des del PSC se li ha sabut donar aquest sentit, introduint a la resolució millores i precisions en el propi discurs federalista i en la concepció del model territorial. El company Daniel Fernández, coordinador dels diputats del PSC al Congrés, ha fet molt bona feina en aquest sentit, ha estat l’encarregat de defensar aquesta tesi del PSC i aconseguir que s’acceptessin a la comissió de treball que tocava aquestes polítiques institucionals, de la qual ha estat ponent la gallega Carmela Silva, portaveu del Senat.

També ha quedat molt clara l’aposta per la pluralitat lingüística, tema que s’ha pres seriosament al PSOE, a part d’aprovar les mocions que defensen explícitament la immersió lingüística a Catalunya, d’acord amb els plantejaments i les tesi del PSC, el tema ha estat també reflectit en tots els principals discursos que José Luis Rodríguez Zapatero ha fet en els diferents moments del Congrés del PSOE. El PSOE ha fet seva la defensa de la pluralitat lingüística.

A nivell de persones, els companys Miquel Iceta i Carme Chacón han estat escollits com a membres de la comissió executiva federal del PSOE. I en el comité federal el nostre primer secretari i Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, continua com a membre i en substitució de José Montilla i Carme Chacón entren els companys Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona i la diputada Teresa Conillera.

Els 5 delegats de la nostra Federació del PSC de L’Hospitalet em consta que han desenvolupat una bona tasca en les diferents comissions de treball i han col·laborat amb la delegació del PSC. Els companys Núria Marín, Alcaldessa de la ciutat, José Conde, Secretari d’Organització de la Federació, José María García Mompel, Primer Secretari de l’Agrupació Sud, Mario Sanz, primer secretari de l’Agrupació Nord i Glòria Herance, Regidora de Joventut. També han estat a Madrid, com a convidats al Congrés, el Diputat al Parlament espanyol, José Vicente Muñoz, i el Diputat al Parlament català, David Pérez, y també José Luis Hernández, vicesecretari de l’Agrupació Est. I que han compartit el debat de les ponències amb el nostre Primer Secretari i Ministre de Treball i Immigracióm, en Celestino Corbacho, avui instal·lat a la capital degut a les seves responsabilitats i que ens consta que ha estat un magnífic amfitrió de tota la delegació.

No tots els aspectes d’aquest Congrés m’han agradat; s’ha passat de puntetes i s’ha anestesiat el debat sobre el finançament autonòmic. Jo personalment crec que s’hauria d’haver donat un pas endavant en aquest sentit…………………………………..

Bé, no ha estat possible. Això vol dir que tocarà en el nostre congres del PSC treballar aquests temes. Congrés que celebrarem els propers dies 18, 19 i 20 de juliol al Palau de Congressos de Barcelona. Però bé, aquest, com deia abans, és un altre Congrés, ja en parlaré en el seu moment.

3as Jornadas Red de Blogs Socialistas.

2008-06-16T23:16:00.000-07:00

Rajoy en la cuerda floja

2008-05-19T10:44:00.000-07:00

Rajoy ha sido candidato en dos ocasiones porque ha demostrado que sabe vender humo. Podríamos decir incluso hasta que ha practicado los juegos malabares en su partido para mantenerse en la estructura de poder que ahora le cuestiona.

Algunos le achacan falta de discurso político que sería más soportable si Rajoy ejerciera un liderazgo personal muy fuerte y carismático o si tuviera una amplia estructura propia de poder dentro del partido. Ninguna de esas dos cosas se produce en la actualidad, de manera que la fortaleza de Rajoy se está basando casi exclusivamente en el hecho de que no tiene alternativa posible.

Comienza a extenderse la idea de que la mayoría de militantes del PP teme un congreso fallido. Creo que a estas alturas, muy pocos confía en que el nuevo equipo que ha construido Rajoy, sobre el que va a recaer el motor de una nueva estrategia, sea capaz de controlar con éxito algo tan complicado como el congreso que se celebrará en Valencia el próximo mes de junio. El congreso dependerá más bien de lo que quieran los barones por mucho que Rajoy quiera imponer sus criterios.

En cuanto a la posición de Aznar en todo este jaleo, muchos dicen que a través de su esposa, la doña Ana Botella, Aznar ya ha dejado caer un mensaje. Otros sin embargo, creen que Aznar aprovechará el congreso para llamar al orden y dar directrices nuevamente, en calidad de “pater” desde su bien acomodada fundación.

La cuestión es que todo esto ha venido dado porque en verdad, el PP tenía que ser una opción de centro que apostase por el papel protector del Estado y no un partido ideológico del neoliberalismo.

Así que Rajoy tiene muchas corrientes en su contra. La primera es que al anunciar tantos cambios ha molestado a diversas fracciones de la derecha, la prensa que hacía seguidismo, ahora ha dejado de obedecer, la que provenía del aznarismo activo y multiforme, la de los que secundaban la ambición de Esperanza Aguirre y la de los que se sienten postergados por la irrupción del nombramiento de Soraya.

Y finalmente, Rajoy después de dos legislaturas como candidato, empieza tarde su viraje hacia el centro y difícilmente tendrá el apoyo de muchos que le atribuyen precisamente responsabilidad por haber protagonizado una estrategia de oposición absolutamente radical en la pasada legislatura.

Esta vez a Rajoy le costará hacer uso de sus juegos de Ilusionista, la gente ya se sabe sus trucos.

LA RENOVACIÓ NECESSÀRIA DELS PRINCIPALS PARTITS DE L’OPOSICIÓ A CATALUNYA I ESPANYA.

2008-05-04T07:16:00.000-07:00

A nivell d’Espanya, les eleccions no tan sols han derrotat l’estratègia de la crispació com a via de recuperar el poder, si no que també han condemnat un ideari que s’ha allunyat dels interessos de la ciutadania. La dreta espanyola ha de canviar el seu full de ruta, ha de començar a pensar en els temes que fins ara han estat fora del seu programàtic, ha de pensar més en la gent, en el poble i obsessionar -se menys, per l’aventura de conquerir el poder per sobre del qualsevol altra aspiració.

En quant al principal partit d’oposició a Catalunya CIU, les seves limitacions tenen a veure amb les pròpies contradiccions internes de la formació. Perquè hi conviuen dos projectes enfrontats, un de catalanista moderat que es vol implicar en el projecte espanyol, que és el que representa Duran i Lleida, i un de sobiranista neoliberal, que més aviat vol portar Convergència cap a una radicalització que és el que el senyor Mas encapçala. I fins que aquesta contradicció no es superi, CIU no estarà en condicions de tornar a ser referent políticament.

Per contra, el PSC ha triomfat amb la seva definició, com a una formació política socialista, catalanista, federalista i progressista amb una tradició molt arrelada que s’ha convertit en l’eix de vertebració del seu ideari polític com és el municipalisme. De igual forma que ho ha fet el PSOE amb la contemporaneïtat de les seves prioritats i la naturalesa estratègica de les seves polítiques; activar l'economia per afrontar la crisi, abordar el canvi climàtic i avançar en el camí de la igualtat.

A Catalunya els reptes són la consolidació dels avenços socials i l’aplicació de l’Estatut. La legislatura anterior va ser la de l’aprovació de l’Estatut i la de l’aprovació de les lleis, i aquesta ha de ser la de l’aplicació tant de les lleis socials com de l’Estatut.

Un debat d'Investidura que serà mogut

2008-04-06T11:36:00.000-07:00

Un cop finalitzada la campanya i vist el resultats la primera conclusió és que ens van votar un milió sis-cents setanta mil persones, més que al 1982, obtinguts, a més, amb una participació inferior a la de llavors. I hem tingut un milió de vots de diferència amb el PP i 17 diputats. Uns vots millor repartits en el territori català, que ha desmentit una visió purament metropolitana del projecte del PSC que alguns voliem fer veure. Doncs les dades parlen per si mateixes. HEM GUANYAT!!!.

Però ara ja estem a punt d'Investir al nou President que serà José Luis Rodríguez Zapatero, pressumiblement a la segona volta, però Zapatero tornarà a governar Espanya. Aquesta setmana s'ha especulat molt sobre les possibles aliances, res de concret, l'única cosa clara és que Zapatero vol gobernar en solitari amb el recolçament puntual i concret al Congrés per l'impuls de Lleis importants. Sàbia decisió. Com es demostra CIU no passa a un estatus de imprescindible, però el PSC si que ha guanyat terreny a Catalunya i a la resta d'Espanya amb uns resultats que avalen una manera de fer política, de governar i de fer crèixer al país, sense exuberàncies, amb serenitat i consistència i pel que s'ha demostrat això és el que volen els ciutadans, gent responsable que porti per bon camí al país pensant primerament en les persones.

I aprofito aquest post per felicitar un company de L'Hospitalet, el José Vicente Muñoz que durant aquesta legislatura representarà a la nostra ciutat en tant que nou diputat al Congrés per la provincia de Barcelona. Serà un bon dìputat i des d'aquí li desitjo molta sort, a mi i a molts companys i companyes de L'Hospitalet ens tindrà per recolçar-ho en aquesta nova tasca política que ara comença. Moltes Felicitats Muñoz!!

I acabo, amb un tema que vull avançar que començaré a parlar molt aviat, la sequera que ens està fent molt de mal. Em consta que el Govern de Catalunya està prenent les mesures adients per paliar aquesta situació que ja és d'emergència i que el Govern de Zapatero també contemplarà dins les seves prioritats a l'agenda política. El PSC també abordarà aquest tema en el seu onzè Congrés.

Aquesta setmana veurem amb expectació el debat d'investidura, i després podrem comentar la jugada.

Ni és el mateix, ni ho serà mai de la vida

2008-02-20T04:07:00.000-08:00

Arran del caire que està agafant aquesta campanya entre acusacions, tensions i dades d’uns governs i d’altres, el cert és que la campanya que està novament protagonitzant el PP segueix centrada en els temes clàssics de la dreta més extrema: immigració, seguretat. Perquè en el fons el que pretenen els conservadors és provocar la divisió perquè suposadament...es creuen que és en l’únic terreny que poden mobilitzar al seu electorat i avançar posicions. Però aquesta estratègia té un dèficit, i és el fet que no valoren suficientment que la ciutadania ja no vol més divisions, ni que un partit els porti al carrer cada quatre per tres i molt menys que aquest mateix partit, els governi com si fossin dos tipus de ciutadans.

D’altra banda, em fa molta pena i a la vegada molta ràbia per la forma tant poc rigorosa que tenen d’abordar la realitat amb aquesta “amnèsia” dels dirigents del PP quan donen dades que pretenen comparar la bona gestió que van fer ells quan governaven, amb la que ha fet el govern de Zapatero. Posen el crit en el cel sobre l'atur del mes de gener (8,4%), oblidant que quan ells governaven era de l'11%. Obvien també que ara treballen més de 20 milions de persones, mentre que quan ells governaven eren 17 milions i mig. Obliden que quan ells governaven hi havia dèficit, mentre que ara tenim un superàvit superior al 2%. Han perdut la memòria per allò que més els hi convé com que quan ells governaven el Fons de Reserva de la Seguretat Social era de 15.000 milions d'euros mentre que ara és de 51.000 milions d'euros. Sembla que no se’n recordin que ells van governar , van congelar el Salari Mínim Interprofessional mentre Zapatero l'ha fet pujar fins als 600 euros i s'ha compromès a aixecar-lo fins als 800 euros.

I el pitjor de tot és que no reconeixen que Zapatero ha pujat més les pensions en quatre anys que ells en vuit anys. O que ha invertit en infraestructures el doble que quan ells governaven. Oi que no és el mateix?.I amb el tema de la Immigració fan el mateix, els hi ve l’amnèsia crònica especialment pel que fa a les 257.441 expulsions d'immigrants irregulars que van tenir lloc durant el govern del PP, mentre el govern Zapatero n'ha impulsat 341.726. De la mateixa manera que el govern de Zapatero ha estat més rigorós amb les persones vinculades a les màfies de la immigració il·legal.

I sobre la política de seguretat, durant el Govern del PP es van retallar les plantilles dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat en 10.000 membres. En referència a la lluita contra el terrorisme posat a contrastar dades, en aquesta legislatura s'han produït 4 morts per terrorisme i en l'anterior amb el PP 235 .El problema és tan greu que fins i tot no recordar no recorden ni que Mariano Rajoy va ser Ministre de l'Interior en el període (2000-2002).

Insisteixo, “No és el mateix ni ho serà mai de la vida “

Parafraseando a ZP …Yo tampoco me callo

2008-02-12T08:40:00.000-08:00

No me callo ante una derecha que se alía con los que muestran una actitud xenófoba en nuestro país.

No me callo ante aquellos que han plagado la esfera política con insultos y descalificaciones, desagravios y falta de todo respeto por las instituciones democráticas.

Ni ante los que promueven la cultura del chapapote y se pasan por las vestiduras el medio ambiente.

Yo tampoco me callo frente a los que quieren impedir la investigación biomédica influidos por una falsa moral impuesta más por el lobby de un episcopado casposo que por un razonamiento riguroso.

No me callo frente a los que repudian la creación artística que crece en nuestro país, sólo porque no comulgan con su forma de entender el arte. Ni me callo ante su cinismo y su hipocresía en cuanto a la investigación se refiere. Como yo, como tantos demócratas y gentes progresistas hay mucha personas cabreadas, hartas de ver cómo actúa esta derecha, cada vez más radical, más rancia. Coincido con Zapatero, y agradezco su valentía, no debemos callar más frente a grupos que continúan estancados en una cultura machista, homófona, ni ante quienes defienden la exclusión.

España es un país solidario, alegre, generoso, rico en culturas diversas, es un espacio de posibilidades, es un lugar en el que no cabe ya ningún tic del pasado que nos divida, que nos enfrente. La diversidad de su cultura y de sus tradiciones no nos ha de enfrentar, sino complementar, nos ha de hacer más singulares, más originales, porque ese es el espíritu que nos define y no el que nos distancia a unos de otros.

La derecha española, la derecha a la que representa el PP de Rajoy no gobierna bien cuando el país se desarrolla, porque no reparte las riquezas, pero todavía gobierna peor cuando hay problemas, porque o no los soluciona, o nos arrastra a la guerra de todos contra todos, ese es un mal signo, una espíritu perdedor, y España y sus gentes se merecen mucho más.

Os invito a que participéis en esta campaña y os movilicéis, vuestra voz, vuestra opinión es lo que cuenta. PAZ es la Plataforma de Apoyo a Zapatero os podéis adherir a partir de ahora mismo.

El Gran Distorsionador. El PP y su estrategia de comunicación

2008-02-05T11:35:00.000-08:00

Lo que hay de sinsentido en la estrategia de comunicación del PP, muestra su faz más hostil, más rancia e intransigente y ni la foto con Sarkosi, ni el guiño a lo Merkel les libran de esta imagen ”ceniza” que están dando.

La actual derecha española representada por el PP, utiliza a todos sus medios de comunicación para falsear la realidad con palabras malsonantes, y siempre malintencionadas y ofensivas, que tergiversan con eufemismos encubridores la intención de distorsionar la realidad y desenfocar el encuadre real de cualquier situación de normalidad. Una realidad que esta muy lejos de ser autocomplaciente, y para nada negativa, y por supuesto, ni mucho menos caótica.-.

Estos mismos medios de comunicación corrompen su esencia originaria y incumplen cualquier ética en el campo de la comunicación, solo le siguen el juego al PP, en lugar de comunicar e informar desde la veracidad y la responsabilidad, porque no hace falta ser del gremio profesional para saber lo que es correcto y veraz o lo que dista mucho del rigor informativo.

El PP de Rajoy, de Esperanza Aguirre, de Acebes, y de Zaplana, con la mano negra de Aznar maquinando desde las Faes, constituye una fórmula política altamente perjudicial para cualquier democracia.

Esta derecha española desea regresar a la España de antes, a aquella que echaba la alfombra a todo lo americano, sin distinción, y así nos fue en Irak, a aquella que se enriqueció de los pelotazos, sobre todo del inmobiliario ( por cierto “su” gran número 2-Sr. Pizarro, un ejemplo de estos pelotazos) ahora se resiente de sus propios abusos, a aquella que da rienda suelta a un episcopado casposo y retrógrado, que en ningún caso representa la idiosincrasia del catolicismo que se atreve a salir en las televisiones, utilizando el terrorismo y alentando el voto de sus feligreses contra la realidad de la España moderna, innovadora y de progreso que desea crecer y evolucionar, mirando a sus ciudadanos y ciudadanas desde la igualdad y el respeto. Y por supuesto con la plena libertad de ejercer su derecho de voto, sin ningún tipo de condicionamiento.

El PP continua persiguiendo la intención de dividir España, mienten, sin ningún tipo de pudor, tergiversan la información, utilizan a sus electores para llevarles a una lucha contra los demás electores, todo por el control del poder a pesar de carecer de un auténtico proyecto para el país. Nuestra sociedad se merece una derecha que acepte las reglas democráticas, no esta a la que representa Rajoy, sin escrúpulos, sin el más esencial de los principios, con un absoluto desprecio por la propia ciudadanía, sin tener la responsabilidad política, cuando toca……….. de saber estar al lado del Gobierno en los grandes temas de Estado, como la lucha contra el Terrorismo, o la defensa de la Educación como pilar fundamental para el desarrollo de las nuevas generaciones en la era del conocimiento, en lugar de dividir y de enfrentar a unos ciudadanos contra otros.

ZAPATERO, LA OPCIÓ DE PROGRÉS PER CATALUNYA I PER ESPANYA

2008-01-22T08:11:00.000-08:00

Vaig assistir al míting de diumenge passat al Vall d’Hebron i vaig tenir una bona sensació.

La militància que s’havia desplaçat de diferents parts d’arreu de Catalunya es mostrava il·lusionada i confiada amb els seus líders. La companya Carme Chacón, un cop més va saber afilar molt prim en el seu discurs, fent memòria dels avenços socials i democràtics que hem viscut a Catalunya i Espanya en els últims vint anys gràcies a les polítiques impulsades pels socialistes. Us emplaço a que entreu en la seva web i li feu arribar les vostre opinions, us he deixat l'enllaç.

A mi particularment Felipe en sorprèn en cada ocasió que tinc la oportunitat d’escoltar-ho. L’altra dia va realitzar un anàlisi de la situació política envers la campanya electoral amb respecte els nostres principals adversaris, el PP que sincerament em va sobtar gratament . Està demostrat que Felipe és un polític que amb el temps guanya... , i sembla aproximar-se més a la realitat, com si estigues més connectat amb els “imputs” socials i amb el que els ciutadans demanden als governants i la veritat és que és d’agrair.

El diumenge al míting tant el nostre Primer Secretari del partit, Josep Montilla com la Carme Chacón i el company Felipe González el nostre “talismà” en moltes ocasions, van realitzar un balanç entre la gestió al govern d’Aznar durant vuit anys i la que ha aconseguit Zapatero en gairebé quatre anys. I és que si ens posem a comparar les diferències són notables.

Entre l’herència que ens va deixar el PP al 2004 i el que hem avançat els socialistes amb Zapatero fins al 2007, es palpen les diferències a través de les mateixes dades que no enganyen i la percepció que té la ciutadania en termes generals.

Podem començar pel creixement econòmic (% PIB) que al 2004 amb el PP al poder es situava en el 2,9% i al 2007 amb Zapatero ha arribat al 3,8%. La Renda Mitja també ha augmentat amb els socialistes al govern, abans amb el PP estava en 19.270€ i al 2007 ha pujat fins a 23.308€. El Salari Mínim Interprofessional estava amb Aznar i Rajoy en 451€ i Zapatero i el seu equip han aconseguit pujar-ho fins als 600€.

Però allà on jo crec que veritablement s’ha notat el canvi d’orientació de la política econòmica del executiu de Zapatero, és sobretot en la Inversió en R+D+I que ha més, ha estat valorada molt positivament per altres mandataris a nivell europeu i internacional que ho han vist com una aposta del govern de Zapatero per fer d’’Espanya un país molt més competitiu, dins la nova era global.

I per no estendre’m massa, un apunt més que crec ens parla molt del model de societat que els socialistes estem defensant de cara al futur. Em refereixo al “paquet” d’ajuts que persegueixen millorar la conciliació de la vida familiar amb el treball. D’aquí l’aposta d’ampliació de drets i serveis com ara els permisos de paternitat, els ajuts per fill/a, la llei de dependència, la llei d’igualtat, els ajuts per l’habitatge per l’emancipació dels joves i l’ampliació de recursos i més serveis per a les polítiques socials en general i la millora de la sanitat pública,etc.

Sincerament penso que si els ciutadans i ciutadanes realitzant un exercici objectiu, si més no de contrast, els avenços i el model de país que els socialistes hem estat treballant durant aquests últims quatre anys, miren cap a un futur de progrés molt esperançador per les famílies i pel conjunt de la societat espanyola..

Òbviament Catalunya es beneficiarà i guanyarà pes polític i econòmic amb aquesta “altra forma de ser i de governar” que representa el projecte de José Luis Rodríguez Zapatero a Espanya i de la companya Carme Chacón a Catalunya .

ELS IL•LUMINATS D’EN RAJOY

2008-01-16T07:19:00.000-08:00

Com si es tractés d’una nova ficció del món del cinema el partit popular ha presentat en societat al que serà número dos a la llista que encapçala Mariano Rajoy per les properes eleccions generals. Amb aquest nou fitxatge, l’ex-president d’Endesa, Manuel Pizarro, el PP fa una “crida” a l’anticatalanisme i a la catalanofòbia.

Moltes són les operacions que ens alerten d’aquesta fòbia cap a el model català. Cal recordar que Manuel Pizarro va tenir una actitud contrària a l’Opa de Gas Natural. Va ser Pizarro qui va dir allò de que “preferia deixar la seva empresa abans en mans alemanyes que no pas catalanes”. Com també hem de posar en relleu la responsabilitat de Pizarro en tant que President d’Endesa en aquells moments, a la gran apagada de Barcelona, deixant la ciutat a les fosques. Però encara se li recorda per uns fets esdevinguts en el passat, concretament per allò que la premsa va anomenar “la crema de la Catalunya central” en referència a una sèrie d’incendis ocorreguts a la comarca del Bages al 1998.

El PP amb aquesta mena de fitxatges està apostant pels poderosos que com Pizarro representen a qui ha fet negoci a partir de l’endeutament i del patiment de moltes famílies.

És imprescindible frenar aquest model econòmic que defensen els “neoconservadors” a Espanya i a Catalunya i que està sostingut per la dreta espanyo més radical i feixista de tots els temps.

Si el PP guanya les eleccions generals del proper 9 de març hi haurà “una gran apagada”.... .un retrocés en matèria de drets i llibertats i no perquè ho digui jo, ells mateixos ho estan dient a les tertúlies, als mitins, als mitjans on intenten confondre a la gent amb missatges catastrofistes amb l’objectiu de generar desconfiança.

Si el PP guanya les eleccions generals del proper 9 de març, tot el que hem començat a construir i ha millorar en polítiques socials s’estancarà o bé desapareixerà.

Els socialistes creiem en un model de país i de societat més avançat, socialment cohesionat, econòmicament més pròsper i sostenible i pensem que per sobre dels interessos partidistes estan els interessos generals, els que tenen a veure amb les persones, amb el benestar col·lectiu, i no amb l’ambició personal d’alguns polítics que el que volen es arribar al poder per repartir espais de d’aquest poder als seus amics.

UN BALANÇ...PER DEIXAR A L'OPOSICIÓ A LA BANQUETA

2007-12-27T08:24:00.000-08:00

En la recta final d’aquest any 2007 toca fer balanç polític, però jo en aquesta ocasió no ho faré de la gestió dels governs tant aquí a Catalunya com a l’Estat, si no dels grups polítics que estan a la oposició i per això, agafaré un símil que m’agrada molt, el món de l’esport, i concretament del futbol.

Començaré pel PP que en aquesta temporada ha lluït la seva ignominiosa graella d’acòlits incondicionals de la pàtria que han jugat en diferents lligues, la nacional i l’estatal, defensant els valors d’una dreta cada cop més allunyada de la realitat social que esdevé al nostre país, les nostres ciutats i els nostres pobles. Ni la direcció de Catalunya, ni la del carrer Gènova ha estat a l’alçada del que la ciutadania ens ha traslladat a la classe política.

El PP ha utilitzat el joc més brut que es por fer en el terreny polític, ha gosat enganyar als ciutadans i ciutadanes, ha mentit i negat moltes coses que després s’ha demostrat que eren certes, o si més no, les havien dit i renegaven d’elles. Ha utilitzat el sentiment i la tristesa de la gent per treure’n profit electoral, aixecant a crits de manifestació a ciutadans i ciutadanes en contra d’un govern i d’un dirigent polític, manipulant la informació sense ajustar-se a la veritat i a la justícia i provocant la fractura social entre uns i altres, suposadament entre ells i els altres, els que no pensem com ells.

Però el pitjor que se’ls hi pot retreure és com han realitzat ofertes electorals en camps com les pensions o les polítiques socials que ja sabem tots com acaben quan governen, en fum que s’esvaeix... en aquestes darreres setmanes, tot just quan ha començat la carrera electoral per les properes eleccions generals. Per no parlar dels “batibulls” al Tribunal Constitucional, al Tribunal Suprem i/o a les diferents càmeres al Congrés dels Diputats i al Senat. El PP s’ha saltat totes les regles de l’ètica política, de la diplomàcia i del respecte per les nostres institucions, sense cap mena de prejudici, ni escrúpol. Un dels desitjos que li demanaré als Reis d’Orient és que els hi portin el carbó de més baixa qualitat, no es mereixen res més que això i esperem que l’any 2008 al menys es comportin democràticament, encara que això serà ben difícil en el marc d’unes eleccions que es presenten molt disputades.

Respecte a CIU, què us he de dir?. Sembla mentida que un partit que ha estat 23 anys al govern de Catalunya hagi prestat tant poc servei al país com el que han demostrar els seus dirigents durant aquesta legislatura. Primer van tenir la discòrdia de l’Estatut, buscant la foto dels grans negociadors a Madrid, en lloc de treballar lligams amb la classe política catalana i amb el Govern per fer-nos més forts en les nostres reivindicacions. Després, amagant una crisi oberta a CIU com mai s’havia vist en aquesta formació, que òbviament va generar molta confusió entre les seves bases i el seu electorat i que encara ara va cuejant.

CIU també ens va sorprendre amb un estil clarament oportunista i deslleial quan vam patir la cisis de les obres de l’AVE a Barcelona, fent ús d’un partidisme i d’un voler aprofitar-se dels problemes de les rodalies quan tothom sabia que molts d’aquests problemes, venen heretats de la seva etapa de gestió al Govern de la Generalitat en temps de Pujol.

A continuació varem assistir a l’anomenada “refundació” del catalanisme que al final ha quedat en via morta en vers d’un sobiranisme encara més obsolet que d’independentisme d’ERC. Tot un capítol de versions contraposades que algun dia d’aquest s’haurà demanar un anàlisis des del punt de vista psicològic, doncs no se m’acudeix cap altra formula per entendre cap on van aquests criteris politics.

I el pitjor ha estat el vergonyós joc polític que en els últims mesos CIU ha protagonitzat conjuntament amb el PP i en ocasions, com en la sessió dels pressupostos de l’Estat pel 2008 al Senat també amb ERC.

Estic segur que els dirigents de CIU també rebran el seu merescut carbó dels Reis d’Orient.

Si fos per mi, aquests equips no jugarien la següent temporada, però jo no dicto pas les regles del joc, en tot cas, són els ciutadans i ciutadanes amb el seu dret d’expressar la seva voluntat els que poden “amonestar” aquest joc brut i poc polític d’aquests partits que fan de tot menys el que la gent espera d’ells.

Tots a la banqueta.!!

I per acabar, l’any dir-vos que la reflexió no és incompatible amb el desig i per això ...................a tots i a totes que tingueu Bones Festes i una Bona entrada d’Any 2008.

Al gener molt més.

EL YING Y ELYANG DE LA CARRERA HACIA LA MONCLOA.

2007-11-28T09:28:00.000-08:00

Las diferencias son evidentes. Con Rajoy es imposible, con ZP hay esperanza.

Por poner algunos ejemplos de los temas que han centrado el debate político en esta legislatura…

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... LA IGUALDAD ENTRE HOMBRES Y MUJERES:

El partido de Rajoy votó en contra de la Ley de Igualdad y la ha recurrido ante el Tribunal Constitucional.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE...UNA VIVIENDA QUE SE PUEDA PAGAR:

El gobierno de Rajoy elaboró una Ley del Suelo que sólo benefició a los especuladores y a los bancos y que subió el precio del suelo un 150% y la vivienda más del 17%. Con el gobierno socialista la subida del precio de la vivienda ha caído hasta el 5%.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... DISFRUTAR DE NUEVOS DERECHOS:

· El partido de Rajoy votó en contra de la Ley que permite los matrimonios entre personas del mismo sexo y la ha recurrido ante el Tribunal Constitucional.
· El gobierno de Rajoy no proporcionó ni ayudas por hijo ni permisos de paternidad.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UN PAÍS MÁS SEGURO:

El gobierno del que Rajoy fue Ministro del Interior recortó la plantilla de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad. Con el PP desaparecieron más de 8.000 mil policías. El gobierno socialista ha creado 17 mil nuevas plazas.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UN PAÍS MÁS SOLIDARIO:

El partido de Rajoy no votó a favor de la Ley de Dependencia hasta su trámite final. Las comunidades gobernadas por el PP están retrasado su aplicación sistemáticamente.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... LA SOLIDARIDAD FISCAL :

El partido de Rajoy defiende la desaparición del Impuesto de Patrimonio y durante sus años de gobierno eran 5 los millones de españoles que no tenían que pagar IRPF. Con el gobierno socialista han dejado de pagar 7 millones de ciudadanos al subir el mínimo exento.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... EL PLENO EMPLEO:

El gobierno de Rajoy dejó una tasa de paro de más del 11%. Con el gobierno socialista está situado en el 8%.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... LA PAZ SOCIAL :

El gobierno de Rajoy sumó 176 mil horas de huelga. Con el gobierno socialista, tras el Pacto con los Agentes Sociales, España goza del periodo de mayor paz social de la democracia.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UN SALARIO DIGNO:

· El gobierno de Rajoy no subió el Salario Mínimo Interprofesional y lo dejó en 451 euros. El gobierno socialista lo ha elevado a 600 euros, que serán 800 euros la próxima legislatura. Rajoy se ha opuesto, como líder de la oposición, a esta subida.
· El gobierno de Rajoy dejó el salario medio de los españoles en 26 mil euros. Con el gobierno socialista, el salario medio es de algo más de 29 mil euros.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UNOS PRECIOS CONTENIDOS:

El gobierno de Rajoy sostuvo una inflación media de 3'3% mientras que el gobierno socialista ha rebajado la media al 3'2%.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UNA ECONOMÍA FUERTE:

El gobierno de Rajoy dejó el crecimiento económico en el 2'9% . El gobierno socialista ha elevado el crecimiento de la economía al 3,8% en el tercer trimestre de 2007.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UNA ECONOMÍA SANEADA:

El gobierno de Rajoy cosechó, año tras año, llamativos déficit presupuestarios. Con el gobierno socialista el superávit es de 13.662 millones de euros.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UNA CAJA DE LA SEGURIDAD SOCIAL REBOSANTE:

El gobierno de Rajoy dejó la caja de la Seguridad Social en 15 mil millones de euros. El gobierno socialista ha elevado el fondo hasta los 45.515 millones de euros.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UNA JUSTICIA BIEN ATENDIDA:

El gobierno de Rajoy creó 500 nuevas plazas de jueces y fiscales frente a las casi 1.100 creadas con el gobierno socialista.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UNA DEMOCRACIA EN PLENA FORMA:

· El gobierno de Rajoy nunca obligó a Aznar a rendir cuentas ante el Senado y lo hizo 100 veces menos que Zapatero ante el Congreso.
· El gobierno de Rajoy puso en marcha "cero" Conferencias de Presidentes frente a las 3 organizadas por el gobierno de Zapatero.
· El partido de Rajoy se niega a renovar el CGPJ y obstaculiza el funcionamiento del Tribunal Constitucional.

CON RAJOY ES IMPOSIBLE... UNA ESPAÑA ECOLÓGICA:

· El partido de Rajoy se fía más "del primo" de su presidente que de todos los informes mundiales que alertan sobre el cambio climático.
· El gobierno de Rajoy dedicó al cambio climático 1'4 millones de euros. El gobierno socialista ha invertido casi 167 millones de euros.

En definitiva, parece lógico y evidente que J.L. Zapatero representa la esperanza, la mirada positiva de las cosas, pero además la certera voluntad de convertir está esperanza en realidad para todos los ciudadanos. Todos y todas debemos de esforzarnos al máximo y sobre todo los que tenemos responsabilidades políticas para transmitir a todos los votantes el mensaje de la esperanza que se convierte en realidad.

NOU IMPUL S DEL COM ITE COORDINADOR DE LA SECTORIAL

2007-10-24T08:57:00.000-07:00

Després del període de vacances d’estiu l’agenda del Comitè Coordinador ha tornat a la seva normalitat. Sobre les darreres eleccions municipals, en el seu moment ja és va fer el corresponent anàlisis. Anàlisi que cadascun de nosaltres va desenvolupar en el seu territori amb la principal conclusió que els resultats van estar en termes generals, satisfactoris a tota Catalunya.

Ben aviat tindrem altres reptes que de nou haurem d’abordar des el Col·lectiu Crisol, em refereixo a la celebració de les properes Eleccions Generals previstes per al març del 2008 que sens dubte, necessitaran un altre cop del desenvolupament de la nostra acció política. Fita important on haurem de fer esforços i transmetre il·lusió als nostres votants. Això representa tenir la maquinaria a punt i en les millors condicions per tal d’estar a plena dedicació, amb tot el compromís que el Col·lectiu ha tingut sempre i amb el que ha esdevingut un referent en tot l’àmbit de les Entitats. I com sempre haurem de continuar fent treball des de la proximitat i impulsant l’agenda política per assolir el principal objectiu, en aquest cas, tornar a guanyar les eleccions generals i d’aquesta manera, donar-li novament la confiança al President Zapatero per tal que continuï la tasca que resta per fer en matèria de polítiques socials, en matèria de ampliació de recursos per la cultura, per la educació, ampliant els serveis de proximitat a les persones, des de polítiques estatals que es puguin aplicar i desenvolupar als barris, als espais de participació associatiu,etc.

Per tant, crec que la reunió que va tenir lloc el passat 3 d’octubre convocada per el Comitè Coordinador per tal establir l’agenda política en els propers mesos, va estar necessària i molt orientativa. El Col·lectiu fins hi tot en aquesta reunió i com sabeu, va abordat alguns canvis organitzatius que a ben segur milloraran la nostra l’acció política.

Dins d’aquesta remodelació es situa la meva decisió de renunciar al càrrec de Secretari d’Organització del Col·lectiu Crisol per motius sobradament coneguts per tots. Així doncs per raons de responsabilitats institucionals que requereixen de la meva dedicació en exclusivitat, en tant que nou Regidor del Districte II (Collblanc-Torrassa) a l’Ajuntament de L’Hospitalet, però també perquè són responsabilitats molt allunyades de l'àmbit de la cultura popular/tradicional i per això, he considerat opotrtú prendre aquesta determinació.

Aquest fet estic convençut que no comportarà cap mena de canvi en el bon desenvolupament de la gestió política del Comitè Coordinador, i ho dic convençut perquè conec molt bé al company Xesco Gomar que ha estat proposat i que ja desenvolupava tasques com a Adjunt a la Secretària d’Organització. En Xesco és una persona d’una sobrada vàlua política i que coneix perfectament el teixit associatiu que constitueix l’univers d’entitats del Col·lectiu Crisol. Estic segur que el company Xesco Gomar i la resta de membres impulsaran accions polítiques que siguin necessàries i estaran al costat de les entitats, fent cultura i amb la proximitat adient per identificar i proposar solucions als problemes reals, i això representa també un compromís de garantia de cara el futur en aquest divers marc polític de l’àmbit de les Entitats de Cultura Popular.
ÀNIM AMIC XESCO, ENDAVANT!!!.

També aprofito l’avinentesa per donar la benvinguda a la companya la Carme García, Alcaldessa de Rubí i Diputada Provincial Delegada de Cultura Popular. Com a nova incorporació amb un marcat segell institucional i que enriquirà indiscutiblement l’esmentada direcció política del Col·lectiu.

Amics i amigues de les entitats, companys i companyes del partit, no tinc cap dubte, continuarem en la nostre acció política, i serà des d’aquest treball de proximitat que assolirem els nostres objectius politics. Estic segur que tornarem a guanyar les properes eleccions generals amb l’esforç de tots i de totes i que el nostre partit, el PSC, a Catalunya en farà uns excel·lents resultats.

Deutes pendents!! CIU haurà de respondre

2007-10-19T04:50:00.000-07:00

Sobre el polèmic cas de "les comissions de CIU", ho ha dit un jutge de Barcelona. Aquest jutge considera acreditat que al 2003 al menys un constructor va pagar comisisons de fins un 20% pel contracte que va rebrer quan va treballar per Adigsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya encarregada de la rehabilitació d'habtatges sociales.

Els directius d'Adigs implicats s'enfronten a delictes de malversació de fons públics, frau de llei, tràfic d'influències, prevaricació i falsetat en document oficial i mercantil.

Crec que Felip Puig és el principal responsable a donar la cara, doncs en els moment dels fets ell era el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. És necessari que doni explicacions" perquè en aquest tema, és evident que no s'ha dit tota la veritat i a més masses mentides són les que s'maguen darrera les ombres d'uns i d'altres implicats.

En primer lloc, Felip Puig va mentir dient que no coneixia José María Penín, que recordo va ser un dels principals encausats, i poc després vam saber ves per on que era parent seu, si més no, feia podor aquest amatall. Posteriorment, es va saber fins i tot que havien arribat a jugar durant molt temps en el mateix equip de futbol sala, això si que són coincidències, oi?

La justicia ara diu, segons el jutge de Barcelona que José María Penin, tot i ser un intermediari sense contracte a Adigsa, va demanar a un constructor que elaborés pressupostos per l'empresa per un 20% més del que costava l'obra i va arribar a cobrar comissions per 60.000 euros.

Comença a ser urgent la compareixença de CiU per donar explicacions al respecte. CIU com a mínim no es pot amagar i ha d'explicar si tenia coneixement d'aquestes comissions. I d'altra banda tant Artur Mas com Felip Puig, que van tenir responsabilitats de Govern quan es va gestar el cas Adigsa, han d'aclarir què va passar i no permetre que els ciutadans de Catalunya puguin pensar que, durant 23 anys, a la seva Administració les coses funcionaven com si això fos "casa seva".

CIU TORNAR A UTILITZAR A PUJOL

2007-09-09T11:28:00.000-07:00

No és d’estranyar que CIU hagi decidit utilitzar de nou la figura de Jordi Pujol en aquest darrer intent de refundar-se a si mateixa, aquest cop en l’anomenat “reagrupament catalanista”., en un nou intent de patrimonialització del catalanisme.

I és que quan CIU fa sortir als mitjans de comunicació a Pujol és que alguna cosa no “rutlla” a casa seva i necessiten fer reaparèixer la “llegenda del pujolisme” pot ser perquè pensen que la gent se’ls escoltarà amb més atenció. En fa l’efecte que la dreta nacionalista a Catalunya comença a perdre credibilitat i ha evidenciat la seva poca autoritat política

M’explicaré, en primer lloc crec que l’anàlisi de la situació política que realitzen els convergents no correspon a la realitat, és més aviat interessada i alarmista en molts aspectes. Som molts els catalans i catalanes que pensen que hi han qüestions que s’han de millorar al país, però òbviament això no vol dir que el Govern de Catalunya estigui en crisi o que es doni una situació de desequilibri polític i econòmic. Precisament estem vivint un dels moments de major estabilitat i solvència política per resoldre els grans temes de país amb les administracions que corresponen. Els pressuposts de l’Estat que segurament s’aprovaran molt aviat, contemplaran una partida econòmica de pes per la inversió a Catalunya, tant en matèria d’infraestructures, com pel propi desenvolupament del nostre Estatut.

El Govern de Catalunya està abordant els principals eixos polítics de forma totalment responsable i amb visió de futur, en matèria d’educació, de sanitat de serveis públics, en les polítiques socials, i com és lògic en la nostra economia i competitivitat. A hores d’ara, crec a tothom l’interessa que Catalunya prosperi en el terreny econòmic, social i política de representativitat vers Espanya i a nivell Internacional, per tant, és absurd, intentar desviar l’atenció amb altres qüestions o intentar fer creure a la gent altres coses.

I en segon lloc, plantejar el tema del nou catalanisme amb independència inclosa, en un desesperat intent de centrar l’atenció mediàtica, quan precisament acabem d’aprovar un Estatut que ens dona major autogovern polític i institucional em sembla del tot improcedent i descontextualitzat., i recordant que durant els 23 anys del seu govern, precisament el catalanisme el van vendre per un “plat de llenties”. Per tant CIU hauria de ser més fidel per la part que li pertoca, com a principal grup de la oposició i com a partit corresponsable de l’aprovació del nou Estatut, en lloc de llança pilotes en fora amb un renovat esperit sobiranista amb aspiracions tot i esser legítimes, que no encaixen amb un enquadrament de la realitat que en aquests moment viu el país.

Pot ser el que veritablement “cansa” a la ciutadania, és el fet de veure al mateixos dirigents de sempre a CIU realitzant els mateixos discursos, defensant postures soberanistes totalment exclusivistes, en lloc de contextualitzar-se amb els nous temps i les noves demandes socials i perquè no dir-lo fen una defensa autentica dels drets de Catalunya .-

La continuitat d’en corbacho una garantia per la nova etapa de la Diputació…………

2007-07-19T09:25:00.000-07:00

En els temps que corren no tothom pot dir que hagi estat reelegit de forma unànime i per majoria absoluta, Celestino Corbacho és un exemple constatable que en política quan es fan les coses bé, els resultats són del tot satisfactoris. Va ser reelegit Alcalde de L’Hospitalet el 16 de juny al Ple de l’Ajuntament, un cop guanyades les eleccions municipals del 27 de maig, un altre cop per majoria absoluta i ha estat reelegit per majoria absoluta com a President de la Diputació capdavantera de Catalunya, la Diputació de Barcelona.

Penso sincerament que la persona política de Celestino Corbacho ha esdevingut un “icona” en el que fa referència a les polítiques municipals i en la gestió dels governs locals, és un polític que gaudeix d’un reconeixement més enllà del territori català, a Espanya se’l coneix, se’l respecta i se’l té com a referent polític en el terreny del Municipalisme.

Estic convençut que Corbacho aborda aquesta nova etapa a la Diputació de Barcelona amb la mirada posada en els nous reptes socials en els que els municipis, els ajuntaments, tindrem molt paper a jugar. I coincideixo plenament en la seva visió de tot i que es diguin Vegueries, es respecti l’actual divisió en quatre diputacions i/o vegueries i no set com es pretén. En quant als conselles comarcals, crec també que ha arribat l’hora de mancomunar serveis i que aquests organismes tinguin un perfil molt més tècnic.

Molta sort Corbacho!! estarem al teu costat.

2007-07-09T10:20:00.000-07:00

MIS PRIMEROS DÍAS EN EL DISTRITO II

Reconozco haber estado un tanto ausente estos días con motivo, como sabréis de mi recién nombramiento como nuevo Concejal del Distrito II del Ayuntamiento de L’Hospitalet que comprende los barrios de Collblanc y Torrassa. El pasado día 18 de junio me incorporé a la Concejalía en la que espero desempeñar una buena labor política.

Para ser sincero, os confieso que tengo la sensación de que ha transcurrido mucho tiempo y que desde siempre he estado ligado a estos barrios, me comporto y siento que soy un vecino más de los muchos que estos días consultan, preguntan, participan y por qué no decirlo también, se quejan con alguna razón; en definitiva expresan un sentimiento de pertenencia a sus barrios. Lo comparto plenamente, he sido y soy un ciudadano muy arraigado al territorio, que me ha visto nacer en el barrio del Centro y desde hace ya algunos años, en mi residencia en el barrio de Gran Vía Sud-Pedrosa. Creo que este arraigo al territorio y a su gente es lo que hoy me hace sentirme un vecino más.

Como responsable político ahora del distrito, indudablemente me obliga a estar más comprometido y tener una perspectiva mucho más amplia, tener la capacidad de anticiparme a los problemas para que los vecinos tengan las soluciones e informaciones que demanden, y ser consciente de que no siempre la mejor solución, es la única solución, pero la información, la atención y sobre todo la proximidad son buenos aliados para afrontar nuevos retos con los vecinos, juntos y con la esperanza puesta siempre en la capacidad de entendimiento, en el diálogo y en la concertación.

Ahora entramos en una nueva etapa en la que las políticas de proximidad serán protagonistas tal y como en tantas ocasiones nos ha comentado nuestro Alcalde, Celestino Corbacho y que sin duda, los concejales de distrito tendremos que ser la punta de lanza de esta forma de hacer política mucho más cercana a la ciudadanía. Creo que también va a ser muy importante el trabajo en equipo y como no, las políticas transversales de las áreas de gestión, esto sin duda se canaliza desde el gobierno y se desarrollara con el Plan de Actuación Municipal del nuevo mandato municipal y esto permitirá la mejora de todos los barrios y por supuesto, también de Collblanc y Torrassa que con orgullo y responsabilidad voy a representar en esta legislatura.

Para llevar a cabo esta transformación en los barrios con el objetivo de ganar en calidad de vida para todos y todas, contamos con una herramienta que está siendo de gran ayuda. Me refiero a la Ley de Barrios que ha permitido y está permitiendo con su financiación desarrollar muchos proyectos que forman parte del PLAN INTEGRAL DE COLLBLANC.LATORRASSA , que es el instrumento que permite llevar a cabo la transformación y mejora de estos barrios.

El objetivo de este plan que hoy se traslada como modelo a muchas ciudades de Cataluña y España, ( y que también en nuestra ciudad se ha puesto en marcha en otros barrios como EL PLAN INTEGRAL DE LA FLORIDA.CAN SERRA) es el de mejorar la calidad de vida de los ciudadanos del distrito y equiparar esta calidad de vida al menos, a la media del resto de ciudadanos de nuestra ciudad.

El Plan Integral Collblanc-La Torrassa es un proyecto a largo plazo (2002-2010) que abarca 81 proyectos de transformación urbana, y también de carácter social. En cuanto al contenido social es y será muy importante. Esto no es flor de un día, me siento satisfecho y orgulloso porque muchos proyectos se pondrán en marcha bajo mi mandato. En pocos días la instalación de las escaleras mecánicas en la zona de las calles Paris, Graner y Pje Martorell, este proyecto es un ejemplo de cómo vamos a mejorar el tránsito peatonal por estas calles, mejoras que sin duda beneficiarán enormemente a los vecinos que a día de hoy les cuesta trasladarse con las dificultades añadidas de tener que subir escaleras, especialmente a las personas mayores, personas con los carros de la compra o simplemente dificulta el paseo.

Con las escaleras mecánicas conseguiremos también una mayor fluidez de los desplazamientos por esta zona que comunica directamente con el barrio de La Florida

Otro ejemplo de concertación lo vemos en el proceso participativo que ha estado presente en todo momento en el Plan Integral. La comisión de Entidades ha sido un modelo a seguir de la colaboración y aportación de ideas y sugerencias en beneficio de los barrios a este proyecto municipal que ya arranca de otras legislaturas. Sobre todo el reconocimiento a la Carme, la Pepa y la Ana su sentimiento de pertenencia ciudadana por estos barrios es lo que ha permitido esta clara aportación y participación. Creo sinceramente, también que la labor realizada por anteriores compañeros de gobierno ha sido muy valiosa y decisiva, pues tuvieron la visión y el compromiso político con su ciudad y consiguieron ilusionar a los vecinos con estos proyectos. Estoy pensando efectivamente en mi antecesor, mi compañero del Consistorio Fran Bellver en su calidad de Comisionado y Concejal del Distrito II en la anterior etapa y José Luís Hernández como Director del Plan………. "Amics, moltes gràcies per la tasca feta!!!!. La vostra visió ha permès precisament iniciar aquest canvi per la millorar de la qualitat de vida, pels veïns i veïnes. Vull expressar que reprenc aquest compromís de continuar desenvolupant i executant des de la meva modesta responsabilitat el Pla Intregral de Collblanc.a Torrasa i vetllant pel seu bon desenvolupament".

Y para acabar deciros que continuare hablando de mi distrito en posteriores artículos, pues sinceramente creo que estos planes de transformación urbana permiten hacer y configurar la ciudad que todos y todas deseamos para el futuro.

Y me tendréis siempre defendiendo esta transformación y trabajando para mejorar los barrios desde una ilusión renovada y un firme compromiso, con la constancia necesaria y la dedicación que me caracteriza cuando me marco un objetivo para estar siempre en la vanguardia de las políticas innovadoras y defendiendo las políticas progresistas que desde nuestro equipo de gobierno, liderado por Celestino Corbacho, nuestro Alcalde, se están impulsando en un horizonte que se hace cada vez más palpable. En definitiva y “parafraseando” a la nueva ministra Carmen Chacón que le transmito mis mas sinceras felicitaciones, "me dejaré a piel en el cargo”.

El reconeixement i la responsabilitat de ser escollit de nou

2007-05-31T10:35:00.000-07:00

No havia gaudit tant durant una campanya electoral com en aquesta. I això que en porto a les espatlles algunes, des del 95 concretament...... La nostra agrupació ha estat un referent del treball ben fet, de l’esforç i el compromís en un projecte encapçalat per Celestino Corbacho. La il·lusió ha estat present durant tots els moments i actes realitzats i en Rafa Gomez Viñas el Secretari d’organització ha sabut desenvolupar a la perfecció, les tasques de campanya tot i ser la seva primera campanya amb responsabilitat directa. Crec que el futur polític d’en Rafa és força engrescador .......

Un cop dit això, voldria agrair als companys i companyes del partit el seu suport que m’han donat en tot moment i molt especialment, al Primer Secretari de l’Agrupació Sud, José Mª Garcia Monpel que en va encoratjar i avalar per presentar-me i anar a la llista del PSC a L’Hospitalet.

D’altra banda, val la pena destacar que al llarg de tot aquest temps hi han hagut alguns factors determinats que jo crec que han influenciat en aquests magnífics resultats electorals que hem tingut a les Municipals. En primer lloc, crec que ha estat molt important el canvi en la direcció política de l’Agrupació Sud ara fa ja dos anys i que també ha estat un element decisiu a l’hora de impulsa l’empenta necessària a la nostra Federació trencant així, dinàmiques interessades que paralitzaven l’agenda política. I en segon lloc, també penso que la pressa de possessió d’en Corbacho com a Primer Secretari de la Federació va permetre una nova orientació en la direcció política que han culminat amb aquests bons resultats i aquí estan ...............

Així doncs, em sento enormement content, satisfet perquè veig que la ciutadania ha confiat un altre cop en nosaltres. El nostre candidat, Celestino Corbacho, ha fet una campanya excepcional. Me’n recordo d’alguns actes organitzats durant la campanya com el de la- Gent de les Entitats de la Cultura Popular i Tradicional -el passat 16 de març al Centre Cultural La Bòbila, feia goig veure la sala plena de gent donant-li suport a Corbacho. O d’altres actes com el........ d’esports, el de la Gent Gran i la novetat de la trobada amb el mon Jurídic de la ciutat. Cal recordar els actes lúdics que també ens van apropar a la gent com el de Les “botifarrades i les migas”, i per descomptat la feina feta a les taules electorals del “ Mercat de Bellvitge” on el darrer dia es varen repartir més de 1200 bosses de propaganda, o la “caseta” de la Rbla. Oliveres.

Totes aquestes accions electorals ens anaven donant pistes de lo bé que anava la campanya amb constants mostres de simpatia cap al nostre candidat.......... En cap moment vaig dubtar dels bons resultats, tenint sempre present que el procés electoral aniria molt bé i que no només es tractava d’un fort desig personal, sinó que a mesura que la campanya s’acabava, era una realitat i així ha estat, ja que hem estat més propers a 18 regidors que a mantenir el bon resultat que ja teníem.

A nivell personal també estic molt satisfet, perquè el vot més “estripat”........, el 3,6% que ha anat a “Ciutadans” no ha servit afortunadament per rés, la lògica política i la maduresa dels ciutadans ha respòs en contundència a la nostra ciutat.

Per mi, és tot un honor i com no, una responsabilitat que m’omple d’una il·lusió renovada que penso invertir en feina ben feta des en la competència que em correspongui i que assumiré amb orgull i consciencia d’equip, doncs si hi ha una cosa que s’ha posat de manifest durant aquesta campanya, és que Celestino Corbacho compte amb un equip de gent, a tots els nivells que ha estat al seu costat i ho continuarem fent en el futur.

A partir del 16 de juny quan es constitueixi el nou Govern a l’Ajuntament de L’Hospitalet els socialistes començarem a treballar pensant com sempre en la ciutadania, en el seu benestar i serà l’hora de treballar per anar complint els compromisos que hem adquirit en aquesta campanya i de cara als propers anys de mandat,

Crec que venen temps molt interessants i també molt “renyits” políticament parlant. Per una banda, els ajuntaments començarem a treballar per gestionar els nous reptes socials, com la definitiva integració de la nova ciutadania amb el seu dret a poder votar al 2011, l’educació, el civisme, l’ampliació de les promocions d’habitatge protegit, la sostenibilitat, millorar encara més l’actua’l model de ciutat que els ciutadans han ratificat, però hem de resoldre els nous problemes, en qualsevol cas, s’ha de mirar el futur amb il·lusió i compromís social.

En quant als resultats a la resta de Catalunya també han estat altament satisfactoris, hem revalidat la majoria a molts municipis i hem augmentat també el número de regidors i regidores als ajuntaments catalans.

Crec que es va consolidant un sentiment de confiança de la ciutadania envers la gestió dels socialistes al capdavant dels ajuntaments que a més, penso que això té a veure també amb la bona gestió que està realitzant el President Josep Montilla, al Govern de la Generalitat .

Per tant, a Catalunya i a Espanya hem de continuar recolzant els governs d’esquerres i progressistes de Montilla i Zapatero, per tal que la nostra societat en general, avanci cap a majors quotes de benestar similars a les d’altres països de la Unió Europea.

El nostre deure com sempre és estar al costat de la gent, un cop més tenim la oportunitat de realitzar una bona gestió i ho farem.

Fins aviat.

LA DESORIENTACIÓ DE CIU

2007-04-18T00:35:00.000-07:00

Les darreres iniciatives impulsades per CIU al Parlament de Catalunya i en la vida política catalana confirmen la gran contradicció interna que protagonitza aquest partit, densa que van perdre les eleccions i no van saber assumir el nou paper de partit de la oposició que suposadament els i tocava jugar.

En cap moment s’ha vist un intent real de constituir-se com a alternativa viable al govern d’Entesa format pel PSC, ICV i ERC, amb la idea de tornar a governar, ans el contrari, els seus màxims representants s’han dedicat a distorsionar totes les iniciatives del Govern de la Generalitat i a subhastar permanentment el nacionalisme i darrerament també l’independentisme.

CIU ha estat deslleial amb el seu propi electorat amb la política de pactes que ha estat practicant, primer la foto a la Moncloa, després els jocs de mans amb el PP al Congrés dels Diputats i ara als ajuntaments amb la convocatòria de les eleccions municipals, i fa poc, amb la polèmica de l’independentisme amb ERC.

Sembla que tot es vàlid per sobreviure en política i és que quan darrera de les sigles no hi han continguts sòlids es nota...i els ciutadans finalment ho veuen.

Ara CIU té més coses en comú amb el PP que amb cap altre partit i és la seva desorientació de ja no està el poder, però en lloc de jugar net i fer una oposició seriosa, es dedica a engrescar l’ambient polític i amagar la seva veritable manca de construir un programa polític que el situï en una opció política creïble, des dels seus paràmetres com a formació nacionalista i de dretes.Cap dels dirigents de CIU ni el seu ingeni per inventar-se noves formules més creatives per desgastar al Govern, sembla que convencen a la majoria dels ciutadans. La cosa no els pinta bé i fins i tot Duran i Lleida que és el més llest de tots, ja comença a fer gestos per tal de desmarcar-se d’aquest estil.

Veurem com acaba aviat, el 27 de maig el poble de Catalunya tornarà a expressar amb el seu vot la seva opinió per tal de decidir quina és la força política que millor representa els seus interessos des del govern local.

El Govern de Montilla en els seus primers 100 dies

2007-03-13T13:13:00.000-07:00

Ha quedat prou clar que l’Educació, la Salut, i les Polítiques Socials en general són els principals eixos del Govern de Montilla. Fets i no paraules!!.

Ja ho va dir el nostre Primer secretari del partit i President de la Generalitat diumenge passat en la seva intervenció de clausura en el marc de la III Convenció Municipal, mentre uns es dediquen a organitzar "manifestacions" per medir-se políticament, altres fem el que s’ha de fer, gestionar pel conjunt dels ciutadans des de la responsabilitat i la priorització dels temes que més preocupen a la gent.

I això es constata amb números, però d’una altra classe. Números i dades que reflecteixen els veritables compromisos i en aquests 100 dies de govern de Josep Montilla n’hi ha de sobres...

En posaré alguns exemples; ajudes per valor de 366 milions d’euros per les persones discapacitades, els malalts mentals i la gent gran. Uns 625 d’euros d’ajut pels pares i mares amb fills nascuts després de l’1 de gener del 2007, 730 més per les famílies nombroses o monoparentals. Uns 96 milions per a la construcció de 13 nous equipaments destinats a gent gran i discapacitats. També 5 milions pels ajuntaments i associacions de mares i pares per organitzar activitats extraescolars amb les que s’han donat ajudes a més de 3.400 alumnes. Més de 2.700 places de personal sanitari per millorrar l’atenció sanitària als hospitals i caps bàsics...i la llista de xifres i números segueix, però en pararé aquí de moment.

Aquesta inversió pública en polítiques socials és la que marca la diferència entre els que complim i ho demostrem amb fets i acció de govern i els que "venen fum i després s’esvaeixen les intencions .... "

Ni el PP, ni tan sols CIU, al llarga dels seus anys de govern, han fet una clara “manifestació” sobre el que és estar veritablement al costat de la gent....

Estic convençut, malgrat el soroll de fons dels que tan critiquen i utilitzen el patiments dels altres que finalment els ciutadans ens tornaran a donar el recolzament per a governar els nous reptes de futur que n’hi ha molts.

“Representación versus Representatividad”

2007-03-08T03:02:00.000-08:00

En estos tiempos de procesos electorales, de asambleas y concurrencias para ser candidat@ a listas y a desempeñar responsabilidades públicas conviene hacer algunos apreciaciones.

Hoy me quiero centrar en una cuestión que considero es cada vez más importante, distinguir ”representación de representatividad”. Ahora que vamos a elegir a nuestros representantes para las listas de las elecciones municipales, nuestro partido tiene una nueva oportunidad de presentar a los mejores candidatos, los más representativos, yo diría que debemos más innovar que renovar, la política nunca debe ser generacional sino representativa y con compromiso, aunque “algunos” seguro que no estarán de acuerdo....Creo sinceramente que se ha de ser hasta un poco altruista al menos, en lo que se refiere a la dedicación, a la proximidad y estoy seguro de que este es el camino para adelantarse a los nuevos retos de futuro.

Es necesario aclarar que la representación no va acompañada siempre de representatividad, y en los tiempos que corren en nuestra sociedad de hoy, es más importante “ser representativo” de un colectivo, de un universo de personas y de ideas que tener solo los números, ( o creerse que se tienen los números, sin tenerlos………. todavía peor pues demuestra ineficacia…………), única y exclusivamente para presentarse a una lista electoral. Podría poner algunos ejemplos de casos demostrados a la hora de ejercer la representatividad, que no corresponden a la realidad y son totalmente nulos, incluso llegando a incomodar y perjudicar a su propio gobierno, pero eso algún día ya lo analizaremos en profundidad.... .

A veces los partidos políticos pecamos de mirar más hacia dentro que hacia fuera a la hora de plantear estos procesos de elección y nos “batimos únicamente en el campo de los números”, o como se suele decir, en el de los “conguitos” y no en el de los espacios y marcos políticos representativos, de contacto directo con la realidad ciudadana con la proximidad.

Toda dirección política por ejemplo, de una agrupación debe estar representada y reconocida como tal y como no en toda su representatividad que conlleva sin duda, al liderazgo y a la consolidación de la propia dirección en el marco mayoritario de su federación o en el órgano de dirección de ámbito superior, en caso contrario cualquier sensibilidad ( demostrada o que intente ejercer su representación ) o corriente interna de un partido que aspire a tener una mayoría y liderazgo, debe tener en cuenta que no basta con esta representación numérica solamente. ( aunque la consiguiera ).A mi modo de ver, debe ser representativa de una realidad concreta que conecte con la sociedad de hoy y que se pueda extrapolar como muestra significativa y representativa de esta realidad social de su entorno más inmediato., si no es así, simplemente se está hablando de intereses personales... .

Creo de verdad que este es el camino correcto a seguir, por que si no damos este paso, estaremos de nuevo encallados en el pasado y en las pujas de poder sibilinas (en definitiva, en la defensa únicamente de proyectos personales...) que no conducen más que a pasar el testigo a un modo de hacer política que no conecta, ni interesa a los ciudadanos, que se sustenta en el mantenimiento de una “familia política” en el poder y entonces, se pierde el auténtico significado del por qué estamos en política. Que es y recuerdo para los que a veces parece que pierden el norte………., mejorar la sociedad y la calidad de vida de los ciudadanos, siempre desde la vocación de servicio público, o sea, trabajar para la gente, para la ciudad y que no es incompatible con la legitima ambición que uno pueda tener.

Ahora que estamos a tiempo, todos podemos fijar bien ese norte hacia un horizonte más acorde con los nuevos tiempos y se puedan ejercer con total notoriedad y compromiso las políticas que demandan los ciudadanos.

MENYS CRÍTICA I MÉS COMPROMÍS GLOBAL AMB LA CIUTAT

2007-02-26T08:02:00.000-08:00

Massa fàcil allò de dir que l’únic que ha fet el govern municipals és la política del totxo.

Sembla mentida que des de l’oposició ERC proposi un discurs tan poc estratègic. És així com es presentaran davant els ciutadans?. Si pretenen una possible alternativa de govern, doncs anem molt malament. A mi rai, que ja m’està bé, però com a dirigent socialista i sobretot com a ciutadà que conec i visc totes les sinergies ciutadanes, el que no puc permetre és que es vulgui fer creure als ciutadans des de la demagògia i l’anàlisi banal que els socialistes només ens hem dedicat a fer el totxo.

D’això que per alguns ....en diuen “política del totxo”, nosaltres els socialistes en diem transformació urbanística i social, millora dels barris, ampliació de zones verdes i de nous espais públics, més equipaments de qualitat i més recursos pel benestar dels ciutadans i de les ciutadanes. La modernització dels barris, especialment d’aquelles zones que més desfavorides de la ciutat i que més ho necessiten i que segons alguns....sembla que no és quelcom important, doncs resulta que és una de les polítiques de govern que més valoren els ciutadans i les ciutadanes. Pel que veig passegen poc per la ciutat, ja que no s’han donat compte d’aquesta transformació que indiscutiblement ha canviat la qualitat de vida de molts ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet.

Voldria recordar que els plans integrals que s’estan desenvolupant a la ciutat contemplen moltes mesures de caire social, per tant seria bo que “aquests”....que no reconeixen la transformació de la ciutat, al menys es llegeixin bé els dictàmens del Ple Municipal on s’aproven totes aquestes polítiques i projectes amb tot el seu contingut social i també que es mirin de tant en quant, els estudis d’opinió que revelen el que veritablement importa a la ciutadania.

Ja n’hi ha prou de tant de criticar sense fonament!!! Una oposició com cal, ha d’esta compromesa amb la ciutat, i sobretot mirant més enllà de la plaça de l’Ajuntament que a tots i totes ens agrada força, ja que a la ciutat hi han altres realitats que s’han de conèixer per tenir una visió més global de les coses . Crec sincerament que ERC com a partit de Govern a Catalunya, encara que com a oposició a L’Hospitalet, hauria de tenir una visió molt més ampla i de proximitat amb la ciutat, enlloc d’anar a les minúcies, als temes gens rellevants....

Per tal de poder-los considerar com a aspirants polítics a construir una alternativa reial de govern, cal que moderin les formes, i dir la veritat i que comencin a realitzar una oposició molt més compromesa presentant els temes que veritablement preocupen a la ciutadania. Després ja tindran la seva oportunitat de demostrar a les urnes la seva representativitat. És evident i clar que això ja ho veurem quan toqui....i que serà aviat.

EL PSC RATIFICA A SUS CANDIDATOS EN EL CONSELL NACIONAL.

2007-02-19T07:50:00.000-08:00

Este sábado el PSC aprobó 393 candidaturas como cabezas de lista para las Municipales de mayo del 2007. Pero esto no es todo, el partido se ha marcado como objetivo llegar hasta 700 para el próximo Consell Nacional que se celebrará el 31 de marzo.

Salta a la vista el gran esfuerzo que estamos realizando los socialistas catalanes, especialmente en la cuestión de la renovación, pues de los candidatos que se aprobaron el sábado, al menos un 35% debutarán como Alcaldables al frente de una lista electoral.

Nuestro Primer Secretario del partido, José Montilla se mostró convencido de alcanzar ese objetivo, así como el Secretario de Política Municipal, Celestino Corbacho, Alcaldable por L’Hospitalet, que aseguró ante el Consell Nacional la buena marcha de la elaboración de las distintas propuestas de candidatos y de listas en los municipios de Cataluña en los que el PSC se presentará en estas elecciones.

El socialismo democrático y de progreso no sólo tiene una gran responsabilidad en estos momentos al frente de los distintos niveles institucionales en Cataluña y en España, si no que además, debe afrontar una nueva cita electoral en la esfera del mundo local que necesita de nuevas políticas capaces de afrontar los nuevos retos de futuro.

Por tanto, estas elecciones municipales no sólo son una cuestión de perfiles de candidatos y de candidaturas, sino de contenidos que reflejen cómo los socialistas vamos a abordar los retos que la sociedad de hoy nos plantea. Soluciones para mejorar la problemática de la falta de vivienda, especialmente para los más jóvenes, la integración de la nueva ciudadanía, la ampliación de las políticas sociales o los nuevos retos de la sostenibilidad, son algunos de los grandes temas que van a estar presentes en los debates que el partido ya está llevando a cabo en muchas ciudades, en las que nuestros candidatos han abierto el proceso de diálogo con los ciudadanos y con el tejido asociativo para la aportación de ideas y nuevas propuestas.

Esta es nuestra forma de entender la política, desde la participación y la proximidad con la sociedad, desde la creación de nuevos espacios de diálogo con el tejido social para continuar esa tarea imprescindible de construir un proyecto de ciudad en el que todos/as aportemos algo y nos sintamos partícipes.

Y mientras los socialistas trabajamos en esta dirección, otros partidos políticos están desorientados, en el caso de CIU, o se dedican a criticar, a distorsionar, sin plantear alternativas realmente creíbles como es el caso del PP.

UNA OPOSICIÓ POC SERIOSA

2007-01-29T12:54:00.000-08:00

Sembla que impera un nou estil d’oposició al Parlament de Catalunya i CIU n’és un bon exponent. La estratègia és basa en fer soroll a tota costa, sense aportar cap ni una idea, ni una iniciativa parlamentaria que complementi, que s’avanci en el temps, cap ni un gest en els temes de Govern que necessiten de la unitat dels partits democràtics de Catalunya. Ho estem veien en el desplegament del nou Estatut, o en el tema de la Seguretat.

Però què és el que fa realment CIU com a partit de l’oposició?. Doncs pel que sembla es dedica a criticar la bona acció del Govern que en molts aspectes supera en termes d’inversió pública, a tot el que van fer els convergents durant 23 anys de govern quan tenien la oportunitat de decidir i orientar les polítiques cap als temes socials per exemple, i ben poca cosa van fer.

Ara CIU basa la seva oposició en dir mentides sobre qüestions tant rellevants com l’Educació, genera alarma social sobre els temes de Seguretat, o es fica en picabaralles a les comissions parlamentaries des d’una actitud poc dialogant i sempre provocant la crispació per atreure l’atenció dels mitjans de comunicació. Pot ser és que Artur Mas enyora no ser la primera figura política a Catalunya...?

Però el fet és que CIU després de gairebé tres mesos des que el Govern de l’Entesa està governant el país, encara es resisteix a assumir la derrota i continua arrossegant la “rabieta” d’haver perdut. El pitjor de tot, és que CIU vol fer creure als ciutadans que aquest govern és un “caos” sabent ,tot i que els costi de reconèixer que durant els dos últims mandats, primer amb Pasqual Margall de President i ara amb Josep Montilla, mai a Catalunya s’havia fet una aposta tant clara per les polítiques socials, com tampoc s’havia realitzat l’impuls d’un nou text estatutària com el que ara tenim.

Crec sincerament que els partits que estan a la oposició haurien de ser més responsables i més conseqüents amb tot el que fan i tot el que diuen per no enrevessar més l’ambient polític i confondre a la gent. Al cap i a la fi i a qui més perjudicarà serà a ells mateixos.

Catalunya i la seva gent és un poble políticament madur i ha expressat la voluntat majoritària quan ho ha decidit i el que vol és que el Govern, governi bé i solucioni els principals problemes abordant els nous reptes amb els recursos i les polítiques que calguin per construir una societat de qualitat en tots els aspectes, tant pels que vivim aquí de tota la vida, com pels nouvinguts.

En clau de Municipals

2007-01-16T00:48:00.000-08:00

De nou reprenc el fil de l’actualitat política amb la coincidència de la primera reunió de la meva agrupació per a preparar la pre-campanya de les Municipals, la fita més important que els socialistes de L’Hospitalet tindrem enguany.

A la reunió del passat dijous en la que participaven els principals quadres de l’agrupació es va donar molta importància al factor de mobilitzar a la militància i als col·lectius diversos que donen suport al nostre projecte de ciutat, per tal d’aconseguir una autèntica dinamització i intercanvi d’idees que ens ajudi a completar el nostre programa electoral i ens apropi més a la realitat social de la ciutat.

No cal recordar la gran transformació que està protagonitzant L’Hospitalet durant aquests últims anys i molts del projectes que encara resten pendents per desenvolupar. I aquí m’agradaria fer menció d’un fet que té molt a veure amb això. Dilluns passat al Comissió Executiva de Federació va recolzar la candidatura del nostre actual Primer Secretari del Partit Celestino Corbacho, Alcalde de L’Hospitalet a les Eleccions Municipals del 27 de maig .

El lideratge de Corbacho com a Alcalde precisament és el que ha fet possible aquesta gran transformació de la que us parlava abans , però és ben cert que n’hi ha molts projectes que encara s’ha de fer realitat i que necessiten de la continuïtat d’aquest lideratge polític del nostre Alcalde. A més, hem de valorar positivament que el sentiment majoritari de la ciutadania és segons l’últim Baròmetre d’ Opinió que l’Alcalde ha gestionat molt bé el govern, per tan podem abordar aquesta nova convocatòria electoral amb confiança.

Tenim la persona política més ben valorada i la que ha demostrat governar millor, especialment els nous fenòmens socials. Tenim el suport del Govern de la Generalitat que està contribuint a través de diversos projectes polítics a que la nostra ciutat avanci i millori . I finalment tenim un partit que respondrà al repte d’apropar-se un cop més a la societat per reflectir en el seu programa electoral la realitat social i les principals prioritats i inquietuds de la ciutadania.

El PSOE responde a la manipulación del PP en el proceso de paz.

2006-11-28T09:13:00.000-08:00

En primer lugar cabe decir que esta iniciativa del PSOE de explicar en un vídeo los contactos que el gobierno de Aznar mantuvo con ETA en su intento de conseguir una tregua es absolutamente legítimo.

Al margen de analizar si el método o el instrumento de comunicación, es el más adecuado para contraatacar la ofensiva de los populares en este tema, lo que está claro es que ni el PSOE, ni el Gobierno de Zapatero pueden permanecer impasibles ante esta brutal campaña que el PP está desarrollando para desacreditar el proceso de paz que el Gobierno socialista está impulsando con el fin último de conseguir la paz.
Considero que era necesario reaccionar y que el partido socialista refrescara la memoria a muchos de los que ahora en este proceso, claman contra unas supuestas concesiones del Gobierno de Zapatero a los terroristas, en un ejercicio de poner las cosas en su sitio y de recordar lo que hizo Aznar.

También se ha de recordar el papel que el PSOE jugó en aquél proceso como partido de la oposición que no es ni por asomo, el talante político que mueve ahora al PP de Mariano Rajoy. El PP está utilizando unas formas poco ortodoxas, haciendo de la distorsión, de la manipulación de las víctimas y de los excesos verbales en el Congreso y fuera de él cuando hay cámaras, un estilo especialmente peligroso y que sin duda, pretende dividir a la sociedad en dos polos opuestos, en lugar de aproximar posturas para el fin común, alcanzar la paz que es lo que realmente importa y necesita nuestro país.

Creo que es necesario que los ciudadanos tengan información suficientemente contrastada para que se generen una opinión, pero sin el engaño al que llevan las declaraciones de dirigentes del PP, cuando sin ajustarse a la verdad dicen mentiras como que el Estado español se ha rodillada ante ETA.

El problema es que lo que se percibe de cara a fuera es que existe una mayor distancia entre los dos partidos más importantes en representatividad que deberían tender puentes para llegar a acuerdos sobre temas tan importantes como este.

Y ahora que se aproximan las Elecciones Municipales con este vídeo el PSOE nos da una pista de que hemos entrado en un periodo electoral en el que la disputa entre Gobierno y oposición va a tener, por desgracia, el proceso de paz en Euskadi como cuestión principal, cuando de lo que se trata es de hablar de otros temas que necesitan de mayor atención por parte de los partidos políticos.

L'Ombra d'una sospita...des d'una mirada atenta

2006-11-27T01:11:00.000-08:00

El candidat Rivera finalment ha resultat l'ombra d'un nou intent del PP de Madrid de fica "cullera a Catalunya"

Albert Rivera que fa ben poc militava a les Noves Generacions del PP no es deu haver pensat gairebé el que li podia passar a la seva formació política un cop es sabes aquesta informació.

El diputat antinacionalista va aportar el currículum a l'afiliar-se i va intentar escalar a Noves Generacions.

Aquest fet és sobradament important com per resituar al líder d'una formació que s'ha definit com la opció més connectada amb la realitat social. Sense entrar en cap més detall, val la pena que tots aquells que el van votar i desconeixen aquesta informació valorin ara quin hagués estat el seu vot si haguessin sabut això abans.

Per cert, ha “ chupat” molta càmera.......... tots aquets dies, però en canvi no s’ha la vist, per exemple en cap convocatòria ,ni manifest en contra de la violència de gènere, es veu que la seva realitat social es diferent de la resta
de demòcrates.-

Gobierno d´Entesa Nacional pel Progrés.

2006-11-08T05:24:00.000-08:00

Bienvenido el nuevo gobierno d´Entesa Nacional pel Progrés, la opinión de las ciudadanas y los ciudadanos se debe trasladar a la clase política y estos han decidido con sus votos, un gobierno d´esquerres i catalanista.

Dicho esto, no debemos olvidar la elevada abstención, ni tampoco el resultado insatisfactorio de nuestro partido, este retroceso del PSC, tiene que ver con el “ruido” de los tres años de gobierno tripartito, de una actitud de la oposición muy agresiva y poco constructiva, de las tensiones innecesarias causadas por el debate estatutario, en la mayoría de los casos provocadas por intereses partidistas del PP y deCIU.Por esta razón, la ciudadanía ha decidido no dar la mayoría absoluta a ningún partido político si no que por el contrario, parece sabiamente haber desafiado a todas las encuestas para que se tuviera que organizar un gobierno en coalición (por cierto, situación muy normal en la Europa comunitaria), por supuesto y respetando su voluntad con un gobierno de izquierdasEs obvio que CIU a pesar de aumentar en dos diputados (46 a 48) no tiene mayoría parlamentaria para gobernar en solitario ni capacidad para intentar una mayoría que le pudiera garantizar la gobernabilidad, un nuevo fracaso del nacionalismo de derechas.Los socialistas catalanes, a nivel interno, tiempo tendremos de reflexionar sobre la perdida de casi 250.000 votos, pero de una manera serena y respetuosa para poder rectificar en lo que el partido estime necesario, para volver a ilusionar a las ciudadanas y ciudadanos.

El PSC debe consolidar un gobierno de izquierdas y hacerlo sobre un nuevo acuerdo entre los socios de gobierno ICV_ER con unas reglas de funcionamiento que cohesionen y exijan la lealtad necesaria entre todas las fuerzas políticas y el presidente de la Generalitat, José Montilla.También cabe resaltar determinados gestos de dirigentes del PSOE con una visión diferente respecto al modelo de coalición y a la propia capacidad del PSC de sentirse autónomo para decidir el modelo de gobierno que se debe configurar en Catalunya, puede ser comprensible dicha visión, pero carece de toda lógica, tal como explicaba Pascual Maragall en un magnifico articulo del periódico el pasado día 6 de noviembre y cito textualmente:”el socialime espanyol ha d´entendre no només que Catalunya és una nació, sinó també que el PSC, com a força política dirigent d´aquesta nació, vol fer respectar la seva autonomía”.

Además, nuestro partido ha demostrado a lo largo del tiempo una sólida cooperación en los grandes temas de Estado y una lealtad política absoluta con el PSOE sin olvidar la gran aportación de muchos votos de catalanes al proyecto socialista español.Los socialistas catalanes creemos en el proyecto de la España plural que defiende nuestro líder Jose Luís Rodriguez Zapatero, al margen de esto, lo que no me perece adecuado es que algunos dirigentes del PSOE hayan opinado y opinen sobre cómo harían ellos el gobierno de Cataluña.

Lo hicieron en la anterior legislatura y lo han vuelto a hacer durante toda esta campaña. El problema es que estas opiniones que son respetables, generan polémica y ésta es utilizada por los partidos de la derecha y por algunos medios de comunicación para crispar todavía más la atmósfera política. Quisiera recordar que en Cataluña y desde el PSC que yo sepa nadie ha opinado sobre los gobiernos ajenos, y no porque no se tenga un criterio, sino por respeto hacia los compañeros del partido, por tanto yo creo que nosotros estamos en condiciones de exigir lo mismo, respeto a la autonomía del PSC y no interferir en procesos que ya de por sí son especialmente delicados, porque al final el efecto es muy negativo.

Yo estoy convencido de que el PSC ha entendido el mensaje de las urnas, el que han expresado democráticamente los ciudadanos de Cataluña y es quien debe tomar la iniciativa para construir el gobierno que más se ajusta a esa realidad. Lo hemos visto estos días, Montilla se ha reunido con las fuerzas de izquierdas y finalmente se ha pactado un gobierno d´Entesa Nacional pel Progrés que estará presidido por José Montilla y que no me cabe la menor duda de que será un magnífico Presidente de la Generalitat y un autentico líder de este gobierno de izquierdas, pero también del socialismo catalán.

ELS AVANTATGES DE LA GESTIÓ DEL TRIPARTIT

2006-10-23T01:30:00.000-07:00

CASOS CONCRETS. LA MEVA CIUTAT L'HOSPITALET.

Crec que és legítim defensar la gestió realitzada pel Govern Tripartit en aquests tres anys de mandat en els quals els socialistes hem estat garants de moltes de les polítiques socials que s’han iniciat. I podem afirmar sense cap mena de complex i sense faltar a la veritat que en aquesta lleu, però intensa legislatura s’ha fet més almenys que en els darrers 8 anys de govern convergent. I com es denota això a una ciutat com L’Hospitalet?. Molt fàcil, us ho explicaré amb les dades reals que mai fallen.

Comencen per un tema que ha estat una de les reivindicacions més emblemàtiques de la nostra ciutat, les Escoles Bressol. El Govern de la Generalitat al capdavant del qual hem estat els socialistes ha fomentat la creació de 480 noves places d’escola bressol i de 5 noves guarderies a la nostra ciutat. A més s’han incorporat 88 nous professors per a cobrir la sisena hora lectiva i al final del 2007 s’haurà invertit al voltant de 6 milions d’euros en concepte de millores a les escoles. Per tant i si fem memòria les dades mostren clarament que el PSC ha invertit 3 vegades més que CIU quan va tenir la oportunitat i no en va fer res de res... .

La política socialista en matèria de Sanitat ha estat també un gran encert i ha suposat una inversió de 13 milions d’euros per la nostra ciutat. Gràcies a aquesta ferma convicció de fer més polítiques socials des del Govern del Tripartit L’Hospitalet ara disposarà de més metges, de més centres sanitaris, concretament 6 nous equipaments pel 2008 i d’un reducció de les llistes d’espera de 5,6 mesos en l’època de CIU a 4,9 mesos que tenim ara.

En quant al Serveis Socials, els socialistes no hem escatimat esforços. El pressupost ha augmentat un 78% i això s’ha notat molt a la nostra ciutat en la qual s’ha invertit 2,6 milions d’euros pel desenvolupament de programes socials d’atenció primària, a la drogodependència, a la prevenció de malalties com la SIDA i a la millora del transport adaptat. A més s‘ha acordat la creació d’una nova Residència Assistida i d’un Centre de Dia a cada Districte.

Suma i continua.

I per acabar el post d’avui dir-vos que la Llei de Barris ha estat un dels projectes també més importants del govern socialista. Amb aquest llei L’Hospitalet ha obtingut una inversió 18 milions d’euros per reformes estructurals de caràcter general i de 9 milions d’euros per l’impuls de dos Plans Integrals que canviaran el paisatge d’una part que ho necessitava molt de la nostra ciutat. Els barris de Collblanc-Torrassa i de la Florida i Pubilla Casas es veuran altament beneficiats com a conseqüència del desplegament d’aquesta Llei de Barris que tant hem defensat els socialistes al Govern de la Generalitat.

Amics i amigues això són fets i no paraules, les promeses que fan CIU i PP són paper mullat tot i que alguns facin el “teatret” de posar la signatura davant notari.

El candidat Montilla amb les Entitats de Cultura Tradicional

2006-09-20T03:25:00.000-07:00

L’actualitat política ve marcada per la propera convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. La nova etapa política que s’obrirà a partir d’aquest moment haurà de desplegar tot el potencial que té el nou Estatut de Catalunya.

Abans d’això, hem de presentar-nos a la ciutadania amb un programa electoral que pugui fer realitat les aspiracions dels nostres conciutadans i conciutadanes. I de forma indissoluble, tot va enllaçat amb la realització d’actes públics.

Per tant, des de la sectorial del Col·lectiu Crisol tenim el compromís de fer arribar el missatge del nostra partit i del candidat a la Presidència de la Generalitat a totes les entitats que configurem l’àmbit de la Cultura Popular,.

L’acte política del passat 18 de setembre, al MERCAT DE LES FLORS, en un espai tant emblemàtic i de referència cultural va ser un bon exemple del que es pretén. La cultura més tradicional del nostre país és va retrobar amb el nostre candidat i futur president de la Generalitat en José Montilla que ademés, va comptar també amb la presència d’en Ferran Mascarell, Conseller de Cultura del actual Govern que va realitzar una presentació de l’acte molt encertada.

José Montilla va transmetre els principals eixos del seu programa amb el mon de la Cultura Popular, en un discurs ple de referències a la seva etapa al món municipal, gestió que de tots es sabut domina molt bé. Va quedar pales, el seu compromís personal i polític en tot el seu discurs que va incidir plenament en un major aprofundiment en el context de la tradició i la cultura.

Els representats d’aquest sector associatiu varen poder comprovar tot el seu carisma i proximitat amb la gent. I estem ben segurs que aquest fet no estarà aïllat durant la pre-campanya i per descomptat, no passarà desapercebut pels ciutadans.

José Montilla s’ha compromès amb el món de la cultura tradicional i amb el seu teixit associatiu. És per aquesta raó que tots plegats ens hem de posar a treballar amb la màxima responsabilitat i compromís en aquesta difícil campanya, des de les sectorials, tant com en el territori, desenvolupant tot l’esforç i suport a la figura del nostra candidat per aconseguir l’objectiu de millorar un resultat electoral que ens permeti continuar governant a la Generalitat.

REFERÈNDUM 18 DE JUNY: DIGUEM SI !!

2006-06-13T02:01:00.000-07:00

"Estem davant un panorama polític molt interessant i crucial, per un costat tenim el procés de pau i fi del terrorisme al país basc".

I hem de ser ben clars, una pau que defensem els demòcrates, els progressistes,els solidaris, en definitiva totes i tots els que volen la millor convivència entre ciutadans/es, això es manifesta en opcions politiques essencialment d´esquerres, on majoritàriament els socialistes ,encapçalats per el president del govern,Josa Luís Rodríguez Zapatero, marquen la pauta a seguir per aconseguir l´estabilitat al país basc.

En front ens trobem una opció Política, el PP o dit d´altra manera, uns quans que s´apropien de la direcció d´aquest partit i en nom de Espanya, defensen una unitat nacional arcaica i desfasada, uns valors propis de la època de la dictadura, és permeten engendrar un discurs que fomenta, l´odi, la divisió, la rancúnia, la crispació com a model i referència, maltractant l´harmonia i la convivència.

A Catalunya el proper dia 18 de juny, tenim el referèndum per l´aprovació de l´Estatut, totes i tots els catalans estem davant del nou estatut. Un estatut avançat socialment que augmenta el benestar i la justícia social a Catalunya, en definitiva l´eina que ens ha de permetre satisfer les nostres necessitats i desenvolupar les nostres inquietuds i ambicions. Un nou Estatut millor que el l´any 1979 que ens permet un millor autogovern per avançar cap al futur. DIGUEM SI!!! .........DIGUEM si!! Ben for tots i totes
Una vegada més ens trobem davant, els representants de passat més fosc i que de males maneres expressen la seva “catalanofòbia” i sense cap tipus de respecte per els catalans/es, persegueixen i volen aconseguir una balcanització catalana i fomentar l´allunyament de Catalunya a Espanya., els insults, mentides i desqualificacions són el seu únic discurs, aquests son els que demanen el No, un No que vol tancar les portes del progrés.

M´agrada recordar els anys 70 i un poema d´en Raimon, DIGUEM NO!, la veritat és que fa ja molt de temps , però ens encoratjava per la lluita en contra la dictadura i per assolir els drets democràtics del nostre país. A tota aquesta generació ens va tocar dir NO!.Però també cal dir-lo, alguns sectors d´aquella societat, representaven el SI, un Si que apostava per el manteniment de la dictadura i estava en contra dels drets per els ciutadans/es de Catalunya.

Curiosa contradicció, els d´ abans..........un. SI, EN QUE AQUELL TEMPS REPRESENTAVA LA MANCA DE DRETS PER A CATALUNYA . ..... els d´avui, en un NO que fomenta el PP i simbolitza indiscutiblement la MANCA DE DRETS I PERDUA D´OPORTUNITATS PER CATALUNYA.

Per totes aquestes raons i moltes d´altres, companys/es, amics/es
DIGUEM SI!! ..........DIGUEM SI!!El dia 18, la victòria ha de ser contundent i que no es posi en dubte quina és la voluntat dels catalans i catalanes . Desprès de dos anys d´insults en contra de Catalunya, tenim l´oportunitat de donar una lliçó democràtica al PP.Avui hem de dir-lo, molt clar i ben alt. DIGUEM SI DIGUEM SI !!! AL ESTATUT.

LOS SOCIALISTAS APOSTAMOS POR EL DESARROLLO TECNOLÓGICO Y CIENTÍFICO.

2006-05-30T08:59:00.000-07:00

Los socialistas estamos desarrollando el mayor impulso dado a la modernización de la productividad en nuestro país. Desde que el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero dirige las riendas de nuestro país estamos apostando por las políticas de I+D+i con un incremento del 58% de los recursos destinados a las mismas.

Los socialistas hemos puesto en marcha el Programa Ingenio 2010 cuyos objetivos son duplicar la inversión en I+D, incrementar la contribución del sector privado y alcanzar la madia de la UE en inversión en Tecnologías de la Información y de la Comunicación.

Se han aprobado tres programas para impulsar el desarrollo tecnológico y científico en España integrados en el Plan Ingenio 2010; el Programa Cenit, cuyo objetivo es estimular la colaboración público/privada en investigación, el Programa Consolider, que incrementará el número de científicos e investigadores en nuestro país, y el Plan Avanz@ , cuya labor es poner a disposición de los ciudadanos las ventajas de la sociedad de la información.

Asimismo, los socialistas también vamos a implantar la Administración Electrónica y en Red para facilitar el acceso de los ciudadanos a la información y ofreciendo un mayor desarrollo del uso de soluciones tecnológicas en las Administraciones , estableciendo una red de oficinas integradas de atención ciudadana en colaboración con las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos, lo que supondrá un ahorro de 150 millones de euros para el país.

Creo sinceramente que este es el camino que hemos de seguir para ponernos al día en estos temas y poder competir con otros Estados de la Unión Europea como Francia o Alemania que ya nos llevan mucha ventaja.

Todo sea que finalmente la ciudadanía, la sociedad en general, comprenda el beneficio y la cada vez más nacesaria inversión que se ha de hacer en las llamadas TIC para afrontar los nuevos retos de futuro.

El 1 de mayo ha llevado a más de un millón de inmigrantes a las calles de las principales ciudades de EEUU para exigir al Congreso que apruebe una ref

2006-05-19T10:14:00.000-07:00

EEUU vivió este lunes una atípica jornada. Centenares de miles de hispanos decidieron evidenciar la importancia que tienen para la economía del país mediante lo que han bautizado como 'día sin inmigrantes', un día reivindicativo en el que se les convocó a ausentarse del trabajo y a participar en manifestaciones. ¿El objetivo? Presionar para que las autoridades busquen una salida para los millones sin papeles que viven allí.

A lo largo y ancho del país, los centros de trabajo contaban este lunes con pocos rostros hispanos entre sus trabajadores. Así, varias de las mayores plantas de embalaje de carne permanecieron cerradas y la cadena de comida rápida McDonald´s informó de que algunos de sus restaurantes funcionaban con personal limitado, por lo que se vieron obligados a reducir los horarios y servicios ofrecidos. También grandes empresas como Tyson Foods, Perdue Farms y Gallo Wines decidieron cerrar algunas de sus plantas o dar el día libre a sus empleados en señal de solidaridad.

Nadie pone en duda el creciente poder político y económico de los más de 41 millones de hispanos de EEUU, la minoría más grande del país. Se calcula que 11 millones están indocumentados, y de ellos, alrededor de siete millones son trabajadores.

La lucha sobre cómo resolver su situación irregular se ha recrudecido desde 2004, cuando el presidente George W. Bush propuso un programa de permisos temporales para los trabajadores. Actualmente, es el Senado quien ha de pronunciarse sobre la cuestión. El reto es encontrar una solución que abra vías de acceso para conseguir la ciudadanía estadounidense a los ´sin papeles´.

En medio del debate, los activistas más radicales propusieron convertir el 1 de mayo en una ´jornada sin hispanos´ en EEUU. La movilización quería evocar la militancia de los negros durante la década de los años 60 en defensa de sus derechos civiles.

Con el boicot y las marchas programadas, los dirigentes hispanos se propusieron refutar los argumentos de los conservadores de que este grupo social es una carga pública, quita empleos a los estadounidenses y no quiere integrarse.

El presidente Bush se manifestó en contra del boicot e insistió en su posición de que un programa de trabajadores temporales, sumado a la vigilancia fronteriza, es sinónimo de una política migratoria eficaz.

Las reacciones encontradas al ´boicot nacional´, tanto en el sector privado como dentro y fuera del Congreso, contrastan con el frente unido que presentaron las organizaciones hispanas en marzo pasado para la realización de marchas y protestas.
El motivo era oponerse a un proyecto de ley anti inmigrante aprobado por la Cámara de Representantes en diciembre pasado. Ese proyecto, del republicano James Sensenbrenner, convierte en delincuentes a los inmigrantes clandestinos y a quienes les ofrezcan ayuda humanitaria o servicios sociales.

El Senado evalúa propuestas que incluyen la legalización de buena parte de los indocumentados y la creación de un programa de trabajadores temporales.

Cualquier medida aprobada por el Senado —la meta de los republicanos es someterla a votación para finales de mayo— tiene que ser homologada con la versión de la Cámara Baja y es en ese proceso bicameral donde se vislumbra que se librará la verdadera batalla.

Esperemos que finalmente se llegue a un acurdo que beneficie al conjunto de los y las trabajadores.

Es del todo contranatura que Rajoy pretenda someter a referéndum en toda España al Estatuto catalán

2006-05-19T10:12:00.000-07:00

El PP una vez más pierde los papeles y se dedica a fomentar la crispación política con sus desesperadas inicitivas.

El presidente del PP, Mariano Rajoy, ha presentado este medio día en el Congreso 4.028.000 firmas para pedir al Gobierno que someta el nuevo Estatuto catalán a referéndum en toda España. El texto se está tramitando ahora por el Senado, pero lo peor de todo es que esta iniciativa cuenta con el apoyo de su homólogo catalán Josep Piqué, al que habría que recordarle algunas de las cosas que él dijo en el pasado, claro está, en petit comité y sólo en clave de PPC.

Creo sinceramente que el Gobierno ha reaccionado bien ante esta desfachatez que al final refleja el modelo de Estado que le interesa a los populares, que todo siga igual y que nada cambie nunca. Seamos serios y dignos de considerarnos demócratas.

A mi modo de ver, María Teresa Fernández de la Vega ha estado brillante al contestar al PP diciendo lo siguiente: "El PP sólo ha sido capaz de recabar unos cuantos votos, muchos menos de los que tenían y para pedir un referéndum inconstitucional y se ha quedado fuera un 60% de sus votantes".

Las reglas del juego democrático las han de asumir todos los partidos y nadie puede saltárselas, como tampoco nadie puede decidir en nombre del pueblo catalán su futuro.

¡La soberanía es del pueblo señor Rajoy y no de los intereses de su partido!.

A propòsit de la Feria d'Abril

2006-05-19T10:11:00.000-07:00

El proper divendres 28, d'abril i fins el 7 de maig en el parc del Fòrum, tenim ja en marxa, la 35ª edició de la FERIA DE ABRIL en Catalunya.

Per cert,i encara que no vingui al cas, hem de reconèixer el magnífic espai lúdic i d´oci que ha recuperat la nostra veïna ciutat de Barcelona, però que tots i totes hem podem gaudir degut a la seva proximitat i als bons enllaços tant de transport públic com pels que encara utilitzen aquest fenomen anomenat “cotxe” per la ciutat.

Bé, a propòsit de la Feria de Abril , perquè la intenció es parlar una mica d´aquest esdeveniment que durant alguns dies plena a la gran Barcelona, crec que de molt bon grat, estem parlant de cultura, d´oci, de diversió, d´associacionisme, i de moltes més coses, convivència, participació, en definitiva, de l´autèntica realitat que viu i treballa a Catalunya.

Milers de ciutadans i ciutadanes, tant de la ciutat com del seu entorn metropolità gaudiran de les diferents activitats amb tota normalitat. Aquest any, s´estrena també un nou model de gestió a través de la signatura d´un conveni entre les tres institucions catalanes i la FECAC que permetrà vetllar pel bon funcionament i la transparència en el desenvolupament de la FERIA. D´aquesta manera, silenciarem els comentaris de mala gestió i irregularitats que alguns “polítics” han utilitzat amb una clara intenció partidista i que l´únic que han mostrat ha estat el seu absolut desconeixement de la realitat catalana.

I per coincidència de dates tenim un altre tema molt important, hi ha la tramitació de l´Estatut al Senat, segur que la demagògia i la mentida seran l´aportació del PP al debat polític, no obstant això, segur que la raó i la responsabilitat política seran els eixos que emmarcaran el camí de l´Estatut al que els catalans i catalanes recolzarem majoritàriament.

A propòsit de l´Estatut, la FERIA DE ABRIL és un bon reflex, precisament de la diversitat de la nostra terra i la normalitat amb la que estan representades en aquest context lúdic, social i cultural on tothom es pot sentir integrat i pot aportar el seu gra de sorra. Al igual que en la Feria d´Abril amb el nou Estatut d´Autonomia tothom s´ha de sentir identificat, els ciutadans i ciutadanes que vivim i treballem a Catalunya.