ELS IL•LUMINATS D’EN RAJOY

Com si es tractés d’una nova ficció del món del cinema el partit popular ha presentat en societat al que serà número dos a la llista que encapçala Mariano Rajoy per les properes eleccions generals. Amb aquest nou fitxatge, l’ex-president d’Endesa, Manuel Pizarro, el PP fa una “crida” a l’anticatalanisme i a la catalanofòbia.

Moltes són les operacions que ens alerten d’aquesta fòbia cap a el model català. Cal recordar que Manuel Pizarro va tenir una actitud contrària a l’Opa de Gas Natural. Va ser Pizarro qui va dir allò de que “preferia deixar la seva empresa abans en mans alemanyes que no pas catalanes”. Com també hem de posar en relleu la responsabilitat de Pizarro en tant que President d’Endesa en aquells moments, a la gran apagada de Barcelona, deixant la ciutat a les fosques. Però encara se li recorda per uns fets esdevinguts en el passat, concretament per allò que la premsa va anomenar “la crema de la Catalunya central” en referència a una sèrie d’incendis ocorreguts a la comarca del Bages al 1998.

El PP amb aquesta mena de fitxatges està apostant pels poderosos que com Pizarro representen a qui ha fet negoci a partir de l’endeutament i del patiment de moltes famílies.

És imprescindible frenar aquest model econòmic que defensen els “neoconservadors” a Espanya i a Catalunya i que està sostingut per la dreta espanyo més radical i feixista de tots els temps.

Si el PP guanya les eleccions generals del proper 9 de març hi haurà “una gran apagada”.... .un retrocés en matèria de drets i llibertats i no perquè ho digui jo, ells mateixos ho estan dient a les tertúlies, als mitins, als mitjans on intenten confondre a la gent amb missatges catastrofistes amb l’objectiu de generar desconfiança.

Si el PP guanya les eleccions generals del proper 9 de març, tot el que hem començat a construir i ha millorar en polítiques socials s’estancarà o bé desapareixerà.

Els socialistes creiem en un model de país i de societat més avançat, socialment cohesionat, econòmicament més pròsper i sostenible i pensem que per sobre dels interessos partidistes estan els interessos generals, els que tenen a veure amb les persones, amb el benestar col·lectiu, i no amb l’ambició personal d’alguns polítics que el que volen es arribar al poder per repartir espais de d’aquest poder als seus amics.