UNA OPOSICIÓ POC SERIOSA

Sembla que impera un nou estil d’oposició al Parlament de Catalunya i CIU n’és un bon exponent. La estratègia és basa en fer soroll a tota costa, sense aportar cap ni una idea, ni una iniciativa parlamentaria que complementi, que s’avanci en el temps, cap ni un gest en els temes de Govern que necessiten de la unitat dels partits democràtics de Catalunya. Ho estem veien en el desplegament del nou Estatut, o en el tema de la Seguretat.

Però què és el que fa realment CIU com a partit de l’oposició?. Doncs pel que sembla es dedica a criticar la bona acció del Govern que en molts aspectes supera en termes d’inversió pública, a tot el que van fer els convergents durant 23 anys de govern quan tenien la oportunitat de decidir i orientar les polítiques cap als temes socials per exemple, i ben poca cosa van fer.

Ara CIU basa la seva oposició en dir mentides sobre qüestions tant rellevants com l’Educació, genera alarma social sobre els temes de Seguretat, o es fica en picabaralles a les comissions parlamentaries des d’una actitud poc dialogant i sempre provocant la crispació per atreure l’atenció dels mitjans de comunicació. Pot ser és que Artur Mas enyora no ser la primera figura política a Catalunya...?

Però el fet és que CIU després de gairebé tres mesos des que el Govern de l’Entesa està governant el país, encara es resisteix a assumir la derrota i continua arrossegant la “rabieta” d’haver perdut. El pitjor de tot, és que CIU vol fer creure als ciutadans que aquest govern és un “caos” sabent ,tot i que els costi de reconèixer que durant els dos últims mandats, primer amb Pasqual Margall de President i ara amb Josep Montilla, mai a Catalunya s’havia fet una aposta tant clara per les polítiques socials, com tampoc s’havia realitzat l’impuls d’un nou text estatutària com el que ara tenim.

Crec sincerament que els partits que estan a la oposició haurien de ser més responsables i més conseqüents amb tot el que fan i tot el que diuen per no enrevessar més l’ambient polític i confondre a la gent. Al cap i a la fi i a qui més perjudicarà serà a ells mateixos.

Catalunya i la seva gent és un poble políticament madur i ha expressat la voluntat majoritària quan ho ha decidit i el que vol és que el Govern, governi bé i solucioni els principals problemes abordant els nous reptes amb els recursos i les polítiques que calguin per construir una societat de qualitat en tots els aspectes, tant pels que vivim aquí de tota la vida, com pels nouvinguts.