Tuesday, July 15, 2008

ACTE CELEBRACIÓ 30è ANIVERSARI DEL PSC

El passat dissabte dia 12 de juliol el PSC va commemorar el seu 30è aniversari amb un emotiu acte celebrat a l’Auditori Nacional, a la sala “Oriol Martorell” (precisament sala que rep el nom d’un emblemàtic músic intel·lectual, històric militant i Diputat del nostre partit, que va ser l’amic Oriol Martorell).

En dates passades el PSC també va fer un reconeixement de caire més individual i personalitzat a tots els seus militants que feia 30 anys que militaven al PSC, o sigui des de la seva fundació. En aquest acte inicial, es va polemitzar sobre el tema que en Pasqual Maragall no fos convidat , o si, pel contrari, hauria d’haver estat convidat. Jo no vull entrar en aquest tema…


El dissabte jo crec que va ser una retrobada de l’ex president del partit PSC i de la Generalitat en el seu ex partit. Per primera vegada, va acudir a un acte del PSC des de que va deixar la seva militància al PSC; podríem dir que en Pasqual Maragall es reconcilià amb el PSC en aquesta celebració de la seva fundació.


En primer lloc, vull destacar unes sinceres i emotives paraules de l’actual primer Secretari i President de la Generalitat, José Montilla, fent referència a l’ex president “Pasqual, amb carnet o sense, aquest serà sempre el teu partit i nosaltres els teus amics”. I va continuar comentant “ha encarnat la millor força i l’ambició del socialisme català: generant la il·lusió necessària perquè fos assumida pel conjunt del país”.


Com sempre el Pepe Montilla, el nostre primer Secretari, ha estat a l’alçada de les circumstàncies, el que el dignifica com a un gran home d’estat i millor polític.


Bé, parlant d’en Pasqual, aquest ens va “delectar” amb algunes “maragallades”, algunes de les quals van tenir un fort aplaudiment i també algun xiulet, i d’altres van provocar el mutisme de l’auditori. De totes maneres, jo crec que no va dir res que no sabéssim i que ell en anteriors intervencions havia ja expressat: les primàries per l’elecció del candidat a la Generalitat, sobredimensionar el paper de la plataforma “Ciutadans pel Canvi”, la defensa d’un gran model socialdemòcrata de partit europeu i el típic recordatori del grup parlamentari del PSC al Congreso de los Diputados. La seva sempre ha estat una visió molt global de la política i, d’altra banda, jo també crec que no expressa res que estigui en contradicció amb els principis més essencials del nostre partit.

Respecte el grup parlamentari del PSC al Congreso, jo sóc de l’opinió que s’ha d’esperar el moment que calgui per constituir-lo. De fet, el document de protocol signat entre PSC i PSOE ja contempla aquesta possibilitat. Per tant, recullo les paraules del Secretari d’Organització del partit, en Pepe Zaragoza “el grup propi el farem quan considerem que convé”.

Aquesta commemoració ha estat perfectament organitzada, amb moments de grata nostàlgia i bons records respecte els líders històrics del nostre partit, sobretot els que avui ja no es troben entre nosaltres. Molt emotiva va estar la projecció del vídeo en que es recordava aquests dirigents històrics i que es va simbolitzar molt bé a l’escenari, amb la ubicació d’una butaca blanca buida i per la posterior ofrena d’un ram de flors. Com he dit, detalls molt emotius i molt ben cuidats.

Es va convidar en diferents tandes als diferents líders històrics que havien participat en les diferents èpoques d’aquests 30 anys d’història. Crec que hi van estar presents tots els que havien d’estar…A part dels que, com ja he dit abans, ja no es troben entre nosaltres.

Em ve de gust comentar alguns trets de diferents intervencions que es van produir al llarg de la celebració de l’acte; en Raimon Obiols, al que feia força temps que no sentia en una intervenció al PSC, va estar brillant, històric i amb una perspectiva clara del que representa el futur del PSC. Va fer la reflexió del PSC com un partit federal, però em va agradar la seva definició i reflexió que el PSC també és un partit “federador”, en el seu propi entorn i, com no, amb les persones i els territoris.


Manuela de Madre, com sempre, va donar aquest toc de proximitat, sinceritat i emotivitat en el seu discurs arribant molt bé a la gent; va utilitzar amb molt d’encert el concepte de “intel·ligència emocional” quan es va referir als dirigents històrics que fa 30 anys van promoure l’acció fundacional del PSC. Però també, en un gran acte de sinceritat i referint-se a ella mateixa, i com agraïment del que ha estat el PSC durant aquests 30 anys, es va referir al fet que una persona ordinària com ella, gràcies al PSC, ha pogut fer a nivell individual alguna aportació extraordinària. Això és simplement magnífic i crec que ens ho hauríem de saber aplicar tots i totes els/les militants del PSC.



El municipalisme, que ha estat una de les claus del PSC, es va recordar en les projeccions visuals també en les intervencions, jo em centraré en la del primer Secretari de la Federació de l’Hospitalet i Ministro de Trabajo e Inmigración, Celestino Corbacho, que com sempre, va saber posar l’accent més polític en la seva intervenció, demostrant que sap molt bé les polítiques que s’han de recolzar i aplicar en cada moment. Comparteixo la seva expressió, quan va qualificar de valenta la nova iniciativa del Departament d’educació pel que respecte als alumnes immigrants, que consisteix en posar en marxa els espais de benvinguda educatius; segons les seves paraules, “una vegada més, Catalunya és valenta per donar resposta a la realitat de l’emigració”, felicitant públicament el Conseller Ernest Maragall per aquesta iniciativa.



Ha passat molt de temps, però en democràcia és poc. Avui el PSC, tal com indica el primer Secretari és l’únic partit capaç de prendre decisions i d’assumir riscos necessaris perquè en definitiva el PSC és l’únic partit que té un projecte clar, però al mateix temps es l’únic capaç de dur-lo a terme. A més, jo crec que és l’únic partit que representa la Catalunya real i que és capaç d’expressar en tot el seu context el catalanisme més social.



Aquest mateix cap de setmana s’ha celebrat al Palau de Congressos de Barcelona el Congres de Convergència; una altra vegada han posat èmfasi en la casa comuna del catalanisme. La veritat és que no n’aprenen…han tancat un Congrés per fer-se la foto, però en cap moment han donat respostes a la societat i només s’han limitat a intentar arreglar les seves contradiccions internes.

Han passat esdeveniments com el Congrés del PSOE i aquesta celebració del 30è aniversari del PSC; ara, el proper cap de setmana, ens retrobarem tots els delegats en representació de tots i totes els i les militants a l’11è Congrés del PSC. Hi haurà un fort debat i, com sempre, el PSC expressarà en les esmenes en els documents del seu Congrés, que és el partit que millor representa a la Catalunya real.