A TOMB DE L´11 CONGRÉS DEL PSC:

S´apropa el cap de setmana... al Palau de Congressos de Catalunya tot estarà al seu lloc, previst i a punt perquè el PSC celebri el seu 11è Congrés, amb el lema “LA CATALUNYA QUE SAP ON VA”. Divendres, dissabte i diumenge seran dies molt intensos per al socialisme català.

Com a preàmbul d´aquest esdeveniment, totes les federacions del PSC s´han posat en marxa; a la nostra federació de l´Hospitalet aquest dijous dia 17 s´ ha convocat a tots els delegats i delegades, conjuntament amb l´executiva de la CEF, per acabar de perfilar les darreres qüestions: comissions de treball, horaris, invitacions…L´Agrupació Sud ens varem avançar i la setmana passada, també dijous, la CEA va convocar a tots els delegats escollits perl ´Agrupació, conjuntament amb el convidats, per fer una explicació detallada del funcionament del Congres del PSC. Prèviament, la CEA ja havia tramitat un gran nombre d´esmenes que van ser fruit d´un intens treball dels militants en les comissions que es van constituir per debatre i millorar la ponència marc.

La participació en un Congrés del PSC, almenys per a mi, és un fet molt important i transcendent. Per tant, vull fer un breu recordatori, a títol personal, dels anteriors Congressos, fins arribar avui a aquest 11è Congrés, amb una situació del PSC immillorable i com a millor referent a tota Catalunya, amb la continuïtat d´un President de la Generalitat, en José Montilla.L´any 90 a Girona es va celebrar el 6è Congres del PSC, al qual vaig assistir com a convidat, va ser el primer Congrés al que assistia i això permet viure la política en directe. En el mateix es va incloure, ja en la ponència marc, el tema del federalisme, la necessitat de l´enfortiment de la democràcia, el municipalisme i també es va començar a debatre quin model de partit volíem.Més endavant, el novembre de l´any 93, es va celebrar el 7è Congrés a Sitges.

A l´Hospitalet ens trobàvem en aquell moment en una forta crisi institucional i política. Vaig assistir, de nou com a convidat; vaig tenir l´oportunitat de compartir l´experiència d´aquells dies de Congrés amb un excel•lent grup de companys de l´Agrupació, en Pepe Torres, l´Àngel García, en Roc Según, en Carles Sala i en Ramon Trullols, el qual va estar col•laborant amb el Servei d´organització. A pesar de tot vam poder seguir tots els esdeveniments que van ser molts i sobtosos

A Sitges es va donar un gir decisiu, crec que es va produir un abans i un després, un nou model organitzatiu i, sobretot, un reconeixement real de la representativitat del partit i del territori; els municipis estaven representats, en la majoria dels casos, pels seus alcaldes. Als “capitans” aleshores se´ls va nomenar, els autèntics referents del municipalisme, van ser capaços de “posar les coses al seu lloc”. Bé, això ja és història, però recordo que en aquell Congrés tots els delegats van fer veritables esforços perquè el partit sortís enfortit i la direcció, que va ser compartida, fos capaç de tirar endavant el projecte socialista a Catalunya.El 8è Congrés es va celebrar el juny del 96.

Les coses havien canviat ja molt; el municipalisme començava a ser la corrent majoritària dins del PSC i sobretot a l´Hospitalet hi havia un nou projecte polític encapçalat pel Celestino Corbacho, que era l´Alcalde de la ciutat i primer Secretari de la Federació. El 8è Congrés es va celebrar a la nostra ciutat, a la Farga i en va ser en aquell Congrés que en Celestino Corbacho es va consolidar com a líder polític a la ciutat i va començar a ser un clar referent de tot el PSC. A nivell personal, vaig viure molt intensament el Congrés; evidentment, vaig ser per primera vegada escollit com a delegat, fruit de les meves responsabilitats com a Secretari d´Organització de l´Agrupació Sud. A més, vaig tenir la responsabilitat d´estar a la taula de credencials del Congrés i vaig ser el cap de la delegació de l´Agrupació Sud (i prèviament vaig tenir la complicació política que sempre representa haver de fer una proposta de delegació a la comissió executiva, però crec que es va presentar una delegació que va ser el més representativa de la pròpia Agrupació).

Altrament, la Federació de l´Hospitalet i la pròpia Agrupació varem ser responsables de l´organització del mateix, ja que la Farga està ubicada al propi territori de l´Agrupació. Companys com en Josep Maria García Mompel, avui primer Secretari de l´Agrupació, va estar de delegat, així com també algunes dones que avui continuen tenint un pes específic en la nostra Agrupació: Maria Freiria, Maite Revilla, Begoña Iñurria. La presidència del 8è Congrés va recaure en l´Alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho.

La ubicació de la Delegació a la Farga, precisament per raó de territorialitat, ens va atorgar una posició privilegiada, les primeres files del Congrés de l´AUDITORI DE LA FARGA, zones, tant en els plenaris com els discursos d´obertura i clausura, reservades per als líders del nostre partit. Jo recordo de bon grat l´oportunitat que vaig tenir de conversar i compartir la proximitat amb en Felipe González i d´altres líders.El 8è Congrés a l´Hospitalet va ser la consolidació del municipalisme al socialisme català i crec que es va començar a dissenyar els camins perquè el PSC es convertís en el gran partit que avui és.

L´any 2000 es celebrà el 9è Congrés, per primera vegada al Palau de Congressos de Catalunya, amb el lema “PREPARATS PER GUANYAR EL FUTUR”. En Pasqual Maragall va ser escollit per a exercir la presidència del partit i en José Montilla la primera Secretaria. I sobretot, com a dada jo crec que molt important, el primer Secretari i Alcalde de l´Hospitalet va ocupar a nivell nacional la Secretaria de Política Municipal, situant-se a l´élite dels líders del PSC de Catalunya.El 10e Congrés del PSC es va tornar a celebrar, com ja és habitual al Palau de Congressos de Catalunya, sota el lema “PER LA JUSTÍCIA SOCIAL, PER CATALUNYA”; estem ja a l´any 2004. Anys de recuperació del poder institucional a la Generalitat i de l´Estatut de Catalunya, en el 9è i 10è Congrés nous líders s´encarreguen de la direcció del PSC; em refereixo a Miquel Iceta, Daniel Fernández, Pepe Zaragoza, evidents referents del socialisme als territoris.

Ara ens trobem a les portes de la celebració de l´11è Congrés; jo crec que és el Congrés que ha de consolidar el projecte del PSC, encapçalat per José Montilla. Un Congrés que jo preveig, a nivell personal, que hauria de tenir una forta dosi de renovació en els membres de l´executiva que s´esculli, però la cúpula de direcció s´hauria de mantenir. El nostre primer Secretari i Ministro de Trabajo e Inmigración, en la seva qualitat de Ministre, és membre nat de la comissió executiva nacional. El dubte està en qui serà l´escollit per ocupar la seva vacant a la Secretaria de Política Municipal? Encara que parli a nivell personal, no m´aventuro a dir qui crec que hauria de ser el substitut .......................................queda en el meu pensament, però ben segur que encertaré. Cap la possibilitat també que els alcaldes de les capitals de Catalunya hagin de tenir representació en aquesta executiva, almenys és el que s´està parlant aquests darrers dies.

També seria correcta que la nostra ciutat, , com a segona ciutat de Catalunya, hauria d´estar representada en aquesta comissió executiva que s´escollirà a l´11è Congrés, en la persona de la nostra alcaldessa, Nuria Marín. Opino, també, que políticament seria el més adequat que líders històrics que han tingut des de fa molts anys molta representació política al PSC, en aquest cas m´estic referint a Josep Maria Sala, la renovació no l´ha d´afectar, sinó que en aquesta nova direcció ha de continuar tenint un paper cabdal, no només per la seva dedicació exemplar a la política, sinó, sobretot, pel seu gran coneixement del partit; crec que s´ha convertit en un referent de tota la militància del PSC.L´Agrupació Sud de l´Hospitalet, que encapçala Josep Maria García Mompel, presenta en aquest Congrés una molt bona delegació, una delegació que, evidentment, el primer Secretari ha fet en funció de les valoracions polítiques adients, i com en tots els casos en què s´escullen persones, mai tots els noms són del grat de tothom, però aquesta és la llista que representa l´Agrupació i, per tant, és la millor llista Com sempre, l´Agrupació ha estat hàbil i la delegació de 25 delegats s´ha convertit en 29 delegats, ja que 2 membres nats del Congrés, que són els consellers nacionals, el José Antonio Alcaide i jo mateix no hem ocupat plaça de delegats, cosa que ha permès la incorporació d´altres companys de l´Agrupació. I també Mercè Perea, que ha estat delegada per la sectorial de Justícia i Sònia Fernández, que ha estat delegada per la sectorial d´Educació.

Això fa que, una vegada més, la nostra Agrupació tingui la màxima representació quantitativa al Congrés. Això reflecteix la bona feina de la comissió executiva i del primer Secretari, en Josep Maria García Mompel.Cal dir, per acabar, que aquesta delegació està encapçalada, com a cap de delegació, pel Secretari d´Organització, Rafael Gómez Viñas.

A més dels delegats, un bon nombre de convidats de la nostra Agrupació assistiran al Congrés.“Serà un Congrés que parlarà de problemes reals de la gent”, aquesta frase d´en Miquel Iceta, Vicesecretari del PSC, defineix molt clarament que serà un Congrés per treballar amb la ciutadania amb un projecte clar, sòlid i coherent, deixant palès que Catalunya sap cap a on va. I sap cap a on va, amb prosperitat econòmica, igualtat d´oportunitats, creixement del país i, sobretot, un projecte nacional basat en el desenvolupament de l´Estatut com a eix de la transformació federal d´Espanya.Estem tots molt il•lusionats amb la celebració d´aquest Congrés, per tant, aquest cap de setmana, amb responsabilitat i coherència, tots farem els debats pertinents per a que el projecte del PSC continuï sent la referència arreu de Catalunya.