Thursday, July 24, 2008

A PROPÒSIT DE L’11è CONGRÉS DEL PSC: COMENTARIS

Amb la clausura de l’11è Congrés del PSC s’acaba una llarga tanda de celebracions congressuals dels diferents partits.

Sobretot, en el nostre Congrés, hem sabut posar amb valor l’alta cohesió de la nostra organització i reafirmar el lideratge del primer Secretari, José Montilla, President de la Generalitat.

Hem tingut present prioritàriament els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans; s’ha remarcat clarament la nostra concepció territorial de l’estat i l’aposta decidida pel federalisme, encara que això comporti, si cal, la reforma de la Constitució i sobretot la clara exigència del compliment de l’estatut com a Llei Orgànica que pertany al bloc constitucional.

La Catalunya que sap on va”, precisament sap on va, perquè el PSC ha sabut definir les polítiques a seguir .

Doncs vaig, en primer lloc, a la part més organitzativa de l’11è Congrés, l’elecció dels 41 membres de la CEN, dels quals 9 són Alcaldes; això expressa la representació territorial i que, com no podia ser d’una altra manera, defineix un continuat suport al municipalisme.

L’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu surt reforçat dins de l’organització en la seva elecció com a Secretari de Política Municipal, en el meu anterior article alguna referència hi feia i ha estat encertada. També s’incorpora l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ocupava en l’anterior legislatura la vicepresidència de la Mesa del Consell Nacional; segurament, aquesta responsabilitat permet el camí d’aprenentatge per ocupar una responsabilitat en la CEN. Per tant, seria bo, i aquí torno a fer una previsió, que en el moment que es constitueixi el Consell Nacional, la responsabilitat de la vicepresidència de la mesa recaigués en algun/a representant de la Federació de l’Hospitalet, evidentment em refereixo a l’Alcaldessa de la ciutat, Núria Marin.

La continuïtat d’en Josep Maria Sala i la seva ampliació de competències amb la incorporació de les responsabilitats de Ciutadania amb les de Formació, ha estat molt encertada, la seva
nova tasca serà cabdal en el futur vot dels nouvinguts.

S’ha encarregat a Raimon Obiols l’organització, dinamització i execució d’una conferència oberta a col·lectius aliens al partit, un possible recull d’opinions, debats, en definitiva, un laboratori d’idees per definir marc futur del catalanisme social.

Tres dècades després de ser un referent essencial en la fundació del PSC, el catedràtic de Dret i vicepresident del Senat, en Isidre Molas, ha estat escollit President del PSC; em sembla un gest i un important reconeixement a un gran líder històric.

Jo crec que, en línies generals, ha estat escollida una executiva molt sòlida que respon a la pluralitat del partit, amb gent nova i amb una forta implantació territorial, un Congrés al que han assistit 1229 delegats, del quals 431 han estat dones i 798 homes.

M’ha semblat també molt interessant la resolució d’una declaració de principis que crec que és un document que defineix clarament el projecte socialista amb forts continguts ideològics, una resolució compromesa i clara i que permet que s’identifiquin amb nosaltres tots els ciutadans que volen ajudar a construir una societat millor.

Continuant amb els estatuts, m’ha agradat molt que es recuperi de nou el concepte de militant (en substitució de la d’afiliat) i que continuem amb el simpatitzant i que el conjunt dels mateixos siguin tots els afiliats. Hem donat un pas endavant en la proposta, encara que sigui només com a prova del vot electrònic; però s’haurà d’esperar un temps per veure la seva autèntica viabilitat.

A nivell de l’Hospitalet, vull destacar el treball desenvolupat per David Pérez, Diputat del Parlament, que ha presidit la comissió d’estatuts; també felicitar a les companyes Silvia i Rocío, que exerciran responsabilitats a nivell nacional a les comissions de control financer i registre d’interessos.


També vull destacar que a aquest Congrés, el nostre primer Secretari, Celestino Corbacho, en la seva qualitat de Ministro de Trabajo e Inmigración, quasi s’ha vist obligat ha improvisar un autèntic consultori per despatxar temes relacionats amb les seves pròpies competències, crec que ha estat el líder mes sol·licitat de tots els assistents del Palau de Congressos.


Menció apart mereix la intervenció en la clausura del Congrés del primer Secretari, en José Montilla: ha estat un discurs ple de matisos, però brillant, clar i concís. Ha recordat d’una forma molt explícita que la prioritat del PSC és la defensa dels interessos de Catalunya, que el PSC som un partit amb veu pròpia i autònoma de identitat nacional.

També ha fet alguna referència molt subtil a les darreres declaracions d’alguns dirigents de CIU, fent-li referència a que lliçons de català, les que calgui, però deixant-li ben clar que lliçons de catalanisme, cap ni una.

Ha quedat palesa a la seva intervenció la ferma voluntat de liderar la centralitat del catalanisme social i la defensa d’una Espanya plural i que aquesta és una responsabilitat irrenunciable de tothom, en referència a la intervenció del president José Luis Rodríguez Zapatero; tanmateix, el propi Zapatero en la mencionada intervenció proclamava el destí del PSOE i PSC de “toda la vida juntos”, jo m’atreveixo a declarar junts sempre, però no barrejats...

I per acabar en quedo en la següent frase d’en Jose Montilla “els socialistes t’estimen bé (en referència a Jose Luis Rodríguez Zapatero), però encara estimen més a Catalunya”