CIU TORNAR A UTILITZAR A PUJOL

No és d’estranyar que CIU hagi decidit utilitzar de nou la figura de Jordi Pujol en aquest darrer intent de refundar-se a si mateixa, aquest cop en l’anomenat “reagrupament catalanista”., en un nou intent de patrimonialització del catalanisme.

I és que quan CIU fa sortir als mitjans de comunicació a Pujol és que alguna cosa no “rutlla” a casa seva i necessiten fer reaparèixer la “llegenda del pujolisme” pot ser perquè pensen que la gent se’ls escoltarà amb més atenció. En fa l’efecte que la dreta nacionalista a Catalunya comença a perdre credibilitat i ha evidenciat la seva poca autoritat política

M’explicaré, en primer lloc crec que l’anàlisi de la situació política que realitzen els convergents no correspon a la realitat, és més aviat interessada i alarmista en molts aspectes. Som molts els catalans i catalanes que pensen que hi han qüestions que s’han de millorar al país, però òbviament això no vol dir que el Govern de Catalunya estigui en crisi o que es doni una situació de desequilibri polític i econòmic. Precisament estem vivint un dels moments de major estabilitat i solvència política per resoldre els grans temes de país amb les administracions que corresponen. Els pressuposts de l’Estat que segurament s’aprovaran molt aviat, contemplaran una partida econòmica de pes per la inversió a Catalunya, tant en matèria d’infraestructures, com pel propi desenvolupament del nostre Estatut.

El Govern de Catalunya està abordant els principals eixos polítics de forma totalment responsable i amb visió de futur, en matèria d’educació, de sanitat de serveis públics, en les polítiques socials, i com és lògic en la nostra economia i competitivitat. A hores d’ara, crec a tothom l’interessa que Catalunya prosperi en el terreny econòmic, social i política de representativitat vers Espanya i a nivell Internacional, per tant, és absurd, intentar desviar l’atenció amb altres qüestions o intentar fer creure a la gent altres coses.

I en segon lloc, plantejar el tema del nou catalanisme amb independència inclosa, en un desesperat intent de centrar l’atenció mediàtica, quan precisament acabem d’aprovar un Estatut que ens dona major autogovern polític i institucional em sembla del tot improcedent i descontextualitzat., i recordant que durant els 23 anys del seu govern, precisament el catalanisme el van vendre per un “plat de llenties”. Per tant CIU hauria de ser més fidel per la part que li pertoca, com a principal grup de la oposició i com a partit corresponsable de l’aprovació del nou Estatut, en lloc de llança pilotes en fora amb un renovat esperit sobiranista amb aspiracions tot i esser legítimes, que no encaixen amb un enquadrament de la realitat que en aquests moment viu el país.

Pot ser el que veritablement “cansa” a la ciutadania, és el fet de veure al mateixos dirigents de sempre a CIU realitzant els mateixos discursos, defensant postures soberanistes totalment exclusivistes, en lloc de contextualitzar-se amb els nous temps i les noves demandes socials i perquè no dir-lo fen una defensa autentica dels drets de Catalunya .-