A PROPÒSIT DE L’11è CONGRÉS DEL PSC: COMENTARIS

Amb la clausura de l’11è Congrés del PSC s’acaba una llarga tanda de celebracions congressuals dels diferents partits.

Sobretot, en el nostre Congrés, hem sabut posar amb valor l’alta cohesió de la nostra organització i reafirmar el lideratge del primer Secretari, José Montilla, President de la Generalitat.

Hem tingut present prioritàriament els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans; s’ha remarcat clarament la nostra concepció territorial de l’estat i l’aposta decidida pel federalisme, encara que això comporti, si cal, la reforma de la Constitució i sobretot la clara exigència del compliment de l’estatut com a Llei Orgànica que pertany al bloc constitucional.

“La Catalunya que sap on va”, precisament sap on va, perquè el PSC ha sabut definir les polítiques a seguir .

Doncs vaig, en primer lloc, a la part més organitzativa de l’11è Congrés, l’elecció dels 41 membres de la CEN, dels quals 9 són Alcaldes; això expressa la representació territorial i que, com no podia ser d’una altra manera, defineix un continuat suport al municipalisme.

L’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu surt reforçat dins de l’organització en la seva elecció com a Secretari de Política Municipal, en el meu anterior article alguna referència hi feia i ha estat encertada. També s’incorpora l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ocupava en l’anterior legislatura la vicepresidència de la Mesa del Consell Nacional; segurament, aquesta responsabilitat permet el camí d’aprenentatge per ocupar una responsabilitat en la CEN. Per tant, seria bo, i aquí torno a fer una previsió, que en el moment que es constitueixi el Consell Nacional, la responsabilitat de la vicepresidència de la mesa recaigués en algun/a representant de la Federació de l’Hospitalet, evidentment em refereixo a l’Alcaldessa de la ciutat, Núria Marin.

La continuïtat d’en Josep Maria Sala i la seva ampliació de competències amb la incorporació de les responsabilitats de Ciutadania amb les de Formació, ha estat molt encertada, la seva
nova tasca serà cabdal en el futur vot dels nouvinguts.

S’ha encarregat a Raimon Obiols l’organització, dinamització i execució d’una conferència oberta a col·lectius aliens al partit, un possible recull d’opinions, debats, en definitiva, un laboratori d’idees per definir marc futur del catalanisme social.

Tres dècades després de ser un referent essencial en la fundació del PSC, el catedràtic de Dret i vicepresident del Senat, en Isidre Molas, ha estat escollit President del PSC; em sembla un gest i un important reconeixement a un gran líder històric.

Jo crec que, en línies generals, ha estat escollida una executiva molt sòlida que respon a la pluralitat del partit, amb gent nova i amb una forta implantació territorial, un Congrés al que han assistit 1229 delegats, del quals 431 han estat dones i 798 homes.

M’ha semblat també molt interessant la resolució d’una declaració de principis que crec que és un document que defineix clarament el projecte socialista amb forts continguts ideològics, una resolució compromesa i clara i que permet que s’identifiquin amb nosaltres tots els ciutadans que volen ajudar a construir una societat millor.

Continuant amb els estatuts, m’ha agradat molt que es recuperi de nou el concepte de militant (en substitució de la d’afiliat) i que continuem amb el simpatitzant i que el conjunt dels mateixos siguin tots els afiliats. Hem donat un pas endavant en la proposta, encara que sigui només com a prova del vot electrònic; però s’haurà d’esperar un temps per veure la seva autèntica viabilitat.

A nivell de l’Hospitalet, vull destacar el treball desenvolupat per David Pérez, Diputat del Parlament, que ha presidit la comissió d’estatuts; també felicitar a les companyes Silvia i Rocío, que exerciran responsabilitats a nivell nacional a les comissions de control financer i registre d’interessos.


També vull destacar que a aquest Congrés, el nostre primer Secretari, Celestino Corbacho, en la seva qualitat de Ministro de Trabajo e Inmigración, quasi s’ha vist obligat ha improvisar un autèntic consultori per despatxar temes relacionats amb les seves pròpies competències, crec que ha estat el líder mes sol·licitat de tots els assistents del Palau de Congressos.


Menció apart mereix la intervenció en la clausura del Congrés del primer Secretari, en José Montilla: ha estat un discurs ple de matisos, però brillant, clar i concís. Ha recordat d’una forma molt explícita que la prioritat del PSC és la defensa dels interessos de Catalunya, que el PSC som un partit amb veu pròpia i autònoma de identitat nacional.

També ha fet alguna referència molt subtil a les darreres declaracions d’alguns dirigents de CIU, fent-li referència a que lliçons de català, les que calgui, però deixant-li ben clar que lliçons de catalanisme, cap ni una.

Ha quedat palesa a la seva intervenció la ferma voluntat de liderar la centralitat del catalanisme social i la defensa d’una Espanya plural i que aquesta és una responsabilitat irrenunciable de tothom, en referència a la intervenció del president José Luis Rodríguez Zapatero; tanmateix, el propi Zapatero en la mencionada intervenció proclamava el destí del PSOE i PSC de “toda la vida juntos”, jo m’atreveixo a declarar junts sempre, però no barrejats...

I per acabar en quedo en la següent frase d’en Jose Montilla “els socialistes t’estimen bé (en referència a Jose Luis Rodríguez Zapatero), però encara estimen més a Catalunya”

A TOMB DE L´11 CONGRÉS DEL PSC:

S´apropa el cap de setmana... al Palau de Congressos de Catalunya tot estarà al seu lloc, previst i a punt perquè el PSC celebri el seu 11è Congrés, amb el lema “LA CATALUNYA QUE SAP ON VA”. Divendres, dissabte i diumenge seran dies molt intensos per al socialisme català.

Com a preàmbul d´aquest esdeveniment, totes les federacions del PSC s´han posat en marxa; a la nostra federació de l´Hospitalet aquest dijous dia 17 s´ ha convocat a tots els delegats i delegades, conjuntament amb l´executiva de la CEF, per acabar de perfilar les darreres qüestions: comissions de treball, horaris, invitacions…L´Agrupació Sud ens varem avançar i la setmana passada, també dijous, la CEA va convocar a tots els delegats escollits perl ´Agrupació, conjuntament amb el convidats, per fer una explicació detallada del funcionament del Congres del PSC. Prèviament, la CEA ja havia tramitat un gran nombre d´esmenes que van ser fruit d´un intens treball dels militants en les comissions que es van constituir per debatre i millorar la ponència marc.

La participació en un Congrés del PSC, almenys per a mi, és un fet molt important i transcendent. Per tant, vull fer un breu recordatori, a títol personal, dels anteriors Congressos, fins arribar avui a aquest 11è Congrés, amb una situació del PSC immillorable i com a millor referent a tota Catalunya, amb la continuïtat d´un President de la Generalitat, en José Montilla.L´any 90 a Girona es va celebrar el 6è Congres del PSC, al qual vaig assistir com a convidat, va ser el primer Congrés al que assistia i això permet viure la política en directe. En el mateix es va incloure, ja en la ponència marc, el tema del federalisme, la necessitat de l´enfortiment de la democràcia, el municipalisme i també es va començar a debatre quin model de partit volíem.Més endavant, el novembre de l´any 93, es va celebrar el 7è Congrés a Sitges.

A l´Hospitalet ens trobàvem en aquell moment en una forta crisi institucional i política. Vaig assistir, de nou com a convidat; vaig tenir l´oportunitat de compartir l´experiència d´aquells dies de Congrés amb un excel•lent grup de companys de l´Agrupació, en Pepe Torres, l´Àngel García, en Roc Según, en Carles Sala i en Ramon Trullols, el qual va estar col•laborant amb el Servei d´organització. A pesar de tot vam poder seguir tots els esdeveniments que van ser molts i sobtosos

A Sitges es va donar un gir decisiu, crec que es va produir un abans i un després, un nou model organitzatiu i, sobretot, un reconeixement real de la representativitat del partit i del territori; els municipis estaven representats, en la majoria dels casos, pels seus alcaldes. Als “capitans” aleshores se´ls va nomenar, els autèntics referents del municipalisme, van ser capaços de “posar les coses al seu lloc”. Bé, això ja és història, però recordo que en aquell Congrés tots els delegats van fer veritables esforços perquè el partit sortís enfortit i la direcció, que va ser compartida, fos capaç de tirar endavant el projecte socialista a Catalunya.El 8è Congrés es va celebrar el juny del 96.

Les coses havien canviat ja molt; el municipalisme començava a ser la corrent majoritària dins del PSC i sobretot a l´Hospitalet hi havia un nou projecte polític encapçalat pel Celestino Corbacho, que era l´Alcalde de la ciutat i primer Secretari de la Federació. El 8è Congrés es va celebrar a la nostra ciutat, a la Farga i en va ser en aquell Congrés que en Celestino Corbacho es va consolidar com a líder polític a la ciutat i va començar a ser un clar referent de tot el PSC. A nivell personal, vaig viure molt intensament el Congrés; evidentment, vaig ser per primera vegada escollit com a delegat, fruit de les meves responsabilitats com a Secretari d´Organització de l´Agrupació Sud. A més, vaig tenir la responsabilitat d´estar a la taula de credencials del Congrés i vaig ser el cap de la delegació de l´Agrupació Sud (i prèviament vaig tenir la complicació política que sempre representa haver de fer una proposta de delegació a la comissió executiva, però crec que es va presentar una delegació que va ser el més representativa de la pròpia Agrupació).

Altrament, la Federació de l´Hospitalet i la pròpia Agrupació varem ser responsables de l´organització del mateix, ja que la Farga està ubicada al propi territori de l´Agrupació. Companys com en Josep Maria García Mompel, avui primer Secretari de l´Agrupació, va estar de delegat, així com també algunes dones que avui continuen tenint un pes específic en la nostra Agrupació: Maria Freiria, Maite Revilla, Begoña Iñurria. La presidència del 8è Congrés va recaure en l´Alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho.

La ubicació de la Delegació a la Farga, precisament per raó de territorialitat, ens va atorgar una posició privilegiada, les primeres files del Congrés de l´AUDITORI DE LA FARGA, zones, tant en els plenaris com els discursos d´obertura i clausura, reservades per als líders del nostre partit. Jo recordo de bon grat l´oportunitat que vaig tenir de conversar i compartir la proximitat amb en Felipe González i d´altres líders.El 8è Congrés a l´Hospitalet va ser la consolidació del municipalisme al socialisme català i crec que es va començar a dissenyar els camins perquè el PSC es convertís en el gran partit que avui és.

L´any 2000 es celebrà el 9è Congrés, per primera vegada al Palau de Congressos de Catalunya, amb el lema “PREPARATS PER GUANYAR EL FUTUR”. En Pasqual Maragall va ser escollit per a exercir la presidència del partit i en José Montilla la primera Secretaria. I sobretot, com a dada jo crec que molt important, el primer Secretari i Alcalde de l´Hospitalet va ocupar a nivell nacional la Secretaria de Política Municipal, situant-se a l´élite dels líders del PSC de Catalunya.El 10e Congrés del PSC es va tornar a celebrar, com ja és habitual al Palau de Congressos de Catalunya, sota el lema “PER LA JUSTÍCIA SOCIAL, PER CATALUNYA”; estem ja a l´any 2004. Anys de recuperació del poder institucional a la Generalitat i de l´Estatut de Catalunya, en el 9è i 10è Congrés nous líders s´encarreguen de la direcció del PSC; em refereixo a Miquel Iceta, Daniel Fernández, Pepe Zaragoza, evidents referents del socialisme als territoris.

Ara ens trobem a les portes de la celebració de l´11è Congrés; jo crec que és el Congrés que ha de consolidar el projecte del PSC, encapçalat per José Montilla. Un Congrés que jo preveig, a nivell personal, que hauria de tenir una forta dosi de renovació en els membres de l´executiva que s´esculli, però la cúpula de direcció s´hauria de mantenir. El nostre primer Secretari i Ministro de Trabajo e Inmigración, en la seva qualitat de Ministre, és membre nat de la comissió executiva nacional. El dubte està en qui serà l´escollit per ocupar la seva vacant a la Secretaria de Política Municipal? Encara que parli a nivell personal, no m´aventuro a dir qui crec que hauria de ser el substitut .......................................queda en el meu pensament, però ben segur que encertaré. Cap la possibilitat també que els alcaldes de les capitals de Catalunya hagin de tenir representació en aquesta executiva, almenys és el que s´està parlant aquests darrers dies.

També seria correcta que la nostra ciutat, , com a segona ciutat de Catalunya, hauria d´estar representada en aquesta comissió executiva que s´escollirà a l´11è Congrés, en la persona de la nostra alcaldessa, Nuria Marín. Opino, també, que políticament seria el més adequat que líders històrics que han tingut des de fa molts anys molta representació política al PSC, en aquest cas m´estic referint a Josep Maria Sala, la renovació no l´ha d´afectar, sinó que en aquesta nova direcció ha de continuar tenint un paper cabdal, no només per la seva dedicació exemplar a la política, sinó, sobretot, pel seu gran coneixement del partit; crec que s´ha convertit en un referent de tota la militància del PSC.L´Agrupació Sud de l´Hospitalet, que encapçala Josep Maria García Mompel, presenta en aquest Congrés una molt bona delegació, una delegació que, evidentment, el primer Secretari ha fet en funció de les valoracions polítiques adients, i com en tots els casos en què s´escullen persones, mai tots els noms són del grat de tothom, però aquesta és la llista que representa l´Agrupació i, per tant, és la millor llista Com sempre, l´Agrupació ha estat hàbil i la delegació de 25 delegats s´ha convertit en 29 delegats, ja que 2 membres nats del Congrés, que són els consellers nacionals, el José Antonio Alcaide i jo mateix no hem ocupat plaça de delegats, cosa que ha permès la incorporació d´altres companys de l´Agrupació. I també Mercè Perea, que ha estat delegada per la sectorial de Justícia i Sònia Fernández, que ha estat delegada per la sectorial d´Educació.

Això fa que, una vegada més, la nostra Agrupació tingui la màxima representació quantitativa al Congrés. Això reflecteix la bona feina de la comissió executiva i del primer Secretari, en Josep Maria García Mompel.Cal dir, per acabar, que aquesta delegació està encapçalada, com a cap de delegació, pel Secretari d´Organització, Rafael Gómez Viñas.

A més dels delegats, un bon nombre de convidats de la nostra Agrupació assistiran al Congrés.“Serà un Congrés que parlarà de problemes reals de la gent”, aquesta frase d´en Miquel Iceta, Vicesecretari del PSC, defineix molt clarament que serà un Congrés per treballar amb la ciutadania amb un projecte clar, sòlid i coherent, deixant palès que Catalunya sap cap a on va. I sap cap a on va, amb prosperitat econòmica, igualtat d´oportunitats, creixement del país i, sobretot, un projecte nacional basat en el desenvolupament de l´Estatut com a eix de la transformació federal d´Espanya.Estem tots molt il•lusionats amb la celebració d´aquest Congrés, per tant, aquest cap de setmana, amb responsabilitat i coherència, tots farem els debats pertinents per a que el projecte del PSC continuï sent la referència arreu de Catalunya.

ACTE CELEBRACIÓ 30è ANIVERSARI DEL PSC

El passat dissabte dia 12 de juliol el PSC va commemorar el seu 30è aniversari amb un emotiu acte celebrat a l’Auditori Nacional, a la sala “Oriol Martorell” (precisament sala que rep el nom d’un emblemàtic músic intel·lectual, històric militant i Diputat del nostre partit, que va ser l’amic Oriol Martorell).

En dates passades el PSC també va fer un reconeixement de caire més individual i personalitzat a tots els seus militants que feia 30 anys que militaven al PSC, o sigui des de la seva fundació. En aquest acte inicial, es va polemitzar sobre el tema que en Pasqual Maragall no fos convidat , o si, pel contrari, hauria d’haver estat convidat. Jo no vull entrar en aquest tema…

El dissabte jo crec que va ser una retrobada de l’ex president del partit PSC i de la Generalitat en el seu ex partit. Per primera vegada, va acudir a un acte del PSC des de que va deixar la seva militància al PSC; podríem dir que en Pasqual Maragall es reconcilià amb el PSC en aquesta celebració de la seva fundació.

En primer lloc, vull destacar unes sinceres i emotives paraules de l’actual primer Secretari i President de la Generalitat, José Montilla, fent referència a l’ex president “Pasqual, amb carnet o sense, aquest serà sempre el teu partit i nosaltres els teus amics”. I va continuar comentant “ha encarnat la millor força i l’ambició del socialisme català: generant la il·lusió necessària perquè fos assumida pel conjunt del país”.

Com sempre el Pepe Montilla, el nostre primer Secretari, ha estat a l’alçada de les circumstàncies, el que el dignifica com a un gran home d’estat i millor polític.

Bé, parlant d’en Pasqual, aquest ens va “delectar” amb algunes “maragallades”, algunes de les quals van tenir un fort aplaudiment i també algun xiulet, i d’altres van provocar el mutisme de l’auditori. De totes maneres, jo crec que no va dir res que no sabéssim i que ell en anteriors intervencions havia ja expressat: les primàries per l’elecció del candidat a la Generalitat, sobredimensionar el paper de la plataforma “Ciutadans pel Canvi”, la defensa d’un gran model socialdemòcrata de partit europeu i el típic recordatori del grup parlamentari del PSC al Congreso de los Diputados. La seva sempre ha estat una visió molt global de la política i, d’altra banda, jo també crec que no expressa res que estigui en contradicció amb els principis més essencials del nostre partit.

Respecte el grup parlamentari del PSC al Congreso, jo sóc de l’opinió que s’ha d’esperar el moment que calgui per constituir-lo. De fet, el document de protocol signat entre PSC i PSOE ja contempla aquesta possibilitat. Per tant, recullo les paraules del Secretari d’Organització del partit, en Pepe Zaragoza “el grup propi el farem quan considerem que convé”.

Aquesta commemoració ha estat perfectament organitzada, amb moments de grata nostàlgia i bons records respecte els líders històrics del nostre partit, sobretot els que avui ja no es troben entre nosaltres. Molt emotiva va estar la projecció del vídeo en que es recordava aquests dirigents històrics i que es va simbolitzar molt bé a l’escenari, amb la ubicació d’una butaca blanca buida i per la posterior ofrena d’un ram de flors. Com he dit, detalls molt emotius i molt ben cuidats.

Es va convidar en diferents tandes als diferents líders històrics que havien participat en les diferents èpoques d’aquests 30 anys d’història. Crec que hi van estar presents tots els que havien d’estar…A part dels que, com ja he dit abans, ja no es troben entre nosaltres.

Em ve de gust comentar alguns trets de diferents intervencions que es van produir al llarg de la celebració de l’acte; en Raimon Obiols, al que feia força temps que no sentia en una intervenció al PSC, va estar brillant, històric i amb una perspectiva clara del que representa el futur del PSC. Va fer la reflexió del PSC com un partit federal, però em va agradar la seva definició i reflexió que el PSC també és un partit “federador”, en el seu propi entorn i, com no, amb les persones i els territoris.

Manuela de Madre, com sempre, va donar aquest toc de proximitat, sinceritat i emotivitat en el seu discurs arribant molt bé a la gent; va utilitzar amb molt d’encert el concepte de “intel·ligència emocional” quan es va referir als dirigents històrics que fa 30 anys van promoure l’acció fundacional del PSC. Però també, en un gran acte de sinceritat i referint-se a ella mateixa, i com agraïment del que ha estat el PSC durant aquests 30 anys, es va referir al fet que una persona ordinària com ella, gràcies al PSC, ha pogut fer a nivell individual alguna aportació extraordinària. Això és simplement magnífic i crec que ens ho hauríem de saber aplicar tots i totes els/les militants del PSC.

El municipalisme, que ha estat una de les claus del PSC, es va recordar en les projeccions visuals també en les intervencions, jo em centraré en la del primer Secretari de la Federació de l’Hospitalet i Ministro de Trabajo e Inmigración, Celestino Corbacho, que com sempre, va saber posar l’accent més polític en la seva intervenció, demostrant que sap molt bé les polítiques que s’han de recolzar i aplicar en cada moment. Comparteixo la seva expressió, quan va qualificar de valenta la nova iniciativa del Departament d’educació pel que respecte als alumnes immigrants, que consisteix en posar en marxa els espais de benvinguda educatius; segons les seves paraules, “una vegada més, Catalunya és valenta per donar resposta a la realitat de l’emigració”, felicitant públicament el Conseller Ernest Maragall per aquesta iniciativa.

Ha passat molt de temps, però en democràcia és poc. Avui el PSC, tal com indica el primer Secretari és l’únic partit capaç de prendre decisions i d’assumir riscos necessaris perquè en definitiva el PSC és l’únic partit que té un projecte clar, però al mateix temps es l’únic capaç de dur-lo a terme. A més, jo crec que és l’únic partit que representa la Catalunya real i que és capaç d’expressar en tot el seu context el catalanisme més social.

Aquest mateix cap de setmana s’ha celebrat al Palau de Congressos de Barcelona el Congres de Convergència; una altra vegada han posat èmfasi en la casa comuna del catalanisme. La veritat és que no n’aprenen…han tancat un Congrés per fer-se la foto, però en cap moment han donat respostes a la societat i només s’han limitat a intentar arreglar les seves contradiccions internes.

Han passat esdeveniments com el Congrés del PSOE i aquesta celebració del 30è aniversari del PSC; ara, el proper cap de setmana, ens retrobarem tots els delegats en representació de tots i totes els i les militants a l’11è Congrés del PSC. Hi haurà un fort debat i, com sempre, el PSC expressarà en les esmenes en els documents del seu Congrés, que és el partit que millor representa a la Catalunya real.

VALORACIÓ 37 CONGRÉS DEL PSOE

El PSOE ha tancat el 37è Congrés explicitant a la ciutadania i als seus militants els veritables continguts socials i de valors. Aquestes demandes que la societat ha sol·licitat, el PSOE les ha sabut recollir amb més de 6000 esmenes, precisament tot això defineix els valors de l’esquerra.

El 98.5% dels delegats han donat el suport de renovació de lideratge a José Luis Rodríguez Zapatero i el 98.8% ha donat suport a la seva nova executiva. Això s’ha aconseguit amb una sèrie de proclames que han agradat molt a les bases del partit i com deia al paràgraf anterior, són demandes de la societat. La immigració, l’avortament, l’eutanàsia o la laïcitat han estat presents en el passat cap de setmana en la celebració del 37è Congrés.

Respecte la immigració, el PSOE recull la participació política dels estrangers com una via de integració; la proposta defineix que els extracomunitaris podran votar a les eleccions del 2011, esmena que recull aquest dret, que explica que els estrangers de residència legal i estable al nostre país durant 2 o 3 anys, podran exercir el seu dret de sufragi als comicis municipals. En aquest aspecte, a més del recull d’aquest tipus d’esmenes considero un important gest que la dominicana Fernanda Jiménez hagi estat escollida secretària de Polítiques d’Integració i Convivència.

El partit ha entès també, i així s’ha expressat en el recull de diferents esmenes que existeix una demanda social per la regulació d’una mort digna. Això obre les portes a l’eutanàsia i a l’extinció de les sedacions pal·liatives. És cert que aquest és un tema polèmic socialment, però també és evident que des de les perspectives d’esquerra s’ha d’oferir respostes al dret de morir amb dignitat i també és clar que les postures més dretanes o neolliberals apliquen molta hipocresia en aquest tema tan cabdal.

El president del PP, Mariano Rajoy, aquests darrers dies definia que l’economia no és de dretes ni d’esquerres. Des d’una perspectiva progressista, això és clarament mentida i així ho ha expressat José Luis Rodríguez Zapatero en el seu discurs de clausura. També és cert que en aquest mateix discurs reconeixia la magnitud de les dificultats econòmiques. En definitiva, s’ha parlat de crisi, però això s’ha reconegut i es comparteix aquest sentiment de preocupació respecte als més desfavorits. Els que han perdut el seu lloc de treball, l’encariment de les hipoteques, problemes dels petits empresaris, el preu de la benzina, simplement el fet de no poder arribar a fi de mes. Hem sabut posar en aquest Congrés els valors ideològics com a punt de referència, però sense oblidar la gestió diària de l’economia.

Un altre punt per mi cabdal que s’ha remarcat en aquest Congrés ha estat donar un nou impuls al concepte de federalisme; el propi Jesús Caldera, secretari d’Idees i Programes, declarava: “Nosotros, desde el PSOE, sí que defendemos el federalismo”. Això ha estat a un recull d’esmenes expressades pel PSC, esmenes que, amb molt bon criteri, el PSOE ha sabut recollir, però des del PSC se li ha sabut donar aquest sentit, introduint a la resolució millores i precisions en el propi discurs federalista i en la concepció del model territorial. El company Daniel Fernández, coordinador dels diputats del PSC al Congrés, ha fet molt bona feina en aquest sentit, ha estat l’encarregat de defensar aquesta tesi del PSC i aconseguir que s’acceptessin a la comissió de treball que tocava aquestes polítiques institucionals, de la qual ha estat ponent la gallega Carmela Silva, portaveu del Senat.

També ha quedat molt clara l’aposta per la pluralitat lingüística, tema que s’ha pres seriosament al PSOE, a part d’aprovar les mocions que defensen explícitament la immersió lingüística a Catalunya, d’acord amb els plantejaments i les tesi del PSC, el tema ha estat també reflectit en tots els principals discursos que José Luis Rodríguez Zapatero ha fet en els diferents moments del Congrés del PSOE. El PSOE ha fet seva la defensa de la pluralitat lingüística.

A nivell de persones, els companys Miquel Iceta i Carme Chacón han estat escollits com a membres de la comissió executiva federal del PSOE. I en el comité federal el nostre primer secretari i Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, continua com a membre i en substitució de José Montilla i Carme Chacón entren els companys Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona i la diputada Teresa Conillera.

Els 5 delegats de la nostra Federació del PSC de L’Hospitalet em consta que han desenvolupat una bona tasca en les diferents comissions de treball i han col·laborat amb la delegació del PSC. Els companys Núria Marín, Alcaldessa de la ciutat, José Conde, Secretari d’Organització de la Federació, José María García Mompel, Primer Secretari de l’Agrupació Sud, Mario Sanz, primer secretari de l’Agrupació Nord i Glòria Herance, Regidora de Joventut. També han estat a Madrid, com a convidats al Congrés, el Diputat al Parlament espanyol, José Vicente Muñoz, i el Diputat al Parlament català, David Pérez, y també José Luis Hernández, vicesecretari de l’Agrupació Est. I que han compartit el debat de les ponències amb el nostre Primer Secretari i Ministre de Treball i Immigracióm, en Celestino Corbacho, avui instal·lat a la capital degut a les seves responsabilitats i que ens consta que ha estat un magnífic amfitrió de tota la delegació.

No tots els aspectes d’aquest Congrés m’han agradat; s’ha passat de puntetes i s’ha anestesiat el debat sobre el finançament autonòmic. Jo personalment crec que s’hauria d’haver donat un pas endavant en aquest sentit…………………………………..

Bé, no ha estat possible. Això vol dir que tocarà en el nostre congres del PSC treballar aquests temes. Congrés que celebrarem els propers dies 18, 19 i 20 de juliol al Palau de Congressos de Barcelona. Però bé, aquest, com deia abans, és un altre Congrés, ja en parlaré en el seu moment.