ZAPATERO, LA OPCIÓ DE PROGRÉS PER CATALUNYA I PER ESPANYA

Vaig assistir al míting de diumenge passat al Vall d’Hebron i vaig tenir una bona sensació.

La militància que s’havia desplaçat de diferents parts d’arreu de Catalunya es mostrava il·lusionada i confiada amb els seus líders. La companya Carme Chacón, un cop més va saber afilar molt prim en el seu discurs, fent memòria dels avenços socials i democràtics que hem viscut a Catalunya i Espanya en els últims vint anys gràcies a les polítiques impulsades pels socialistes. Us emplaço a que entreu en la seva web i li feu arribar les vostre opinions, us he deixat l'enllaç.

A mi particularment Felipe en sorprèn en cada ocasió que tinc la oportunitat d’escoltar-ho. L’altra dia va realitzar un anàlisi de la situació política envers la campanya electoral amb respecte els nostres principals adversaris, el PP que sincerament em va sobtar gratament . Està demostrat que Felipe és un polític que amb el temps guanya... , i sembla aproximar-se més a la realitat, com si estigues més connectat amb els “imputs” socials i amb el que els ciutadans demanden als governants i la veritat és que és d’agrair.

El diumenge al míting tant el nostre Primer Secretari del partit, Josep Montilla com la Carme Chacón i el company Felipe González el nostre “talismà” en moltes ocasions, van realitzar un balanç entre la gestió al govern d’Aznar durant vuit anys i la que ha aconseguit Zapatero en gairebé quatre anys. I és que si ens posem a comparar les diferències són notables.

Entre l’herència que ens va deixar el PP al 2004 i el que hem avançat els socialistes amb Zapatero fins al 2007, es palpen les diferències a través de les mateixes dades que no enganyen i la percepció que té la ciutadania en termes generals.

Podem començar pel creixement econòmic (% PIB) que al 2004 amb el PP al poder es situava en el 2,9% i al 2007 amb Zapatero ha arribat al 3,8%. La Renda Mitja també ha augmentat amb els socialistes al govern, abans amb el PP estava en 19.270€ i al 2007 ha pujat fins a 23.308€. El Salari Mínim Interprofessional estava amb Aznar i Rajoy en 451€ i Zapatero i el seu equip han aconseguit pujar-ho fins als 600€.

Però allà on jo crec que veritablement s’ha notat el canvi d’orientació de la política econòmica del executiu de Zapatero, és sobretot en la Inversió en R+D+I que ha més, ha estat valorada molt positivament per altres mandataris a nivell europeu i internacional que ho han vist com una aposta del govern de Zapatero per fer d’’Espanya un país molt més competitiu, dins la nova era global.

I per no estendre’m massa, un apunt més que crec ens parla molt del model de societat que els socialistes estem defensant de cara al futur. Em refereixo al “paquet” d’ajuts que persegueixen millorar la conciliació de la vida familiar amb el treball. D’aquí l’aposta d’ampliació de drets i serveis com ara els permisos de paternitat, els ajuts per fill/a, la llei de dependència, la llei d’igualtat, els ajuts per l’habitatge per l’emancipació dels joves i l’ampliació de recursos i més serveis per a les polítiques socials en general i la millora de la sanitat pública,etc.

Sincerament penso que si els ciutadans i ciutadanes realitzant un exercici objectiu, si més no de contrast, els avenços i el model de país que els socialistes hem estat treballant durant aquests últims quatre anys, miren cap a un futur de progrés molt esperançador per les famílies i pel conjunt de la societat espanyola..

Òbviament Catalunya es beneficiarà i guanyarà pes polític i econòmic amb aquesta “altra forma de ser i de governar” que representa el projecte de José Luis Rodríguez Zapatero a Espanya i de la companya Carme Chacón a Catalunya .

ELS IL•LUMINATS D’EN RAJOY

Com si es tractés d’una nova ficció del món del cinema el partit popular ha presentat en societat al que serà número dos a la llista que encapçala Mariano Rajoy per les properes eleccions generals. Amb aquest nou fitxatge, l’ex-president d’Endesa, Manuel Pizarro, el PP fa una “crida” a l’anticatalanisme i a la catalanofòbia.

Moltes són les operacions que ens alerten d’aquesta fòbia cap a el model català. Cal recordar que Manuel Pizarro va tenir una actitud contrària a l’Opa de Gas Natural. Va ser Pizarro qui va dir allò de que “preferia deixar la seva empresa abans en mans alemanyes que no pas catalanes”. Com també hem de posar en relleu la responsabilitat de Pizarro en tant que President d’Endesa en aquells moments, a la gran apagada de Barcelona, deixant la ciutat a les fosques. Però encara se li recorda per uns fets esdevinguts en el passat, concretament per allò que la premsa va anomenar “la crema de la Catalunya central” en referència a una sèrie d’incendis ocorreguts a la comarca del Bages al 1998.

El PP amb aquesta mena de fitxatges està apostant pels poderosos que com Pizarro representen a qui ha fet negoci a partir de l’endeutament i del patiment de moltes famílies.

És imprescindible frenar aquest model econòmic que defensen els “neoconservadors” a Espanya i a Catalunya i que està sostingut per la dreta espanyo més radical i feixista de tots els temps.

Si el PP guanya les eleccions generals del proper 9 de març hi haurà “una gran apagada”.... .un retrocés en matèria de drets i llibertats i no perquè ho digui jo, ells mateixos ho estan dient a les tertúlies, als mitins, als mitjans on intenten confondre a la gent amb missatges catastrofistes amb l’objectiu de generar desconfiança.

Si el PP guanya les eleccions generals del proper 9 de març, tot el que hem començat a construir i ha millorar en polítiques socials s’estancarà o bé desapareixerà.

Els socialistes creiem en un model de país i de societat més avançat, socialment cohesionat, econòmicament més pròsper i sostenible i pensem que per sobre dels interessos partidistes estan els interessos generals, els que tenen a veure amb les persones, amb el benestar col·lectiu, i no amb l’ambició personal d’alguns polítics que el que volen es arribar al poder per repartir espais de d’aquest poder als seus amics.