UN BALANÇ...PER DEIXAR A L'OPOSICIÓ A LA BANQUETA

En la recta final d’aquest any 2007 toca fer balanç polític, però jo en aquesta ocasió no ho faré de la gestió dels governs tant aquí a Catalunya com a l’Estat, si no dels grups polítics que estan a la oposició i per això, agafaré un símil que m’agrada molt, el món de l’esport, i concretament del futbol.

Començaré pel PP que en aquesta temporada ha lluït la seva ignominiosa graella d’acòlits incondicionals de la pàtria que han jugat en diferents lligues, la nacional i l’estatal, defensant els valors d’una dreta cada cop més allunyada de la realitat social que esdevé al nostre país, les nostres ciutats i els nostres pobles. Ni la direcció de Catalunya, ni la del carrer Gènova ha estat a l’alçada del que la ciutadania ens ha traslladat a la classe política.

El PP ha utilitzat el joc més brut que es por fer en el terreny polític, ha gosat enganyar als ciutadans i ciutadanes, ha mentit i negat moltes coses que després s’ha demostrat que eren certes, o si més no, les havien dit i renegaven d’elles. Ha utilitzat el sentiment i la tristesa de la gent per treure’n profit electoral, aixecant a crits de manifestació a ciutadans i ciutadanes en contra d’un govern i d’un dirigent polític, manipulant la informació sense ajustar-se a la veritat i a la justícia i provocant la fractura social entre uns i altres, suposadament entre ells i els altres, els que no pensem com ells.

Però el pitjor que se’ls hi pot retreure és com han realitzat ofertes electorals en camps com les pensions o les polítiques socials que ja sabem tots com acaben quan governen, en fum que s’esvaeix... en aquestes darreres setmanes, tot just quan ha començat la carrera electoral per les properes eleccions generals. Per no parlar dels “batibulls” al Tribunal Constitucional, al Tribunal Suprem i/o a les diferents càmeres al Congrés dels Diputats i al Senat. El PP s’ha saltat totes les regles de l’ètica política, de la diplomàcia i del respecte per les nostres institucions, sense cap mena de prejudici, ni escrúpol. Un dels desitjos que li demanaré als Reis d’Orient és que els hi portin el carbó de més baixa qualitat, no es mereixen res més que això i esperem que l’any 2008 al menys es comportin democràticament, encara que això serà ben difícil en el marc d’unes eleccions que es presenten molt disputades.

Respecte a CIU, què us he de dir?. Sembla mentida que un partit que ha estat 23 anys al govern de Catalunya hagi prestat tant poc servei al país com el que han demostrar els seus dirigents durant aquesta legislatura. Primer van tenir la discòrdia de l’Estatut, buscant la foto dels grans negociadors a Madrid, en lloc de treballar lligams amb la classe política catalana i amb el Govern per fer-nos més forts en les nostres reivindicacions. Després, amagant una crisi oberta a CIU com mai s’havia vist en aquesta formació, que òbviament va generar molta confusió entre les seves bases i el seu electorat i que encara ara va cuejant.

CIU també ens va sorprendre amb un estil clarament oportunista i deslleial quan vam patir la cisis de les obres de l’AVE a Barcelona, fent ús d’un partidisme i d’un voler aprofitar-se dels problemes de les rodalies quan tothom sabia que molts d’aquests problemes, venen heretats de la seva etapa de gestió al Govern de la Generalitat en temps de Pujol.

A continuació varem assistir a l’anomenada “refundació” del catalanisme que al final ha quedat en via morta en vers d’un sobiranisme encara més obsolet que d’independentisme d’ERC. Tot un capítol de versions contraposades que algun dia d’aquest s’haurà demanar un anàlisis des del punt de vista psicològic, doncs no se m’acudeix cap altra formula per entendre cap on van aquests criteris politics.

I el pitjor ha estat el vergonyós joc polític que en els últims mesos CIU ha protagonitzat conjuntament amb el PP i en ocasions, com en la sessió dels pressupostos de l’Estat pel 2008 al Senat també amb ERC.

Estic segur que els dirigents de CIU també rebran el seu merescut carbó dels Reis d’Orient.

Si fos per mi, aquests equips no jugarien la següent temporada, però jo no dicto pas les regles del joc, en tot cas, són els ciutadans i ciutadanes amb el seu dret d’expressar la seva voluntat els que poden “amonestar” aquest joc brut i poc polític d’aquests partits que fan de tot menys el que la gent espera d’ells.

Tots a la banqueta.!!

I per acabar, l’any dir-vos que la reflexió no és incompatible amb el desig i per això ...................a tots i a totes que tingueu Bones Festes i una Bona entrada d’Any 2008.

Al gener molt més.