LA GOVERNABILITAT A EUSKADI

Es confirmarà, ben aviat un canvi polític històric a Euskadi, i per primera vegada des que regeix l’Estatut, el govern basc, tindrà un president socialista.

És absolutament legítim que el company Patxi López a la seva investidura com a lehendakari es recolzi en els seus propis vots del PSE i també en els vots del PP, per poder sumar els 38 escons, just per aconseguir la majoria al parlament Basc i poder formar Govern, que significarà el canvi i un nou model d’entendre la política al país Basc.

Però és ben cert que sembla un acord “cosit” amb pinces, un pacte una mica esbojarrat, no només des del punt aritmètic, sinó també de l’ideològic. Ja que tots coneixem la nefasta política del PP al país Basc, interposant sempre el seu interès partidista, per damunt de la majoria de la societat basca, la clara utilització que han fet del terrorisme i de les malaurades víctimes i dels seus familiars, són un exemple de la seva política .

Personalment dubto que sigui positiu a llarg termini compartir les nostres polítiques amb les del PP, desitjo que aquest fet, sigui un acord només d’investidura. Accepten a canvi la proposta del PP a la presidència del parlament, a una candidata, Arantza Quiroga incapaç d’expressar-se en eusquera. Segurament, aquesta no és la millor forma d’inici de la legislatura, ni tampoc, expressa una voluntat del PP de reconeixement de la realitat Basca, i les seves institucions, però, esperem que el document que avui es signarà “ BASES PEL CANVI DEMOCRÀTIC”, sigui un autèntic compromís del PP amb tota la societat, i voluntat real per facilitar aquet canvi democràtic, tan necessari.-

De cara al futur i per la governabilitat d’Euskadi, la possible suma d’un front constitucionalista ha de servir per fer reflexionar al PNB i sobre tot a la seva actual direcció, ja que s’han cregut que l’única representativitat d’Euskadi, només la tenen els nacionalistes. Bé, això, pel PSC no ens és gens desconegut, ja que hem viscut durant molt de temps amb aquest concepte similar que CIU tenia de Catalunya.

Per tant, crec que la governabilitat d’Euskadi no pot estar únicament en mans dels acords amb la dreta més dura i que representa l’espanyolisme més excloent tal com ha vingut representant el PP.

No obstant, seria un gravíssim error cenyir a l’aritmètica l’alternança que es viurà al parlament basc de la mà del company Patxi López, ja que sobre les seves espatlles pesarà la responsabilitat de governar el País Basc, un territori encara castigat pel terrorisme i les seves seqüeles i que, també pateix la severa crisi econòmica general.

Per tant, estic ben segur que el futur lehendakari sabrà buscar les polítiques transversals més adients en cada moment i per descomptat evitar la fractura social que pretén el PP entre constitucionalistes i nacionalistes.

És clar, per tot això també haurem de tenir present l’evolució del PNB davant la pèrdua del poder institucional i si això els farà prendre les reflexions més correctes i abandonar aquest sobiranisme més radical. I no podem, tampoc, oblidar els més de cent mil vots en blanc que, per descomptat, representen a una part important de la societat basca.

Però als socialistes ens agraden els reptes i serem capaços de convèncer a la resta dels grups parlamentaris que tots hem de sumar els esforços necessaris per la governabilitat.

Per tant, i és per això que el company Patxi López serà en un futur immediat, un magnífic lehendakari.-

L'ACTUACIÓ A CAN TRABAL

El passat 17 de novembre, un titular del diari “El Periódico de Catalunya”, publicava el següent :

“UN PLAN URBANÍSTICO DE L’HOSPITALET SUPRIMIRÁ SU ÚLTIMA ZONA AGRÍCOLA“

PERE SEGÚN I COLL

Regidor Districte II

Crec que és una desafortundada notícia, i m'atreveixo a dir que, també, mal intencionada i molt explisiva que espanta a qualsevol ciutadà que estimi i se senti compromès amb la seva ciutat.

La notícia recull les opinions d’una plataforma creada al respecte a la que s’han adherit diferents entitats representatives de la ciutat: Asociación de Vecinos de Bellvitge, Federación de las Asociaciones de Vecinos de L’Hospitalet, l’ entitat ecologista “La Saboga” i els grups polítics de ERC i EUiA (aquests en l’actualitat socis del Govern Municipal), posant en evidència la disconformitat respecte de l’actuació municipal a Can Trabal.

Aquesta plataforma ha editat un manifest que pretén exposar la necessitat de preservar, conservar i defensar de forma íntegra la zona agrícola de l’Hospitalet, en un espai, segons els signants, singular en l’àmbit del terme municipal per les seves característiques patrimonials, històriques, ecològiques i naturals.

L‘ecologia, la sostenibilitat, el patrimoni ciutadà, el civisme, la convivència, són evidentment valors progressistes i que, per descomptat, el socialisme té molt presents, no només en tots els documents, i manifestos polítics, sinó que, es manifesta en totes les actuacions institucionals, arreu on es governa, en els municipis més grans de Catalunya, la Diputació i la Generalitat de Catalunya.

Per tant, jo crec que en qüestions tant serioses no es pot afegir la demagògia, tant com s’exposa a través de l’indicat manifest on la plataforma defineix incorrectament la realitat de la zona indicada.

Tampoc crec que sigui adequat, ni correcte, que els socis del nostre govern municipal, qüestionin aquesta magnífica proposta d’actuació municipal, això és una contradicció política que evidentment no em toca analitzar ja que parlem d’una altra formació política que, des de sempre a mi m’ha merescut tot el respecte, però sí que evidencia en el seu posicionament actual molt poc sentit de govern i una forta contradicció interna.

Segurament, per aquestes raons i també de moltes altres, desitjo fer algunes reflexions a favor de l’actuació del Govern Municipal a Can Trabal:

Avui la transformació urbanística de la nostra ciutat és referent arreu de Catalunya, i jo crec molt sincerament que això ha permès a tots els ciutadans i ciutadanes millorar la seva qualitat de vida.

La zona de la Masia de Can Trabal té una extensió de 43 hectàrees, zona molt propera al riu Llobregat, uns terrenys que antigament es denominaven la Marina i que ja fa molt anys els pocs pagesos en la seva majoria varen vendre els seus camps a diferents propietaris i els que hi queden mantenen el territori en absoluta degradació.

A l’actualitat hi ha una zona verda de 18 hectàrees que correspon a una sèrie de finques de titularitat privada. Hi ha horts i descampats sense ordre ni concert i que fan una profunda barrera del riu Llobregat a la nostra ciutat. No es tracta doncs del darrer racó verge de la ciutat, referent de l’ecologia i la sostenibilitat, tal com s’està publicant per part de la plataforma i alguns partits polítics (CIU i PP) sinó que realment avui es tracta només d’una zona absolutament degradada.

El fet que les finques siguin de titularitat privada fa que amb llicències en precari, degut a una sentència del tribunal suprem, en algun cas concret, però que els propietaris podrien vendre la terra per a la construcció d’aparcaments (com el que ara ja hi és), dipòsit de containers o un minigolf, en un únic benefici privat.

Hi ha una zona industrial
Hi ha la deixalleria
Hi ha un aparcament de camions.
Hi ha la substació de transformació elèctrica FECSA.
Hi ha una zona de protecció d’infraestructures, (on s’estan fent les obres del metro L-1)

L’actuació de CAN TRABAL NO VA CONTRA NINGÚ, SINÓ A FAVOR DE TOTA LA CIUTAT, I QUE NO ÉS NOMÉS UNA ACTUACIÓ PUNTUAL I ARBITRÀRIA, sinó que s’emmarca dins de la reforma i reordenació de tot l’espai molt més ampli, juntament lligat amb la futura construcció del complex Biopol, el cobriment de la segona fase de la Gran Via i el desplaçament de la Ronda Litoral uns 100 metres. És a dir, es tracta d’un GRAN PROJECTE DE CIUTAT.

Un dels grans objectius de l’actuació és rescatar de la titularitat privada els terrenys per a RETORNAR-LOS a la titularitat pública per tal de que que en gaudeixin tots els ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet de forma GRATUÏTA.

Aquesta proposta de planificació que actualment està en fase primerenca, una vegada aprovada, i en un termini de 2 anys tindríem un parc de 21,8 hectàrees acabat, i la resta del planejament urbanístic s’acabaria més tard, és a dir, es prioritza en primer lloc, l’interès general de la ciutat, per damunt del privat, encara que aquest aporti el finançament del projecte.


Es pretén transformar tota la zona verda en un immens parc de 21,8 hectàrees (ja que es guanya la zona de protecció de les obres del metro.). En l’actualitat es compta amb 18 hectàrees de zona verda, per la qual cosa amb el projecte es guanyen gairebé 4 hectàrees de parc que es convertirà en el PULMÓ de la ciutat de L’Hospitalet i en un referent de la sostenibilitat arreu de Catalunya .

El parc tindria un disseny sostenible on es farien itineraris per a que la gent pugui fer esport, passejar, passar el dia, en una magnífica zona amb un llac i picnic.

Les actuals 3 masies seran rehabilitades i recuperades per a la ciutat com a edificis municipals (quedaria pendent de determinar el seu ús ciutadà) on la participació dels ciutadans definiria l’ús en concret i es recordaria la història agrària de l’antiga Marina, amb espai per horts, recuperació dels canals de rec i la vessant agrícola.

La proposta recupera en bona part l’antiga reivindicació d’acostar la ciutat al riu, tots recordem, sobre tot els de la meva generació, ben segur que encara més, que a la nostra infantesa, el riu no ens era estrany , els canyissos i les excursions són records de moments entranyables, que en un futur proper tornaran gràcies al que preveu aquesta actuació.

En definitiva, de nou la nostra ciutat es reconcilia amb el riu, la ciutat i el riu Llobregat s’agermanen com anys ençà.

Tot el projecte s’autofinancia igual que d’altres projectes , referents de la transformació de la nostra ciutat; tal com ha de ser en una ciutat moderna i dinàmica, a partir de la construcció dels blocs d’oficines, d’un hotel, dels concessionaris i d’ equipaments diversos.

La necessitat de dotar d’eines de desenvolupament a aquesta zona, integrada ben a prop del complex Biopol, un complex que comporta l’assentament de laboratoris i empreses privades dins l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit de la medicina, amb la qual cosa s’aporten llocs de treball, a part de les noves tecnologies de R+D+i.

L’hotel també és necessari per donar cobertura a la zona, així com l’activitat comercial dels concessionaris que a més a més poden garantir que la zona tingui vida les 24 h al dia sense que esdevingui un lloc aïllat i/o marginal i per tant sense seguretat per als ciutadans, i sense vida ciutadana. Per tant, la conclusió és ben senzilla . S’edifiquen immobles, creixement econòmic i empreses lligades al sector sanitari i la biotecnologia.


Per acabar les reflexions, la proposta s’ha de convertir breument en un projecte participatiu i de consens, per tots els ciutadans, on la demagògia no hi té cabuda i amb perspectiva de futur, que els nostres fills i néts puguin gaudir de la sostenibilitat, l’ecologia i d’un bon futur laboral , i també al igual que ho varem fer nosaltres, els de la generació del 51, CONÈIXER EL RIU COM UN ESPAI CIUTADÀ en un entorn amable - AIXÒ ÉS EL QUE VOLEM- i això és possible amb l’actuació que el govern de la ciutat preveu per l’entorn de la masia de Can Trabal.-

11è CONGRÉS DE FEDERACIÓ, "CONTINUEM AVANÇANT"

El passat dissabte dia 4 d’octubre es va celebrar a la Farga, sota el lema “Continuem Avançant”, 11è Congrés de la Federació VII de l’Hospitalet, on van ser nomenats 1ª Secretària dels socialistes de l’Hospitalet, l’Alcaldessa de la ciutat, Núria Marin, i com a president del partit en Celestino Corbacho, actual -Ministro de Trabajo e Inmigración.-

En primer lloc, em complau donar la meva més sincera enhorabona a la nova Comissió Executiva i als diferents òrgans de direcció escollits a l’11è Congrés. Estic ben segur de la il·lusió i l’orgull, així com del compromís, de tots els companys que formant part del nou projecte liderat per la 1ª Secretària, Núria Marin.

Han estat aquests darrers quatre anys molt intensos sobretot a nivell de política en general. Quasi a tot arreu, el nostre partit, el PSC, ha guanyat les eleccions autonòmiques, municipals i generals, i per descomptat a la Federació de l’Hospitalet els resultats electorals s’han mantingut amb excel·lència.

Crec que la conclusió és ben fàcil; en Celestino Corbacho, ha “brodat” la gestió política de tota la seva trajectòria, però especialment a l’anterior legislatura, amb matrícula d’honor. Però, cal dir tanmateix que els esdeveniments han estat cabdals, derivats en clau sobretot de les eleccions generals, on es va obtenir un magnífic resultat a Catalunya, amb 25 Diputats.

Això ha permès que per primera vegada a la història de la Federació VII s’obtingui un Diputat a Madrid. Però més enllà encara, suposo que degut també al magnífic resultat que he esmentat, el President del Govern, en José Luis Rodríguez Zapatero, nomena Ministre el primer secretari i Alcalde de la ciutat en aquell moment, en Celestino Corbacho.

Per tant, es configura un nou cartipàs municipal, on per primera vegada una dona ocupa la responsabilitat d’Alcaldessa de la ciutat, i tanmateix a partir de l’esmentat 11è Congrés, també com a 1ª secretària de la Federació.

Llògicament, l’informe polític és aprovat per unanimitat, no podia ser d’altra manera, val a dir que aquesta unanimitat s’ha de considerar com un reconeixement del magnífic lideratge del primer secretari , més enllà de la pròpia legislatura.

Sincerament, crec que aquest XIè Congrés de l’Hospitalet , ha tancat un magnífic recorregut que es va iniciar fa catorze anys en el VII Congrés de Federació del març de 1994, on en Celestino Corbacho va ser nomenat primer secretari de la Federació VII, i es va començar a dissenyar un nou projecte polític ple d’esperança, i així s’ha demostrat en el decurs d’aquets anys.-

A nivell personal la veritat és que m’agrada comentar i reflexionar envers l’esmentat Congrés de Federació del 94, recordant-lo amb profund respecte , ja que vaig tenir l’oportunitat i l’honor de formar part de l’equip que va acompanyar el primer secretari en el seu projecte inicial ocupant la responsabilitat a la Secretaria de Política Sectorial.

Molt lluny queden aquells inicis, però considero que el camí recorregut ha estat molt important i intens; veritablement s’ha de dir amb tota claredat, que aquell encert polític, és el que ha permès que avui es pugui dur a terme aquest magnífic relleu tant en les responsabilitats orgàniques com en les institucionals.

Però no sempre ha estat la nostra Federació tan plena d’estabilitat política necessària, alguns moments de tensió i contradicció s’han produït en un passat no molt llunyà. Avui, és bo recordar-ho des de la reflexió i des de la pròpia memòria política. Afortunadament, en el present, es ben cert que tothom ha subscrit el nou projecte i el nou lideratge sorgits de l’ XI CONGRÉS.

Personalment, i de molt bon grat, subscric amb profunda coherència, respecte i compromís l’oportunitat de seguir col·laborant on calgui i continuar apostant per aquest projecte que des de la continuïtat obrirà aquest futur ple de reptes i estic ben segur que serà molt “engrescador”.

Així doncs, endavant que encara “continuem avançant”.............. cada vegada més i més….......................





PERE SEGÚN
REGIDOR DISTRICTE II (Collblanc-la Torrassa)

A PROPÒSIT DE L’11è CONGRÉS DEL PSC: COMENTARIS

Amb la clausura de l’11è Congrés del PSC s’acaba una llarga tanda de celebracions congressuals dels diferents partits.

Sobretot, en el nostre Congrés, hem sabut posar amb valor l’alta cohesió de la nostra organització i reafirmar el lideratge del primer Secretari, José Montilla, President de la Generalitat.

Hem tingut present prioritàriament els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans; s’ha remarcat clarament la nostra concepció territorial de l’estat i l’aposta decidida pel federalisme, encara que això comporti, si cal, la reforma de la Constitució i sobretot la clara exigència del compliment de l’estatut com a Llei Orgànica que pertany al bloc constitucional.

“La Catalunya que sap on va”, precisament sap on va, perquè el PSC ha sabut definir les polítiques a seguir .

Doncs vaig, en primer lloc, a la part més organitzativa de l’11è Congrés, l’elecció dels 41 membres de la CEN, dels quals 9 són Alcaldes; això expressa la representació territorial i que, com no podia ser d’una altra manera, defineix un continuat suport al municipalisme.

L’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu surt reforçat dins de l’organització en la seva elecció com a Secretari de Política Municipal, en el meu anterior article alguna referència hi feia i ha estat encertada. També s’incorpora l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ocupava en l’anterior legislatura la vicepresidència de la Mesa del Consell Nacional; segurament, aquesta responsabilitat permet el camí d’aprenentatge per ocupar una responsabilitat en la CEN. Per tant, seria bo, i aquí torno a fer una previsió, que en el moment que es constitueixi el Consell Nacional, la responsabilitat de la vicepresidència de la mesa recaigués en algun/a representant de la Federació de l’Hospitalet, evidentment em refereixo a l’Alcaldessa de la ciutat, Núria Marin.

La continuïtat d’en Josep Maria Sala i la seva ampliació de competències amb la incorporació de les responsabilitats de Ciutadania amb les de Formació, ha estat molt encertada, la seva
nova tasca serà cabdal en el futur vot dels nouvinguts.

S’ha encarregat a Raimon Obiols l’organització, dinamització i execució d’una conferència oberta a col·lectius aliens al partit, un possible recull d’opinions, debats, en definitiva, un laboratori d’idees per definir marc futur del catalanisme social.

Tres dècades després de ser un referent essencial en la fundació del PSC, el catedràtic de Dret i vicepresident del Senat, en Isidre Molas, ha estat escollit President del PSC; em sembla un gest i un important reconeixement a un gran líder històric.

Jo crec que, en línies generals, ha estat escollida una executiva molt sòlida que respon a la pluralitat del partit, amb gent nova i amb una forta implantació territorial, un Congrés al que han assistit 1229 delegats, del quals 431 han estat dones i 798 homes.

M’ha semblat també molt interessant la resolució d’una declaració de principis que crec que és un document que defineix clarament el projecte socialista amb forts continguts ideològics, una resolució compromesa i clara i que permet que s’identifiquin amb nosaltres tots els ciutadans que volen ajudar a construir una societat millor.

Continuant amb els estatuts, m’ha agradat molt que es recuperi de nou el concepte de militant (en substitució de la d’afiliat) i que continuem amb el simpatitzant i que el conjunt dels mateixos siguin tots els afiliats. Hem donat un pas endavant en la proposta, encara que sigui només com a prova del vot electrònic; però s’haurà d’esperar un temps per veure la seva autèntica viabilitat.

A nivell de l’Hospitalet, vull destacar el treball desenvolupat per David Pérez, Diputat del Parlament, que ha presidit la comissió d’estatuts; també felicitar a les companyes Silvia i Rocío, que exerciran responsabilitats a nivell nacional a les comissions de control financer i registre d’interessos.


També vull destacar que a aquest Congrés, el nostre primer Secretari, Celestino Corbacho, en la seva qualitat de Ministro de Trabajo e Inmigración, quasi s’ha vist obligat ha improvisar un autèntic consultori per despatxar temes relacionats amb les seves pròpies competències, crec que ha estat el líder mes sol·licitat de tots els assistents del Palau de Congressos.


Menció apart mereix la intervenció en la clausura del Congrés del primer Secretari, en José Montilla: ha estat un discurs ple de matisos, però brillant, clar i concís. Ha recordat d’una forma molt explícita que la prioritat del PSC és la defensa dels interessos de Catalunya, que el PSC som un partit amb veu pròpia i autònoma de identitat nacional.

També ha fet alguna referència molt subtil a les darreres declaracions d’alguns dirigents de CIU, fent-li referència a que lliçons de català, les que calgui, però deixant-li ben clar que lliçons de catalanisme, cap ni una.

Ha quedat palesa a la seva intervenció la ferma voluntat de liderar la centralitat del catalanisme social i la defensa d’una Espanya plural i que aquesta és una responsabilitat irrenunciable de tothom, en referència a la intervenció del president José Luis Rodríguez Zapatero; tanmateix, el propi Zapatero en la mencionada intervenció proclamava el destí del PSOE i PSC de “toda la vida juntos”, jo m’atreveixo a declarar junts sempre, però no barrejats...

I per acabar en quedo en la següent frase d’en Jose Montilla “els socialistes t’estimen bé (en referència a Jose Luis Rodríguez Zapatero), però encara estimen més a Catalunya”

A TOMB DE L´11 CONGRÉS DEL PSC:

S´apropa el cap de setmana... al Palau de Congressos de Catalunya tot estarà al seu lloc, previst i a punt perquè el PSC celebri el seu 11è Congrés, amb el lema “LA CATALUNYA QUE SAP ON VA”. Divendres, dissabte i diumenge seran dies molt intensos per al socialisme català.

Com a preàmbul d´aquest esdeveniment, totes les federacions del PSC s´han posat en marxa; a la nostra federació de l´Hospitalet aquest dijous dia 17 s´ ha convocat a tots els delegats i delegades, conjuntament amb l´executiva de la CEF, per acabar de perfilar les darreres qüestions: comissions de treball, horaris, invitacions…L´Agrupació Sud ens varem avançar i la setmana passada, també dijous, la CEA va convocar a tots els delegats escollits perl ´Agrupació, conjuntament amb el convidats, per fer una explicació detallada del funcionament del Congres del PSC. Prèviament, la CEA ja havia tramitat un gran nombre d´esmenes que van ser fruit d´un intens treball dels militants en les comissions que es van constituir per debatre i millorar la ponència marc.

La participació en un Congrés del PSC, almenys per a mi, és un fet molt important i transcendent. Per tant, vull fer un breu recordatori, a títol personal, dels anteriors Congressos, fins arribar avui a aquest 11è Congrés, amb una situació del PSC immillorable i com a millor referent a tota Catalunya, amb la continuïtat d´un President de la Generalitat, en José Montilla.L´any 90 a Girona es va celebrar el 6è Congres del PSC, al qual vaig assistir com a convidat, va ser el primer Congrés al que assistia i això permet viure la política en directe. En el mateix es va incloure, ja en la ponència marc, el tema del federalisme, la necessitat de l´enfortiment de la democràcia, el municipalisme i també es va començar a debatre quin model de partit volíem.Més endavant, el novembre de l´any 93, es va celebrar el 7è Congrés a Sitges.

A l´Hospitalet ens trobàvem en aquell moment en una forta crisi institucional i política. Vaig assistir, de nou com a convidat; vaig tenir l´oportunitat de compartir l´experiència d´aquells dies de Congrés amb un excel•lent grup de companys de l´Agrupació, en Pepe Torres, l´Àngel García, en Roc Según, en Carles Sala i en Ramon Trullols, el qual va estar col•laborant amb el Servei d´organització. A pesar de tot vam poder seguir tots els esdeveniments que van ser molts i sobtosos

A Sitges es va donar un gir decisiu, crec que es va produir un abans i un després, un nou model organitzatiu i, sobretot, un reconeixement real de la representativitat del partit i del territori; els municipis estaven representats, en la majoria dels casos, pels seus alcaldes. Als “capitans” aleshores se´ls va nomenar, els autèntics referents del municipalisme, van ser capaços de “posar les coses al seu lloc”. Bé, això ja és història, però recordo que en aquell Congrés tots els delegats van fer veritables esforços perquè el partit sortís enfortit i la direcció, que va ser compartida, fos capaç de tirar endavant el projecte socialista a Catalunya.El 8è Congrés es va celebrar el juny del 96.

Les coses havien canviat ja molt; el municipalisme començava a ser la corrent majoritària dins del PSC i sobretot a l´Hospitalet hi havia un nou projecte polític encapçalat pel Celestino Corbacho, que era l´Alcalde de la ciutat i primer Secretari de la Federació. El 8è Congrés es va celebrar a la nostra ciutat, a la Farga i en va ser en aquell Congrés que en Celestino Corbacho es va consolidar com a líder polític a la ciutat i va començar a ser un clar referent de tot el PSC. A nivell personal, vaig viure molt intensament el Congrés; evidentment, vaig ser per primera vegada escollit com a delegat, fruit de les meves responsabilitats com a Secretari d´Organització de l´Agrupació Sud. A més, vaig tenir la responsabilitat d´estar a la taula de credencials del Congrés i vaig ser el cap de la delegació de l´Agrupació Sud (i prèviament vaig tenir la complicació política que sempre representa haver de fer una proposta de delegació a la comissió executiva, però crec que es va presentar una delegació que va ser el més representativa de la pròpia Agrupació).

Altrament, la Federació de l´Hospitalet i la pròpia Agrupació varem ser responsables de l´organització del mateix, ja que la Farga està ubicada al propi territori de l´Agrupació. Companys com en Josep Maria García Mompel, avui primer Secretari de l´Agrupació, va estar de delegat, així com també algunes dones que avui continuen tenint un pes específic en la nostra Agrupació: Maria Freiria, Maite Revilla, Begoña Iñurria. La presidència del 8è Congrés va recaure en l´Alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho.

La ubicació de la Delegació a la Farga, precisament per raó de territorialitat, ens va atorgar una posició privilegiada, les primeres files del Congrés de l´AUDITORI DE LA FARGA, zones, tant en els plenaris com els discursos d´obertura i clausura, reservades per als líders del nostre partit. Jo recordo de bon grat l´oportunitat que vaig tenir de conversar i compartir la proximitat amb en Felipe González i d´altres líders.El 8è Congrés a l´Hospitalet va ser la consolidació del municipalisme al socialisme català i crec que es va començar a dissenyar els camins perquè el PSC es convertís en el gran partit que avui és.

L´any 2000 es celebrà el 9è Congrés, per primera vegada al Palau de Congressos de Catalunya, amb el lema “PREPARATS PER GUANYAR EL FUTUR”. En Pasqual Maragall va ser escollit per a exercir la presidència del partit i en José Montilla la primera Secretaria. I sobretot, com a dada jo crec que molt important, el primer Secretari i Alcalde de l´Hospitalet va ocupar a nivell nacional la Secretaria de Política Municipal, situant-se a l´élite dels líders del PSC de Catalunya.El 10e Congrés del PSC es va tornar a celebrar, com ja és habitual al Palau de Congressos de Catalunya, sota el lema “PER LA JUSTÍCIA SOCIAL, PER CATALUNYA”; estem ja a l´any 2004. Anys de recuperació del poder institucional a la Generalitat i de l´Estatut de Catalunya, en el 9è i 10è Congrés nous líders s´encarreguen de la direcció del PSC; em refereixo a Miquel Iceta, Daniel Fernández, Pepe Zaragoza, evidents referents del socialisme als territoris.

Ara ens trobem a les portes de la celebració de l´11è Congrés; jo crec que és el Congrés que ha de consolidar el projecte del PSC, encapçalat per José Montilla. Un Congrés que jo preveig, a nivell personal, que hauria de tenir una forta dosi de renovació en els membres de l´executiva que s´esculli, però la cúpula de direcció s´hauria de mantenir. El nostre primer Secretari i Ministro de Trabajo e Inmigración, en la seva qualitat de Ministre, és membre nat de la comissió executiva nacional. El dubte està en qui serà l´escollit per ocupar la seva vacant a la Secretaria de Política Municipal? Encara que parli a nivell personal, no m´aventuro a dir qui crec que hauria de ser el substitut .......................................queda en el meu pensament, però ben segur que encertaré. Cap la possibilitat també que els alcaldes de les capitals de Catalunya hagin de tenir representació en aquesta executiva, almenys és el que s´està parlant aquests darrers dies.

També seria correcta que la nostra ciutat, , com a segona ciutat de Catalunya, hauria d´estar representada en aquesta comissió executiva que s´escollirà a l´11è Congrés, en la persona de la nostra alcaldessa, Nuria Marín. Opino, també, que políticament seria el més adequat que líders històrics que han tingut des de fa molts anys molta representació política al PSC, en aquest cas m´estic referint a Josep Maria Sala, la renovació no l´ha d´afectar, sinó que en aquesta nova direcció ha de continuar tenint un paper cabdal, no només per la seva dedicació exemplar a la política, sinó, sobretot, pel seu gran coneixement del partit; crec que s´ha convertit en un referent de tota la militància del PSC.L´Agrupació Sud de l´Hospitalet, que encapçala Josep Maria García Mompel, presenta en aquest Congrés una molt bona delegació, una delegació que, evidentment, el primer Secretari ha fet en funció de les valoracions polítiques adients, i com en tots els casos en què s´escullen persones, mai tots els noms són del grat de tothom, però aquesta és la llista que representa l´Agrupació i, per tant, és la millor llista Com sempre, l´Agrupació ha estat hàbil i la delegació de 25 delegats s´ha convertit en 29 delegats, ja que 2 membres nats del Congrés, que són els consellers nacionals, el José Antonio Alcaide i jo mateix no hem ocupat plaça de delegats, cosa que ha permès la incorporació d´altres companys de l´Agrupació. I també Mercè Perea, que ha estat delegada per la sectorial de Justícia i Sònia Fernández, que ha estat delegada per la sectorial d´Educació.

Això fa que, una vegada més, la nostra Agrupació tingui la màxima representació quantitativa al Congrés. Això reflecteix la bona feina de la comissió executiva i del primer Secretari, en Josep Maria García Mompel.Cal dir, per acabar, que aquesta delegació està encapçalada, com a cap de delegació, pel Secretari d´Organització, Rafael Gómez Viñas.

A més dels delegats, un bon nombre de convidats de la nostra Agrupació assistiran al Congrés.“Serà un Congrés que parlarà de problemes reals de la gent”, aquesta frase d´en Miquel Iceta, Vicesecretari del PSC, defineix molt clarament que serà un Congrés per treballar amb la ciutadania amb un projecte clar, sòlid i coherent, deixant palès que Catalunya sap cap a on va. I sap cap a on va, amb prosperitat econòmica, igualtat d´oportunitats, creixement del país i, sobretot, un projecte nacional basat en el desenvolupament de l´Estatut com a eix de la transformació federal d´Espanya.Estem tots molt il•lusionats amb la celebració d´aquest Congrés, per tant, aquest cap de setmana, amb responsabilitat i coherència, tots farem els debats pertinents per a que el projecte del PSC continuï sent la referència arreu de Catalunya.

ACTE CELEBRACIÓ 30è ANIVERSARI DEL PSC

El passat dissabte dia 12 de juliol el PSC va commemorar el seu 30è aniversari amb un emotiu acte celebrat a l’Auditori Nacional, a la sala “Oriol Martorell” (precisament sala que rep el nom d’un emblemàtic músic intel·lectual, històric militant i Diputat del nostre partit, que va ser l’amic Oriol Martorell).

En dates passades el PSC també va fer un reconeixement de caire més individual i personalitzat a tots els seus militants que feia 30 anys que militaven al PSC, o sigui des de la seva fundació. En aquest acte inicial, es va polemitzar sobre el tema que en Pasqual Maragall no fos convidat , o si, pel contrari, hauria d’haver estat convidat. Jo no vull entrar en aquest tema…

El dissabte jo crec que va ser una retrobada de l’ex president del partit PSC i de la Generalitat en el seu ex partit. Per primera vegada, va acudir a un acte del PSC des de que va deixar la seva militància al PSC; podríem dir que en Pasqual Maragall es reconcilià amb el PSC en aquesta celebració de la seva fundació.

En primer lloc, vull destacar unes sinceres i emotives paraules de l’actual primer Secretari i President de la Generalitat, José Montilla, fent referència a l’ex president “Pasqual, amb carnet o sense, aquest serà sempre el teu partit i nosaltres els teus amics”. I va continuar comentant “ha encarnat la millor força i l’ambició del socialisme català: generant la il·lusió necessària perquè fos assumida pel conjunt del país”.

Com sempre el Pepe Montilla, el nostre primer Secretari, ha estat a l’alçada de les circumstàncies, el que el dignifica com a un gran home d’estat i millor polític.

Bé, parlant d’en Pasqual, aquest ens va “delectar” amb algunes “maragallades”, algunes de les quals van tenir un fort aplaudiment i també algun xiulet, i d’altres van provocar el mutisme de l’auditori. De totes maneres, jo crec que no va dir res que no sabéssim i que ell en anteriors intervencions havia ja expressat: les primàries per l’elecció del candidat a la Generalitat, sobredimensionar el paper de la plataforma “Ciutadans pel Canvi”, la defensa d’un gran model socialdemòcrata de partit europeu i el típic recordatori del grup parlamentari del PSC al Congreso de los Diputados. La seva sempre ha estat una visió molt global de la política i, d’altra banda, jo també crec que no expressa res que estigui en contradicció amb els principis més essencials del nostre partit.

Respecte el grup parlamentari del PSC al Congreso, jo sóc de l’opinió que s’ha d’esperar el moment que calgui per constituir-lo. De fet, el document de protocol signat entre PSC i PSOE ja contempla aquesta possibilitat. Per tant, recullo les paraules del Secretari d’Organització del partit, en Pepe Zaragoza “el grup propi el farem quan considerem que convé”.

Aquesta commemoració ha estat perfectament organitzada, amb moments de grata nostàlgia i bons records respecte els líders històrics del nostre partit, sobretot els que avui ja no es troben entre nosaltres. Molt emotiva va estar la projecció del vídeo en que es recordava aquests dirigents històrics i que es va simbolitzar molt bé a l’escenari, amb la ubicació d’una butaca blanca buida i per la posterior ofrena d’un ram de flors. Com he dit, detalls molt emotius i molt ben cuidats.

Es va convidar en diferents tandes als diferents líders històrics que havien participat en les diferents èpoques d’aquests 30 anys d’història. Crec que hi van estar presents tots els que havien d’estar…A part dels que, com ja he dit abans, ja no es troben entre nosaltres.

Em ve de gust comentar alguns trets de diferents intervencions que es van produir al llarg de la celebració de l’acte; en Raimon Obiols, al que feia força temps que no sentia en una intervenció al PSC, va estar brillant, històric i amb una perspectiva clara del que representa el futur del PSC. Va fer la reflexió del PSC com un partit federal, però em va agradar la seva definició i reflexió que el PSC també és un partit “federador”, en el seu propi entorn i, com no, amb les persones i els territoris.

Manuela de Madre, com sempre, va donar aquest toc de proximitat, sinceritat i emotivitat en el seu discurs arribant molt bé a la gent; va utilitzar amb molt d’encert el concepte de “intel·ligència emocional” quan es va referir als dirigents històrics que fa 30 anys van promoure l’acció fundacional del PSC. Però també, en un gran acte de sinceritat i referint-se a ella mateixa, i com agraïment del que ha estat el PSC durant aquests 30 anys, es va referir al fet que una persona ordinària com ella, gràcies al PSC, ha pogut fer a nivell individual alguna aportació extraordinària. Això és simplement magnífic i crec que ens ho hauríem de saber aplicar tots i totes els/les militants del PSC.

El municipalisme, que ha estat una de les claus del PSC, es va recordar en les projeccions visuals també en les intervencions, jo em centraré en la del primer Secretari de la Federació de l’Hospitalet i Ministro de Trabajo e Inmigración, Celestino Corbacho, que com sempre, va saber posar l’accent més polític en la seva intervenció, demostrant que sap molt bé les polítiques que s’han de recolzar i aplicar en cada moment. Comparteixo la seva expressió, quan va qualificar de valenta la nova iniciativa del Departament d’educació pel que respecte als alumnes immigrants, que consisteix en posar en marxa els espais de benvinguda educatius; segons les seves paraules, “una vegada més, Catalunya és valenta per donar resposta a la realitat de l’emigració”, felicitant públicament el Conseller Ernest Maragall per aquesta iniciativa.

Ha passat molt de temps, però en democràcia és poc. Avui el PSC, tal com indica el primer Secretari és l’únic partit capaç de prendre decisions i d’assumir riscos necessaris perquè en definitiva el PSC és l’únic partit que té un projecte clar, però al mateix temps es l’únic capaç de dur-lo a terme. A més, jo crec que és l’únic partit que representa la Catalunya real i que és capaç d’expressar en tot el seu context el catalanisme més social.

Aquest mateix cap de setmana s’ha celebrat al Palau de Congressos de Barcelona el Congres de Convergència; una altra vegada han posat èmfasi en la casa comuna del catalanisme. La veritat és que no n’aprenen…han tancat un Congrés per fer-se la foto, però en cap moment han donat respostes a la societat i només s’han limitat a intentar arreglar les seves contradiccions internes.

Han passat esdeveniments com el Congrés del PSOE i aquesta celebració del 30è aniversari del PSC; ara, el proper cap de setmana, ens retrobarem tots els delegats en representació de tots i totes els i les militants a l’11è Congrés del PSC. Hi haurà un fort debat i, com sempre, el PSC expressarà en les esmenes en els documents del seu Congrés, que és el partit que millor representa a la Catalunya real.

VALORACIÓ 37 CONGRÉS DEL PSOE

El PSOE ha tancat el 37è Congrés explicitant a la ciutadania i als seus militants els veritables continguts socials i de valors. Aquestes demandes que la societat ha sol·licitat, el PSOE les ha sabut recollir amb més de 6000 esmenes, precisament tot això defineix els valors de l’esquerra.

El 98.5% dels delegats han donat el suport de renovació de lideratge a José Luis Rodríguez Zapatero i el 98.8% ha donat suport a la seva nova executiva. Això s’ha aconseguit amb una sèrie de proclames que han agradat molt a les bases del partit i com deia al paràgraf anterior, són demandes de la societat. La immigració, l’avortament, l’eutanàsia o la laïcitat han estat presents en el passat cap de setmana en la celebració del 37è Congrés.

Respecte la immigració, el PSOE recull la participació política dels estrangers com una via de integració; la proposta defineix que els extracomunitaris podran votar a les eleccions del 2011, esmena que recull aquest dret, que explica que els estrangers de residència legal i estable al nostre país durant 2 o 3 anys, podran exercir el seu dret de sufragi als comicis municipals. En aquest aspecte, a més del recull d’aquest tipus d’esmenes considero un important gest que la dominicana Fernanda Jiménez hagi estat escollida secretària de Polítiques d’Integració i Convivència.

El partit ha entès també, i així s’ha expressat en el recull de diferents esmenes que existeix una demanda social per la regulació d’una mort digna. Això obre les portes a l’eutanàsia i a l’extinció de les sedacions pal·liatives. És cert que aquest és un tema polèmic socialment, però també és evident que des de les perspectives d’esquerra s’ha d’oferir respostes al dret de morir amb dignitat i també és clar que les postures més dretanes o neolliberals apliquen molta hipocresia en aquest tema tan cabdal.

El president del PP, Mariano Rajoy, aquests darrers dies definia que l’economia no és de dretes ni d’esquerres. Des d’una perspectiva progressista, això és clarament mentida i així ho ha expressat José Luis Rodríguez Zapatero en el seu discurs de clausura. També és cert que en aquest mateix discurs reconeixia la magnitud de les dificultats econòmiques. En definitiva, s’ha parlat de crisi, però això s’ha reconegut i es comparteix aquest sentiment de preocupació respecte als més desfavorits. Els que han perdut el seu lloc de treball, l’encariment de les hipoteques, problemes dels petits empresaris, el preu de la benzina, simplement el fet de no poder arribar a fi de mes. Hem sabut posar en aquest Congrés els valors ideològics com a punt de referència, però sense oblidar la gestió diària de l’economia.

Un altre punt per mi cabdal que s’ha remarcat en aquest Congrés ha estat donar un nou impuls al concepte de federalisme; el propi Jesús Caldera, secretari d’Idees i Programes, declarava: “Nosotros, desde el PSOE, sí que defendemos el federalismo”. Això ha estat a un recull d’esmenes expressades pel PSC, esmenes que, amb molt bon criteri, el PSOE ha sabut recollir, però des del PSC se li ha sabut donar aquest sentit, introduint a la resolució millores i precisions en el propi discurs federalista i en la concepció del model territorial. El company Daniel Fernández, coordinador dels diputats del PSC al Congrés, ha fet molt bona feina en aquest sentit, ha estat l’encarregat de defensar aquesta tesi del PSC i aconseguir que s’acceptessin a la comissió de treball que tocava aquestes polítiques institucionals, de la qual ha estat ponent la gallega Carmela Silva, portaveu del Senat.

També ha quedat molt clara l’aposta per la pluralitat lingüística, tema que s’ha pres seriosament al PSOE, a part d’aprovar les mocions que defensen explícitament la immersió lingüística a Catalunya, d’acord amb els plantejaments i les tesi del PSC, el tema ha estat també reflectit en tots els principals discursos que José Luis Rodríguez Zapatero ha fet en els diferents moments del Congrés del PSOE. El PSOE ha fet seva la defensa de la pluralitat lingüística.

A nivell de persones, els companys Miquel Iceta i Carme Chacón han estat escollits com a membres de la comissió executiva federal del PSOE. I en el comité federal el nostre primer secretari i Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, continua com a membre i en substitució de José Montilla i Carme Chacón entren els companys Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona i la diputada Teresa Conillera.

Els 5 delegats de la nostra Federació del PSC de L’Hospitalet em consta que han desenvolupat una bona tasca en les diferents comissions de treball i han col·laborat amb la delegació del PSC. Els companys Núria Marín, Alcaldessa de la ciutat, José Conde, Secretari d’Organització de la Federació, José María García Mompel, Primer Secretari de l’Agrupació Sud, Mario Sanz, primer secretari de l’Agrupació Nord i Glòria Herance, Regidora de Joventut. També han estat a Madrid, com a convidats al Congrés, el Diputat al Parlament espanyol, José Vicente Muñoz, i el Diputat al Parlament català, David Pérez, y també José Luis Hernández, vicesecretari de l’Agrupació Est. I que han compartit el debat de les ponències amb el nostre Primer Secretari i Ministre de Treball i Immigracióm, en Celestino Corbacho, avui instal·lat a la capital degut a les seves responsabilitats i que ens consta que ha estat un magnífic amfitrió de tota la delegació.

No tots els aspectes d’aquest Congrés m’han agradat; s’ha passat de puntetes i s’ha anestesiat el debat sobre el finançament autonòmic. Jo personalment crec que s’hauria d’haver donat un pas endavant en aquest sentit…………………………………..

Bé, no ha estat possible. Això vol dir que tocarà en el nostre congres del PSC treballar aquests temes. Congrés que celebrarem els propers dies 18, 19 i 20 de juliol al Palau de Congressos de Barcelona. Però bé, aquest, com deia abans, és un altre Congrés, ja en parlaré en el seu moment.